BELGICA 2010. CULTURA , LLENGUA , HISTÒRIA

Bèlgica

Oficialment el Regne de Bèlgica,

Koninkrijk België en neerlandès,

Royaume de Belgique en francès,

Königreich Belgien en alemany,

Està dividida en tres grups culturals i linguistics principals :

Els flamencs (un 60 % de la populació) a Flandes -al nort - de parla flamenca ( el nom en que s´anomena l´idioma neerlandés parlat a Flandes ).

I els francoparlants o valons (prop d´un 40 %) a Valònia - al sud -amb l´idioma francés com a llengua.

I, una petita comunitat de parla germànica ó comunitat germanoparlant

La Regió de Brussel·les, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

Particularitats linguístiques:

Les tres llengües oficials a Bèlgica determina que una mateixa ciutat s´anomeni de tres maneres diferents depenent de la llengua .

Amberes : Antwerpen en neerlandés = Anvers en francés

Limburg : Limburg en neerlandés = Limbourg en francés

Flandes : Vlaams en neerlandés = Flandres en francés

Brabant Flamenc : Vlaams-Brabant en neerlandés = Brabant Flamand en francés = Flämish Brabant en alemay.

Flandes Oriental : Oost-Vlaanderen en neerlendés = Flandre Orientale en Francés = Ostflandern en alemany.

Flandes Occidental : West-Vlaanderen en neerlandés = Flandre Occidental en francés = Westflandern en alemany .

Bruges : Brugge en neerlandés = Bruges en francés

Lovaina : Leuven en neerlandés = Louvain en francés = Löwen en alemany

Gant : Gant en neerlandés = Gand en francés

Namur : Namen en neerlandés = Namur en francés

Mons : Bergen en neerlandés = Mons en francés

Lieja : Luik en neerlandés = Liège en francés = Lüttich en alemany

Flandes o Vlaams

El 1830 es va crear el Regne de Bèlgica, i Flandes va ser una de les províncies que el va formar. En l´actualitat Flandes abarca tota la part nort de Bèlgica e inclou la regió de Brussel.les, per tant estem parlant de dues de les tres regions que conformen el païs.

Té uns 6 milions d´habitants i la seva capitat és Brusel.les, que és una de les altres dos regions autónomes de Bèlgica peró que està dins de la regió de parla i cultura flamenca.

Políticament la regió de Flandes és una subdivisió administrativa de Belgica , i és que el pais té un complexe sistema d´administració , que té el seus orígens en la creació del país allà pel 1830, i està format per la divisió administrativa en :minicipi, districte o arrondissement, provincia, comunitat i regió, cada una d´elles amb la seva administració burocràtica i política corresponent , , és per aixó que després de cada elecció surten veus que expressen la necessitat de suprimir tanta divisió admistrativa i simplificar l´estat i les despeses burocràtiques, peró , la mateixa complexitat ho fa difícil de plantejar.

Flandes té paricularitats polítiques i admistratives singulars, com el fet que té la comunitat i la regió fusionats en un sol govern, que té competències per les matèries que afecten als flamencs , peró també en certs aspectes que competeixen a la regió autónoma de Brusel.les, que encara que autónoma té la cultura i la parla flamenca. Així doncs, la subdivisió administrativa de flandes compren competències en tot el que afecta a la regió flamenca i de tota la comunitat flamenca ( encara que no estigui dins el " territori " estricte de Flandes, com passa amb Brussel.les , que Flandes hi té competències en tot lo que afecta a les persones que tenen cultura i parla flamenca ).

Història :

Actualment , només dues ( Flandes Oriental i Flandes Occidental ) de les cinc províncies que conformen Flandes pertanyien a l´antic "comptat de Flandes ", les altres tres ( Antwerpen , Linburg i Brabant Flamnec )són anexions més modernes.

Flandes va ser romanitzada en època de Juli Cèsar.

Més tard va patir invasions germàniques, merovingis .... .

L'any 892 es va crear el comtat de Flandes.

En 1384 passa als ducs de Borgonya, el 1477 als Habsburg. .

Carles I (1500 -1558) va heretar el territori de mans de la seva àvia paterna Maria de Borgonya, època de la reforma luterana, guerres, màrtirs i tractats de pau i de guerra.

El 1555 Carles I, vell i cansat va renunciar en favor del seu fill Felip II, els territoris dels Països Baixos i el comtat de Borgonya, perquè Espanya, la nació més poderosa del món, defensés l'Imperi de França.

Per aquesta raó, era un punt al mateix temps estratègic i de debilitat per Felip II. Ja a mitjan segle XVI Anvers era el port més important d'Europa del nord, que servia com a base d'operacions a l'Armada espanyola, i un centre on es comerciava amb béns de tota Europa i es venia la llana castellana. Llana, d'ovella merina, processada als Països Baixos que, venuda a preus raonables, arribaria manufacturada a Espanya, amb el corresponent valor afegit, però menor que si hagués estat manufacturada a la península ja que allà la mà d'obra era més barata.

Peró, els habitants de Flandes vèien a Felip II un rei estranger (nascut a Valladolid, amb la Cort a Madrid, mai vivia en aquells territoris i delegava el seu govern ), amb l´afegit d´un xoc religiós dins de Flandes, entre catòlics i protestants . Les guerres de religió tornaven al cor d'Europa després de la Guerra dels Trenta Anys ( entre 1618 i 1648 amb Carles I com a Rei).

Això va donar lloc a la guerra dels vuitanta anys ( 1568 - 1648 ) que va enfrontar a les disset provinvias de Flandes en contra del seu rei Felip II.

El nom de Flandes ens porta als espanyols a èpoques passades que alguns anomenaran de glorioses i altres de vergonyants.

Flandes va representar al segle XVI un dels majors mals de cap dels reis espanyols, especialment de Felip II, que tot i enviar a la zona a algun dels seus escorxadors més sanguinaris (el tristament famós duc d'Alba, per exemple, amb el seu"Tribunal de los Tumultos" ) no va poder sufocar el desig d'independència de la burgesia local i la seva separació definitiva de la corona.

No obstant això, la història de Flandes ha estat des dels seus inicis lligada a nombroses guerres, conquestes, annexions, invasions, revolucions i revoltes, que no van tenir cap fins a la revolució de 1830, quan, davant la por entre determinades potències europees-especialment Gran Bretanya i Rússia-que acabés per formar part de França, es va permetre la constitució d'un estat independent sota el regnat de Leopold I (el successor, Leopold II, donaria lloc a un dels exemples d'exercici de poder colonial més ignominiosos i despietats que es recorden).

En el Congrés de Viena (1814), Flandes va ser declarat com província dels Països Baixos.

L´any 1830 es va crear el Regne de Bèlgica, i Flandes va passar a ser una de les províncies que el van formar.

Aquest territori es va veure molt afectat tant per la Primera Guerra Mundial com per la Segona, Flandes, i va ser testimoni de grans pèrdues humanes , en particular per les tres batalles de Ypres. A causa dels centenars de milers de baixes a Ypres, les roselles que brollaren després en el camp de batalla, més tard immortalitzades en el poema canadenc «In Flanders Fields», escrit per John McCrae, s'han convertit en un símbol de les vides perdudes a la guerra .