BELGICA 2010. CHOCO STORY MUSEUM , BRUGGE

CHOCO STORY MUSEUM

Museu de la història de la xocolata a Bruges.

Les nostres fotos de la visita al museu aquí .

Situat a un lateral de la Plaça de "Sint-Jansplein" , al carrer Wijnzakstraat 2, Brugge ( Bruges ).

Gps : 51º12´38´´N 03º13´34´´E.

Obert cada dia de 10h a 17h . Preu entrada adult 2010 : 6€

Situat a la "Residència Croone" : edifici que data del 1480, aquesta gran casa sorpen per la seva altura, donc és de quatre plantes, inèdit en els edificis de segle XV a Bruges. Al principi va ser una taverna de vins, posteriorment seria obrador de pastissers , i al segle 20 va acollir primer la borsa de treball, després l´escola de pastisseria ....etc, fins que s´hi va instalar el museu de la història de la xocolata en general i molt espècial de la xocolata belga.

Choco Story explica el processament des de la fava de cacao fins a la beguda de xocolata, la seva història i la importància a Belgica.

Història de la xoxolata.

L´arbre del cacau procedeix d´Amèrica, on per els Maies i els Asteques la beguda del cacau era un regal dels déus. Al primer pis del museu s´hi exhibeixen la vida i relació d´aquestes cultures amb el cacau, el seu ús com a moneda de canvi, com a beguda per treure la set ,...

Quan Colom va desembarcar a Nicaragua al 1502, els indígenes li van oferir una beguda amarga que ells anomenaven "cacaualt".

Colom va anotar al seu diari : "......Un gran vaixell amb 24 remers va venir cap a nosaltres.El seu cap ens va oferir teixits, bonics objectes de cuir i una mena d´ametlles que utilitzaven com monedes i amb les quals preparaven una beguda......".

I, tot i que al principi els espanyols no van fer cas de la beguda, pocs anys després, cap a l´any 1520 Cortez va escriure a Carles V : "... les faves de cacau les utilitzen els indígenes com a beguda que dóna força a l´organisme i el protegeix contra la fatiga....".

A Mèxic, durant la conquesta , era tal la seva aceptació entre les dames espanyoles d´alt llinatge que havien emigrat, que es feien servir la beguda fins i tot en els oficis religiosos, i era tal l´anar i venir de servents a les esglésies que al final el bisbe de Chiapas va prohibir la seva beguda durent les misses, el que va causar la deserció en massa dels fidels. Aquest bisbe va morir enverinat, amb un verí administrat en una beguda de cacau.....

No va ser fins 1580 que va obrir el primer comerç de cacau a Espanya, ja que fins llavors no hi havia comerç regular de faves de cacao provinent d ´Amèrica. També sembla que van ser les monges d´Oaxaca ( Mèxic ) les primeres a afegir sucre a l´amarga beguda de cacau.

En un principi el cacau només es venia a les farmàcies, i se li afegien productes suposadament terapèutics: cacau amb pebre per al fetge, cacau amb àmbar gria per al cor...

A França, cap a l'any 1659 Louis XIV acorda amb un comerciant una concessió per 29 anys de "el dret de produir i vendre una barreja anomenada xocolata, ja sigui en pastilles, licor o qualsevol altra forma desitjada.

Anglaterra acull amb entusiasme la nova beguda, i el 1657 obre la primera "chocolate house " o casa de la xocolata, en què preferiblement els homes, debatien de política i feien vida social en forma de club privat.Després de 50 anys Londres comptava amb més de 2000.

Encara que la xocolata va trigar a ser una beguda popular a causa del seu altíssim preu. A finals del segle XVIII, uns 500 gr de xoxolata equivalien a 5 dies de sou d'un obrer.

Fins que al 1860 Napoleó III, va declarar que "...el cacau no és un producte de luxe, ja que té inqüestionables propietats higièniques i terapèutiques, i el declaro producte de gran consum i li suprimeixo tota mena de taxes e impostos aplicats als productes de luxe....".

A partir d'aquí, i com a producte de gran consum va proliferar una indústria al seu voltant, des de tota mena d'estris per a la seva fabricació, venda i distribució, construcció de fàbriques, infraestructures per a la seva distribució, plantacions extenses a tot el món i una important indústria al seu voltant no sempre exempta de qüestions de ètica i moralitat, sobretot a causa de les condiciones dels treballadors en les plantacions a Amèrica. La seva producció es va ampliar amb addició de tota classe de sucres, pralinés, pastilles , colors i sabors...ARBRE DEL CACAU O CACAUER ( Theobroma cacau )

L´arbre del cacau arriba als 10 metres d´alçada en estat salvatge, encara que en cultiu medeix uns 3 metres, i té grans fulles i unes flors grogues o vermelloses.

El seu fruit és una panotxa d´un color bru o vermellós quan està madur.En estat natural l´arbre es reprodueix amb l´ajuda dels simis i monos que mengen la polpa peró no les llavors que són extremadament amargues i les llençen al terra.

L'arbre del cacau necessita humitat i calor, entre els 20 º C i els 30 º C. És essencialment un arbre de terres baixes i el seu cultiu a més de 900 metres difícilment té èxit. Han d'estar a l'ombra, per la qual cosa normalment es troben sota arbres més grans, palmeres o plataners. La collita del cacau es fa dues vegades l'any, al Juliol i al Desembre. Immediatament després de la seva collita les beines són partides en dos. Les faves i la polpa són retirades, separades i cobertes amb fulles de bananer perquè fermentin i perdin part de la seva amargor i adquireixin aroma. Després són assecades perquè perdin humitat i són embalades en sacs.Els grans de fava fermentats i dessecats s'elaboren a les fàbriques de xocolata, torrats primer perquè adquireixin sabor i aroma. Després de refredats, els grans s'obren i es venta les closques, quedant l'ametlla o gra de la llavor oberta. El gra es mol i dóna una massa de cacau amb un licor de xocolata, del qual s'extreu, per premsat, el greix del cacau (mantega de cacau). La massa restan es polvoritza per obtenir cacau en pols.

Depenent del tipus de xocolata desitjat la pasta de cacau es barreja amb sucre, llet en pols i mantega de cacau en proporcions variables.

Després entra el seu refinat en cilindres especials. Com més duri el refinat més gustosa i delicada quedarà la xocolata final.

Després la barreja es tomba en motlles on encara es torna a escalfar, i refinar per tal de que perdi aromes i sabors no desitjats. Amb addició de manteca de cacao i lecitines es dona la consistència desitjada segons marca i forma de venta.

Hi ha 3 varietats de fava de cacau.

1.El Crioll. Amb les faves rodones i molt aromàtiques.Es el "plus ultra" per a la fabricació de xocolates de luxe. Prové de Mèxic, Madagascar, Veneçuela i l'Equador .

2. El foraster. Varietat menys exquisida però més robusta i amb un sabor més amarg. Representa el 80% de la producció mundial, i prové sobretot del Brasil, Malàisia i Àfrica.

3. El Trinitari. Que encara que està estès prové de Trinitat. Representa la barreja entre les varietats Crioll i Foraster .

LA HISTÒRIA DEL XOCOLATA BELGA I EL PRALINÉ.

Jean Neuhaus va venir des de Suïssa a Bèlgica el 1857, juntament amb el seu cunyat farmacèutic i es van instal.lar a la "Galerie de la Reine" a Brussel.les. Va obrir una confiteria farmacèutica on venia bombons medicinals per a la tos i dolors estomacals, encara que el seu gust amarg poc s'assemblava als bombons actuals.

El seu fill Frederic va estudiar per confiter, i va ampliar el negoci venen bombons de caramel, xocolates dolços....

El seu nét Jean, cap al 1912 va millorar i dónar nom al Praliné , que és un cor de fruit sec banyat amb xocolata. Anys més tard la seva dona va donar un toc d'elegància envasant els bombons indivualment en caixetes vistoses. Des de llavors es considera la marca Neuhaus com una de les millors i més innovadores en el món del xocolata.

Avui les marques belgues Neuhaus,Léonidas, Callebaut, Cote d´Or, Guylian, Godiva, Meurris,.... són algunes de les millors marques de xocolata del món.