6è dia . 1 de Juliol . Vagnsstaðir - Egilsstaðir.
Era el 10è aniversari de l ´ Èlia , per això el papa l´hi va fer un super-pastis .
Cap a Höfn : Marxem de l ´alberg a les 8.30 , amb fred, 13º , i una espessa boira, que es converteix en fina pluja als 5 minuts de ruta. Fem camí fins a Höfn , on encara fa més fred, 10º , però no plou . Avans del poble passem per una sèrie de exepcionals paisatges , tot i la boira, sobretot a la zona de la muntanya de Hoffell i el seu glaciar Hoffellsjökull .
Entrem a Höfn, i ens dirigim al port , on hi ha una espècie de botiga-museu del peix i la pesca - Bestfiskur - .Pèro , és massa aviat i encara està tencada ( obren a partir de la 1h. del migdia ). La ciutat és petita i dedicada a la pesca.
Cap a Djúpivogur : Poca estona més tard, ja surtíem del poble, dons l´altre museu , que està dedicat als glaciars, el Gamlabud - també estava tancat . Agafem altre cop la crta 1 , i ara ja ens fa un solet que puja la temperatura a 14º , i uns kms passat Höfn , trobem que la crta1 es bifurca , per un costat es pot agafar un tunel , i per altre seguir la crta 1 que voreja la costa i el fiord. Ens dicidim pel tunel , gratuït , de Almannaskarðsgöng de 1300 metres, i construït al 2005 , que uneix la part de Höfn
amb Lón . Surtint del tunel el paisatge canvía radicalment, doncs estem a l´altre vessant de la muntanya i ara casi ens fa sól ( per poca estona ) encara que curiosament també tenim boira baixa a ras de muntanyes .Ara ens trobavem al fiord de Papafjörður , amb la crta 1 a tocar l´aigua i ens parem sovint tot i la fresca a veure els ànecs i altres animals acuàtics que n´hi ha a pilons . Després ja enfilem un coll de muntanya , Krossanesfjall , que estava en obres en molts trams , voreja la costa i està molts metres per damunt del mar , entre Lón i el fiord de Álftafjörður . Seguim i ara entrem en el fiord de Hamarsfjörður , que està a nivell del mar , i aquí la crta 1 es converteix en pista de terra i també en obres.
Entrem a Djúpivogur map , deixant la crat 1 i agafant la 98 , 1 km, per anar directament a les piscines municipals d´aigua calenta i jacuzzis . L´Èlia va triar piscines i restaurant com a coses "guays " a fer pel seu aniversari . No són gens cares i s´hi està molt bé quan a fóra fa fred . Sortint ens vam dirigir doncs al fast-food que hi ha a prop del port , el " Við Voginn ", i ens mangarem unes super hamburgueses i begudes ( uns 3900 Isk ) , i després fins a davant del port per pendre un café - els papes , i un gelat - els nens .( 2 espressos + 2 gelat 1270 Isk ).Cap a Egilsstaðir : A les 3h, sortírem del poble amb un tímid solet i 15º , per fer camí cap a Egilsstaðir . . A uns 15 Km de Djúpivogur la crta 1 deixa d´estar asfaltada i es converteix de sobte en pista de terra, gens bona. Poc després , hem de pendre una decisió sobre la ruta a seguir : tenim dues vies , una és seguir la crta 1 , vorejant fiord ( uns 145 km ) , o bé, agafar una pista de
muntanya , l´ oxi-pass crta 939 ( uns 63 kms ), que no sabíem cóm estaría de passable. Ens vam dicidir per la crta 939, i , vam tenir sort, ja que a més d´estar en bones condicions té uns bons paisatges. I a més la pista 939 és de la mateixa qualitat que la crta 1 quan enllacem una amb l´altre de manera que apenes hi ha diferència entre la crta principal i la secundària. La crta 1 no torna a estar bé i asfaltada fins uns 20 km avans de Egilsstaðir , on arribem a mitja tarda. Primer anem al Bónus a comprar queviures , passejem per la riba del riu-llac , Lagarfljót , doncs al día següent volem marxar ben 
aviat cap al Nord i volíem veure una mica els voltants. Vorejant el llac s´arriba a un dels boscos més grans d´Islàndia - replantat tot - el bosc de Hallormsstaðaskógur - on també hi ha diverses catarates , però no vàrem arribar fins al final per que ja estavem cansats i volíem arribar a la caseta de fusta que teníem llogada , " heimagisting randaberg " , -refrescar-nos ,sopar , passejar i dormir.Dins l´àrea que voreja Egilsstaðir , hi ha molt per veure, encara que a nosaltres no ens donés temps : el fiord de Seyðisfjörður , tota la zona del llac Lagarfljót , el fiord de Vopnafjörður , i molts llocs per visitar.El Nord d´Islàndia : info .Es l´ àrea de les aigües termals, sulfuroses, cascades, rius , glaceres, cràters volcànics, extraordinari paisatge i sol de mitjanit , balenes i foques i punt de sortida per els ferris que van fins a Groenlandia o a les illes properes .
7è dia : 2 de Juliol : Egilsstaðir - Dettifoss -Ásbyrgi
Cap a Dettifoss : el día es va llevar amb un bonic sol i 10º , i , teníem per davant uns 155 km fins a arribar a la catarata de Dettifoss. La crta 1 que porta al Nord, després de Egilsstadir , voreja per molts kms el riu Jökulsà , el segon més llarg del país , que neix al glaciar del centre de l´illa el Vatnajökull i desemboca al Mar Àrtic, i alimenta l´aigua de la catarata que volíem anar a veure . Passarem per paisatges de muntanyes pelades, amb un riu Jökulsà d´aigues d´un blau fosc sorprenent, amb congosts de muntanyes immensos , plens de petites catarates..., un paisatge de grans contrastos. A la zona del cim de muntaya de Möðrudalur, ens hi vàrem trobar obres i més obres a la crta , ja de per sí dolenta - uns llargs kms de pista de terra - amb neu a les voreres de la crta, amples àrees de desert i amb algun oasi de petits llacs verds plens d´ànecs . Fem parada tècnica a la zona de les muntanyes espectàculars de Víðidalur .
Al poc , s´hi troba el trencant de la crta 1 amb la pista de terra 864 , d´uns 28 km , amb molt mal
estat ( 40 minuts de horrible crta ) , fins arribar a la Dettifoss, situada dins del radi del parc " Jökulsárgljúfur National Park ", és la més caudalosa d´Europa - uns 200 a 500 m3 segon - i quan t´hi acostes el soroll ja et dóna una idea de l´aigua que porta.Cap a Ásbyrgi : Sortirem de la catarata per agafar altre cop la horrible pista 864 , cap al Nord, i als poc , ens vàrem trobar el trencant d´uns pocs metres per veure la Hafragilsfoss des de dalt d´un turó de terres vermelles. Seguint la crta s´arriba a Ásbyrgi , pertanyent al Jökulsárgljúfur National Park ( significa riu,glaciar , barranc ) .I és una enorme depresió en forma de ferradura de 3.5km de llarg per 1.1 d´ample, i , els penya-segats poden arribar als 100 metres d´alçada.La llegenda diu que té forma de ferradura perquè és l´emprenta del caball del Déu Odin (Óðinn) .
A Ásbyrgi vàrem passejar una estona pels voltants de la gran roca de Eyjan , però vorejar-la cal fer uns 5 km de recorregut. Després... a dinar de picnic en un espai preparat per fer-lo al final de la crta que porta al parking.
Despés de dinar , tornarem a la crta 85 , per després agafar la 862 que es converteix en F862 per anar a veure hljoðaklettar , una zona de curioses roques basàltiques oxogonals , restes d´antics volcans que el riu Jöjulsà a anat erosionant amb els segles. El circuit és d´uns 2.5 km , però val la pena per lo curiòs de les formes de les roques i els seus colors. N´hi han més passejades a fer per la zona, com la que porta a la zona de Raudhólar, d´uns 5 km des del parking , o a Karl og Kerling que són dos pilars de roques petrificades que es diu que són dos trolls , ..... però, no teníem temps per fer-les.Cap a keldunes : Per la mateixa crta 85 direcciò Husavik , vam arribar a Keldunes , la caseta de fusta que havíem llogat . Keldunes és una granja que tenen casetes de fusta i habitacions per turistes , a més de un hot-pot , jacuzzi , que ens va anar perfecte despés del día dur que havíem passat. Aprop hi ha el llac Skjálftavatn on s´hi pesca molt la truita , i està ple de vida animal. A aquesta área se l´anomena kelduhverfi
Cap a kópasker : Com que estavem a la zona més al Nord de la illa , cap a les 11h, vam emprendre la crta 85 altre cop, però en direcció a Kópasker , més al Nord, per veure el sol de mitjanit al punt més al Nord que nosaltres visitaríem i l´experència va valguer la pena. Pertany a un àrea anomenada Melrakkaslétta .Volíem arribar fins a Hraunhafnartangi , però de sobte va passar de fer sol a una espessíssima boira , i vam tornar enrera fins a la zona a prop de Kópasker on el sol encara lluía , però , vèiem la boira acostar-se pel mar i de ben segur que de matinada va quedar tot ple d´espessa boira. Allà ens vam dedicar a veure les immenses colònies d´anecs ( crec que aquest )i ocells que hi havía pels voltants ( els ocells níaven a la sorra i si t´hi acostaves et picaven de valent , així que lluny de la sorra i mirant el cel !!!...), fer fotos de la posta de sol i del paisatge.
Es extraordinari veure la "no-posta "de sol damunt del mar , els colors rosats que agafa el paisatje i com el sol torna a pujar poc a poc. Ens varem anar a dormir cap a les 2.5h. de la matinada , i al matí següent estavem morts de son , però , va ser fantàstic!!!.
8è dia : 3 de Juliol : Ásbyrgi - Myvatn
Cap a Husávik : El día es presentava amb sol i uns 15 º a les 9h matí. Fèia caloreta si ho comparavem amb els díes anteriors. Direcció a Husavik , uns 55 km de keldunes ,per la crta 85 . Pel camí vorejant la costa ens trobem alternativament sol i boira , però sense núvols. Al entrar a Husavik , cap a les 10 , hi fèia sol i uns 15 º també.
Husavik es troba dins la badía de Skjalfandi ( badía dels terratrèmols: doncs és una zona amb molt força sísmica i hi ha continus petits terratrèmols que ni es noten si no és amb sismògraf) on hi desemboquen dos rius : el Skjálfandi Flói i el Laxà . Darrera el poble es troba la muntanya de Húsavíkurfjall d´uns 417 metres,i just davant a l´altre part del port la de Kinnarfjöll , d´uns 1100 metres i que apenes vam veure per la intensa boira que l´amagava .
Ens vam dicidir per fer un creuer de 3 horetes per veure si vèiem balenes , cosa que no vam aconseguir , però , si dofins , puffins .... va estar bé malgrat que les balenes no es vàren deixar veure. Tenim poques fotos dels dofins perquè és difícil enganxar-los quan surten , dons es mouen molt depressa i canvien continuament de direcció i ara et surten per aquí i ara per allà , als nens els hi va agradar molt . I al final et dónen xocolata calenta i una pasteta , que es posa molt bé per què el vent és gèlid i fa un fred que pela..!!!.. Hi han vàries empreses que t´hi porten i el preu -elevadíssim - no varía gaire : North Sailing , Gentle Giants ,
Cóm és un poble que viu de la pesca , tenen un museu dedicat a les balenes , el Whale museum .
Després una volteta pel poble, que és molt petit i amb poca estona està vist. L´esglèsia evangèlica-luterana és bastant maca , tota pintadeta... com totes les d`allà , i, ja s´en fa esment el 1318. L´actual, és reconstruïda e inaugurada el 1907, i la fusta ( a Islàndia no en quedava ) fou portada des de Noruega . Desde 1982 que està protegida i no es poden fer canvis en el seu interior.
Cap al llac Myvatn : mapa .Cap a les 2h, surtíem del poble , per anar cap alllac Myvatn i dinar-hi , uns 75 km de pista de terra , crta 87 , en no pas massa bon estat, per això , avans vàrem menjar una mica per passar més bé l´estona de "crac- crac " de la carretera de terra. Myvatn significa llac de les mosques , però , en els moments que nosaltres hi erem no n´hi havíen..... potser cap al vespre n´hi han ...però de día nosaltres no n´hi vam trobar. I és el quart llac més gran d´Islàndia, de 36.5 km2 i a uns 277 metres sobre el nivell del mar. Amb més de 40 petits illots, té una profunditat màxima de 5 metres , i , la llar d´ una immensa quantitat de aus, sobre tot ànecs.
Al arribar , dinar , i , descansar una mica per la herba-gespa que hi havía al voltant. Després , cap a les 4h, vàrem entrar 1.5 horeta als banys d´aigua calenta sulfurosa a 38º-40º ( amb 
oloreta !!!), els Jarðböðin Nature Baths . Per anar-hi , cal agafar crta 1 , que va o ve d´Egilsstadir , i , es troba a uns 300 metres de la crta , molt ben indicat ( és molt turístic ) . No és massa car ( kr. 2.000 els adults, kr. 1.000 de 12 a 15 anys , i nens gratuït ) , i és diferent i agradable banyar-se en aigua calenta ( quan t´acostumes a la olor de sulfuroses ). A dins hi ha una sauna petita , dutxes amb taquilles i secadors , cafetería, botiga, estètica....... i la llacuna per banys és de 5000m2 . Seguidament i ara que ens havíem acostumat a la pudor 
de l´aigua ens vàrem anar a visitar l´àrea de Hverir- Namaffall : la més gran área de sulfuroses del país. Namafjall és una zona perillosa i cal no surtir de les vies marcades dons hi ha llocs d´aigües barrejades amb fang que arriben als cent graus i que surten de les aigües subterrànies escalfades pel magma de dins la terra. És un lloc molt recomenable de veure, sobretot perquè és diferent a tot , i els colors de la terra, dels fangs i de tots els voltants ......són d´uns contrastos difícils de trobar i d´explicar.Després , vàrem anar a comprar al super -petit- que hi ha la gasolinera que es troba al creuament de les crta 1 amb 87. Vàrem seguir aquesta crta 87 , en que havíem vingut des de Husavik, uns 20 km fins al trencant amb la crta 853 per anar fins a la vall de Aðaldalur , on teníem la casa lloga Hagi 1. Una caseta preciosa, gran i completament equipada, per nosaltres solets , al mig d´un turó ....quína sort que precisament en aquesta en hi quedavem dos dies.
9è dia : 4 de Juliol : myvatn
Cap al Myvatn : El dia es va llevar amb núvol i 12º . Cap a les 9h. vam fer ruta cap al Myvatn , per acabar de veure-ho tot, i donar-li la volta al llac ( uns 40 kms ) . Primer , quan s´arriba al llac des de la crta 87 es troba l´àrea de Edhraun , uns " sediments " de roques i esquerdes provocades per l´erupció del volcà proper , el Krafla, l´any 1729 , ( info ) que va destruïr el poble de Reykjalidh (Reykjahlíð ), però , es va salvar miraculosament l´esglèsia ( segons llegenda per les oracions del seu pastor ) .
Un altre día de sort , doncs només ens va ploure una mica quan arribavem a la zona del sistema volcànic i geotermal del Krafla ( que abasta una àrea 20 km ). Per anar-hi , cal agafar crta1 
direcció Egilsstadir , i , després crta 863 , asfaltada fins l´aparcament del volcà Viti , on s´acaba la crta. En aquells moments ja no plovía , però , ho havía estat fent... i estava tot ben, ..ben,.. ben enfangat . El krafla va explosionar molt fort l´any 1729 , i , va ocasionar grans focs a les àrees veïnes del Myvatn i Reykjahlíð que ho van destruïr quasi tot ( va ser llavors quan es va produïr 
el " miracle " de l´esglèsia de Reykjahlíð que es va salvar ). El Krafla va explosionar per darrera vegada el 1984 . No massa lluny del Krafla , hi ha el volcà Viti , més proper a la zona dels aparcaments i per tant més ràpid de visitar ( nosaltres només vam veure aquest , doncs per anar al Krafla es necessita més temps del que disposavem ), que ara es veu inofensiu , amb aigues blaves i cristallines al seu fons.....però al 1976 va llençar un munt de lava a l´ àrea propera ( que vam visitar després ) de Leirhnjúkur ( nom també del volcà que hi ha : que en els darrers segles va erupcionar els anys 1724 i 1729 i darrerament ... al 1975). Tota aquesta zona està plegada de lava encara fumejant , volcans i aigues que brollen bullint cap a la superfície ( + info de volcans a Islàndia ). Nosaltres, quan ens passejavem per tota la zona de Leirhnjúkur , ens fèia impressió pensar en la força i la perillositat en què es manifesta a vegades la natura. I, la lava fumejant ....i la terra encara molt calenta en alguns llocs..... va ser impressionant !!!..Més tard , vàrem tornar a la crta 1 fins a l´ àrea dels banys , per desprès agafar la crta 860 , que porta a la zona de Grjótagjà , ( on vam dinar de picnic ) , de petites coves amb fonts d´aigues
termals a l´interior. Aquest lloc era una popular zona de banys fins als anys setanta. Durant les erupcions del 1975 al 1984, la temperatura de l'aigua de bany va pujar i avui no és possible banyar-s´hi , encara que nosaltres hi vam trobar un parell de nois que semblava que s´hi havíen banyat i l´aigua volta els 50 º !!!!.. Però la temperatura es refreda lentament, i és possible que el lloc s'utilitzarà per al bany en pocs anys. És tota una experiència baixar a una cova, i trobar-hi aigua cristallina, preciosa....però , molt calenta. Fora, damunt la superficie , la terra és de lava i roca amb enormes i profundes fissures . Aprop , hi ha un altre volcà el Hverfjall amb un cràter immens d´un km de diàmetre i 140 metes de profunditat , que no vam visitar perquè vam preferir tornar a la crta 1 , direcció al llac per donar-li la volta pel Sud. Ens vam aturar a The 
Cowshed Café (el cafè de l'estable ), que també és Guesthouse Vogafjós , casa d´hostes amb unes 20 habitacions . El café-restaurant, que està a la crta 1 a uns 10 minuts de Reykjahlíð , té la curiositat de que des de dins es veu la sala on es munyen les vaques , i, a les 5.30 h, de la tarda , quan tornen les vaques dels camps ... es pot veure cóm les munyen ... i triar la llet de la vaca que vulguis. No ho vam veure , perquè quan hi erem només eren les 3.5 h, i teníem altres llocs a veure, però els nens es van distreu-re una estona amb els animals mentre nosaltres ens preníem el café. 
Després, vam anar a passejar una bona estona a Dimmuborgir , zona de cavernes , estranyes formacions rocoses i restes d'activitat volcànica. Es diu que Dimmuborgir connecta la terra amb l´infern , i és lloc de residència de follets i gnoms.....encara que nosaltres els vam buscar ...i no em vam veure cap....deu ser perqué s´amagen dels humans.....Estavem a uns 20 º ( increïble ! ) i eren al voltant de les 4.5 h de la tarda !!. Així que fèia un día esplèndid per passejar. Vam fer la ruta curta, doncs hi han varis nivells de rutes marcades per fer, ja que les altres eren molt llargues.
Com és normal , al cap d´una horeta de passejar.....es va anar tapant el sol amb nuvols o boires baixes...encara que no pas massa , ja que continuava fent calor i de tant en tant sortía el sol. Tornant a la crta 1 , direcció Sud, es troba la zona de Höfdi , amb un petit aparcament de cotxes davant del llac. Höfdi és una petita àrea de bosc i passejades davant del llac, amb un petit cim des d´on es veu una magífica vista de tot el Myvatn, i , a la vora l´aigua ....moltíssims ànecs nadant.. .magnífic !!! . Des del cim , es pot veure molt bé la zona propera de Kalfastrond amb unes formacions de roques en forma de columnes , anomenades Klasar i Kálfastrandarstrípa .
Per acabar de fer la zona del Myvatn, vàrem anar fins a la part Sud, a la zona de Skutustadir , una àrea de pseudocrèters , amb un petit poble i una esglèsia, un hotel , botiga de records , i betzinera. ( mapes i explicacions a " brochures ") .
cap a Godafoss: Diumenge , 19 º C. a les 8.30 del matí i sol ...¿ es podía demanar més ..?. 
Granivik, i trobem Laufàs mapa , . Són un grup d´ antigues granjes ara museu , una esglèsia i al costat un restaurant , que era l´antigua rectoría. Les vàrem visitar amb un sol excepcional de 20º , i unes meravelloses vistes al fiord. La granja més antigua data de 1840, i tot el conjunt s´està reabilitant sota l´administració del Museu Nacional Islandés , que s´encarrega de conservar el poc patrimoni que els hi queda . 
luterana que és ben visible dalt d´un turó : la Akureyrarkirkju . Dissenyada per Guðjón Samúelsson i inaugurada l´any 1940. Es diu que es va inspirar amb la catarata de Svartifoss per dissenyar-la. Després fem una passejada pel carrer del davant , el Hafnarstræti, que com era Diumenge les botigues estaven tancades, però , a la cantonada hi havía una super-llibrería oberta " Eymundsson og Penninn " a Hafnarstræti 91-93 , on ens hi vam estar una bona estona ja que és enorme comparat amb lo petites que son les botigues a Islàndia . Davant hi ha un preciós 
edifici tot blau, que és una cafetería molt antigua, el Bláa Kannan Video , . Després vam agafar altra vegada el cotxe , per anar fins al principi del carrer Aðalstræti , on hi han les cases senyorials , algunes de principis del segle 19è. Com la anomenada " Gudmanndminde, Aðalstræti 14 " que data de 1835, o la " Laxdalshús " a Hafnarstræti 11, de l´any 1795 , o, " Friðbjarnarhús " a Adalstraeti 46, ara museu sobre templaris Islandesos . Aquí també hi ha " Nonnahús; Jón Sveinsson Memorial Museum " , i al costat l´esglèsia "Safnakirkjan" . 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada