CROACIA SUD
I
MONTENEGRO
Etapa 5 : De Makarska a Orebic ( peljesac ),
Korcula,
ruta dins a Dubrovnik
Korcula,
ruta dins a Dubrovnik
. Per veure les nostres fotos d'aquesta etapa al Picassa : click aquí
-. Per veure la nostra informació detalla en documents de word :
Dia11: De Makarska a Orebić ( Pelješac ) . Dia12: Illa de Korčula
Dia 13 : de Orebic a Dubrovnik
Des de Makarska ens desplacem fins a la península de Pelješac, a la ciutat de Orebić. Ho fem tot vorejant la costa. Dins la ruta d’avui teníem programada l’opció d’anar fins a la veïna Bòsnia i Hercegovina per visitar Mostar, però, finalment ho varem descartar per no fer tants quilòmetres. Com també teníem l’opció de arribar a Pelješac amb transbordador des de Ploče. Però finalment ens varem decidir per fer tota la costa i entrar a la península per Ston.
Des de Makarska a l’entrada a la península hi ha
una distància d’uns 94 kms, però , avui la ruta té una particularitat estranya,
i és que , per fer la ruta sense agafar transbordador, cal travessar uns pocs
quilòmetres de Bòsnia i Hercegovina . Anar fins a Klek , a uns 83 kms de
Makarska, llavors passar duana bosniana – cal tenir el cotxe de lloguer amb la
carta verda – fer uns pocs quilòmetres dins Bòsnia i Hercegovina ( de fet només
una ciutat del país té costa i és Neum, petita ciutat costanera bosniana
envoltada de costa croata ) , passar ara
la duana croata i tornar a entrar en territori croat. Una vegada s'entra altra
vegada a la carretera E8, manquen només uns 9 kms per trobar el desviament cap
a la península de Pelješac. Aquesta és una ruta molt maca de fer, amb unes
bones vistes que fan parar a cada racó.
Pelješac
Encara que sovint se l’anomena illa, és una península, doncs està unida a terra per una franja de 1.5 km , entre Ston i Mali
Ston. La principal economia és la del vi, amb vinyes presents a cada racó. Es
diu que aquí es produeixen els millors vins del país i té algunes D.O molt
elitistes amb vins molt cars i selectes. Nosaltres deixem Ston per visitar-lo a
la tornada, i ens dirigim vers la petita badia de Prapratno, on hi ha una
petita platja de sorra i roques .
De tornada a la carretera 414 que és la
principal, passem per petits poblets i badies, fent parada al mirador que dona
a Trstenik, doncs és d’una bellesa que impressiona. Baixem fins al poblet de
Trstenik, de quatre casetes i un parell de restaurants, per fer un gelat i gaudir
de una estona de tranquil·litat, abans de aventurar-nos per una estretíssima
carretera que surt del poble, i voreja l’abrupta costa fins a Dingač-Borak, una zona plena de vinyes situades als vessants de la muntanya, i que és
una de les D.O més selectes i cares de tota la regió. El paisatge és esplèndid. Travessem un túnel que ens porta fins a Potomje, i ens enllaça altra vegada
amb la 414 que ens porta fins a Orebić,
on tenim l’allotjament per dues nits .
Des de Orebić, a la nit, anem fins a la punta de la
península, al poblet de Lovište, per veure-hi la posta de sol .
Orebić també és la ciutat d’on surten els transbordadors
que ens portaran a l’illa de Korčula (
Otok Korčula en croat ).
Korčula
És una illa tranquila, sense massa turisme, i molt autèntica.
La capital és la ciutat del mateix nom Korčula, i té un casc històric molt bonic i ben conservat,
encara que la seva proximitat al mar fa que molts edificis tinguin les façanes malmeses
per la humitat. Nosaltres ens vàrem desplaçar fins a Vela Luka i rodalies, per veure
cales tranquil·les, badies poc conegudes i una gran cova rupestre – Vela Spila -
dalt del turó que domina Vela Luka. També ens deixarem perdre per les badies de de
Potirna , Prižba , Gršćica, i seguint la carretera
per Smokvica, Čara, i també pel poblet
interior de Blato . Una illa molt recomanable si es vol tranquil·litat, aigües cristal·lines
i poc turisme.
La següent etapa és
la que ens acosta a Dubrovnik. Abans de deixar Pelješac,
visitem Ston, encara que no ens decidim per les seves muralles ni per les seves
salines doncs és migdia i el sol apreta fort.
La ruta fins a Dubrovnik voreja costa, encara que
ens alguns trams s’endinsi un xic per l’interior. El paisatge és molt bonic a
l’alçada de Grgurići ( Dubrovačko Primorje ), i fem
parada a la
badia que va de Slano a Banda, on hi ha petites platgetes de sorra molt poc
concorregudes. També el paisatge és esplèndid a Orašac i rodalies.
Nosaltres abans del pont Franjo Tuđman, que entra a la badia de Dubrovnik, ens desviem per la comarcal 6254, passant per Mokošica, que voreja amb poca estona el
petit “fiord” , anomenat Rijeka Dubrovačka .
Etapa 6 : Dubrovnik i Kotor ( Montenegro )
Per veure les nostres fotos d'aquesta etapa al Picassa : click aquí
-. Per veure la nostra informació detalla en documents de Word :
Dia 14 : Kotor Dia 15 : Dubrovnik
Dubrovnik
La gran petita ciutat de Dubrovnik que ara visitem és la mateixa que fa uns anys, a la guerra dels Balcans del 91-95 va ser destruïda, i al passejar pels seus carrers costa de creure. Els edificis estan en perfecte estat, i enlloc al seu casc històric no recorda una guerra tant recent. Cal sempre que es pugui no aparcar amb el cotxe, doncs, és terriblement car. Nosaltres que teníem l’allotjament a uns 20 minuts caminant , sempre vàrem fer el recorregut a peu. La ciutat està sempre plena de gent, bàsicament perquè és un destí de la majoria dels grans creuers. Per evitar això, nosaltres la vam visitar en dues tarda-vespre, quan cap a les 18h el turisme massiu desapareix, i llavors és un plaer caminar per tots els seus racons. La ciutat és una meravella al cap vespre, i sopar no és car si es té la paciencia de anar mirant els preus, que per altra banda són molt diversos entre la munió de restaurants que hi ha.
KOTOR ( a MONTENEGRO ).
La ciutat de Kotor està situada a la badia del mateix nom, situada a Montenegro ( Crna Gora ,
en montenegrí i en cirílic Црна Гора ) ). Montenegro té els dos alfabets, el llatí i el ciríl·lic, i nosaltres varem veure que almenys a la badia de Kotor conviuen els dos, encara que algun cartell només estava en cirílic ). Kotor en ciríl·lic és Котор .
Per anar-hi des de Croàcia cal tenir paciència, doncs les seves fronteres són d’una lentitud fora de tota explicació. Cal unes 2 hores de paciència per travessar la duana. Però la visita val la pena. Tota la badia i Kotor en particular són molt bonics . Hi ha un transbordador a la ciutat de Kamenari que porta fins a l’altra banda de la badia si es vol evitar la gran volta fins a Kotor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada