GORGUES DE GALAMUS I CASTELLS CÀTARS.

Aquest és un resum de la nostra escapada de dos dies a les Gorgues de Galamus
i
castells càtars.
A Picassa tenim les fotos . Click aquí

Hi han moltes rutes a fer a la zona del pais Càtar. ( + info )
Sortida el Divendres 11 Setembre i tornada el Dissabte 12 Setembre 2009.
Divendres :
Cap a Saint Paul de Fenouillet : Girona -Perpignan per Autopista . A Perpignan deixem l´autopista per agafar les crtes N116, D16, D1 fins al poble de Estagel. Allà la crta es converteix en D117, passem per Maury , i arribem a Saint Paul de Fenouillet ( GPS : 42º48´33 N 02º30´25´´E ): petit poble sense rés a veure, peró, ben situat per començar la ruta dels castells càtars. Té un minúscul càmping al mig del poble, que és on ens vam quedar a dormir al vespre ; Camping de l´Agly ,( 42º48´27´´N 02º30´07´´E ), no recomenat , creiem nosaltres, per llargues estades, doncs no té cap servei, apart de les obligades dutxes i sanitaris ; no té servei de menjars ni botiga, ni sales de jocs o descans... , sort que està al poble mateix . Per nosaltres , per una nit ja va estar bé. El preu és d´ uns 4 € per persona i uns 5 € tenda .
Després , a Saint Paul vam anar a comprar les galetes que és fan al poble " Le Croquant de Saint Paul ". N´hi han vàries , nosaltres vàrem anar a les de "Biscuiterie Brosseau " al carrer 5 Rue de Lesquerde ( 42º48´60´´N 02º30´71´´E ).
Cap a les Gorgues de Galamus :
Des de Saint Paul la crta D7 ens porta cap a "Les Gorges de Galamús " que són un congost natural , estret i profund, d'uns 2 kilòmetres que permetia als càtars moure's cap a Catalunya des de la regió més al Nort de l´Aude, doncs està a uns 7 km del castell de Peyrepetuse i a uns 38 de Perpignan.
Les Gorgues de Galamus fan de frontera natural entre les comarques dels Pirineus Orientals i L´Aude.
Travessades per el riu Agly , que neix al coll de Limas al massis de les Corberes ( Aude ) i després de recòrrer 74 Kms , entre ells la zona de les gorgues de Galamus , desemboca al Rosselló a prop de Barcarès. Primer trobem l'ermita de Sant Antoni de Galamús,( 42º50´08´´N 02º28´48´´E ), que és almenys del segle VII; la capella de la gran cova fou construïda el 1782 després d'un suposat miracle; està dedicada a Sant Antoni .
El recorregut de la carretera és impressionant i de vegades la roca forma túnels naturals ( alçada màxima per vehícles és de 3 metres), finalment es va obrint el congost fins que després d'uns 9 quilòmetres s´arriba a Cubières sur Cinoble a la crta D-14.
Cap a Rennes-le Château : Des de la crta D14 , a Cubières -sur-Cinoble ,( mapa ) anem a Bugarach , i després a Rennes la Château ( 42º55´38´´N 02º15´49´´E ). Poble situat al cim d´una muntanya , al departament de l´Aude , és turístic per la .....¿ llegenda ..? sobre un suposat tresor que un abat hi va trobar .
El misteri del abat Bérenger Saunière : rector a Rennes le Château entre 1885 i 1909.
Tot el misteri es centra en els documents que suposadament va trobar en la seva església , amb un gran secret històric, gràcies a aquests documents, hauria aconseguit una gran fortuna , i amb ella va reformar l´esglèsia i va construïr diverses edificacions impossibles de pagar per un rector.
El que se sap amb seguretat segons els historiadors, és que no hi ha molta documentació que provi la veritable existència dels documents ni la seva vasta fortuna, en canvi hi han documents que proven que va ser acusat de corrupció : vendre misses, demanar donatius, i desviar fons per al seu propi ús. Per aquests motius va ser jutjat i condemnat pel tribunal eclesiàstic de Carcassona, i rellevat del seu càrrec. Sembla que a ell poc li va importar la condemna , doncs , va traslladar el culte a la seva capella privada, tinguent les misses plenes , i deixant deserta l'església " oficial " .
Els habitants han tret partit al misteri i el poble està dedicat al turisme , bàsicament dedicat al misteri de l'abat i a les botigues esotèriques .
L´entrada a l´esglèsia de Sainte Madeleine es gratuïta , peró , l´entrada al " Domaine de l´Abbé Saunière " val uns 3.5 € per adult .
Cap al Château d´Arques : es troba a uns 16 km de Rennes le Château. Per aixó , vam agafar les crtes. D52 i D118 fins a Couiza , i després la crta D613 fins a Arques .
Del castell d´Arques ( 42º57´09´´N 02º22´25´´E )només es conserva la torre principal ( la Maison Déodat Roché ) i un anexe , i encara que interessant , no val ni de bon troç els 5 € per adult i 2 € per nen que val l´entrada. Ni que amb l´entrada et doni dret a visitar el museu del castell situat al poble d ´ Arques s´amortitza el preu. I aixó que el castell és interessant històricament.
Cap al Château de Peyrepertuse : Situat a uns 43 km de distància des del castell ´Arques , i amb crtes estretes i peles de corves. El camí es fa llarg. Agafem les crtes. D613, D212 , passem per Auriac on des de la crta es veuen les ruïnes del seu castell , , després la D10 i la D14 ens porten fins el poble de Duilhac-sous- Peyrepertuse, ( 42º51´49´´N 02º33´58´´E ), on a dalt d´uns penya-segats de vertígen es troba el castell. La visita al castell és altra vegada caríssima : 5 € cada adult i 3 € cada nen . I encara que interessantíssima , la visita al castell no val el preu . Cal pujar uns 15 minuts a peu un costerut camí , i la visita al castell no es fa bé per menys d´una hora. Cal amortitzar el preu de l´entrada !!.
La veritat és que les vistes des del castell deixen boca-badat , i , a la seva època d´esplendor el castell devia ser impressionant.
Ja es tenen dades d´un antic castell al segle I avans de Crist. I cap al 1070 ja s´anomena una edificació a Peyrepertuse . Construït al segle XIè , per els reis d´Aragó, va passar a mans franceses al 1240, i dos anys després el rei Saint Louis amplía el castell construint-ne un altre a la part superior del cingle , el de Sant Jordi. Passa d´unes mans a altres , com a punt estratègic , fins que al 1659 el tractat dela Pririneus el desclassifica com a castell d´importància fronterera i abandonat cap al 1789 , i vengut al govern al 1820. Cap al 1950 es comença a reconstruïr per obrir-se al public. Actualment està en ruïnes i només s´ha restaurat per permetre les visites.
Cap a Saint Paul de Fenouillet : Les visites del dia s´han acabat , i agafem la crta D7 que ens porta a Saint Paul de Fenouillet ( uns 12 kms ) , a dormir al camping. Pel camí i des de la crta veiem el castell càtar de Queribus .

Dissabte :
Cap a Ille sur Tet : Tenim pensat anar fins al poble de Ille sur Tet , ( turisme ) per anar a visitar Les Orgues : ( 42º40´57N 02º36´95´´E ), monuments natural de roques esculpides per l'aigua i el vent des de fa milions d'anys . ( + info ) .
La visita val uns 3.5 € adult , nens gratuït . S´hi poden admirar penya-segats amb una varietat de colors i formes impressionants.
Per anar-hi des de Saint Paul de Fenouillet, agafem la crta D7 , on a pocs kms del poble trobem un pont romànic al lloc anomenat ""La Clue de la Fou" , al trencant amb al crta D619, que ens porta fins a Ansignan , i després les crtes D9 i D21 , fins a l´embassament de Caramany , on hi ha un mirador a tota vall ( 42º 44´01´´N 02º34´68´´E ), després la crta D21 ens porta al mirador i al poble de Ille sur Tet, on hi ha les Orgues.
Ens vam quedar a dinar al mateix poble de Ille sur Tet.
I .... amb al visita s´acaba la nostra escapada .






Per resumir-ho ràpit amb imantges un video

NORMANDIA .Escapada Agost 2009















Normandia Agost 2009.


Aquí hi han les nostres fotos al Picassa.
La nostra escapada de 4 dies, es va situar gairebé tota a la zona de la "Haute - Normandie "
1.- Alta-Normandia : es caracteritza per un clima oceànic temperat. Té paisatges sempre verds i una topografia molt variada. És una regió de França creada el 1956, quan Normandia es va dividir en Baixa Normandia i Alta Normandia . Abarca dos departaments : el del " Seine Maritime " i el de " Eure ". La seva ciutat més gran és Rouen.
Nosaltres ens vam moure bàsicament per la costa del Seine-Maritime ( mapa ), anant també a alguns departaments de la Basse-Normandie , com Calvados ( la Baixa Normandia té dos departaments més , el de Orne i La Manche )
2.- Gastronomia de Normandia : Els seus productes artesanals tenen D.O " Produits Gourmandie " .
Els seus pomers dels quals treuen la sidra, i el calvados .
Els seus formatges: Camembert, Livarot, Pont l'Evêque .
Plats com l´escalopa de vedella normanda ( amb salsa de nata i xampinyons ), el pollastre de la vall del Auge (flamejat amb calvados i cuit en sidra), ( Pays du Auge ) .
Els seus embotits : com la "andouille de Vire " (una espècie de botifarra ) , la " tergoule "( espècie d´arros amb llet ).....
Els seus caramels de Isigny .
1-. Bandera de Normandia : Són dos lleopards d'or que s´assemblen a dos lleons .Quan els animals estan caminant sobre tres potes, llavors són lleopards. És la bandera de Normandia des de que el rei Charles V (1338-1380) ,prengués prestats els lleopards a la bandera dels reis de Inglaterra.Así va néixer la bandera de Normandia amb dos lleopards.

1er. dia: Divendres 21 d´Agost .
Aeroport Beauvais - costa del Seine Maritime.
Sortida del aeroport Girona ( GRO ) a les 6.55 h. matí , i arribada a l´aeroport de Beauvais ( BVA ) a les 8.20 h. molt puntuals.
LLoguer del cotxe a Hertz , a travers de la pag web de Ryanair .
Ens diuen si volem un Smart , descapotable i dos places ; com que només portem dues maletes petites tipus cabin , i el cotxe ens agrada...ens el quedem .
Marquem el punt GPS del parking , per quan tornem , ......i , de camí cap al Nort , cap a la costa .
Cap a Arques la Bataille : Agafem la crta N31 , després la A915 , fins casi arribar a la ciutat de Dieppe, però abans , ens desvíem per la D54 fins a Arques la Bataille , a uns 6 km de la ciutat de Dippe. És una petita ciutat d´unes 2500 persones, i lo més interessant a veure és la seva esglèsia "Notre-Dame-de-l'Assomption ", que data de 1515 , d´estil gòtic , i amb un orgue nou , del 1998, i amb uns vitralls molt macos dels segles XVI é i XIX è . També a veure el castell " Château d'Arques-la-Bataille " , actualment està en ruïnes , i no es pot accedir a l´interior per seguretat, però està classificat com a monument històric des del 1875 . És bonic de passejar-hi per fora i hi ha un camí per donar-li la volta . Edificat a principis del segle XII è , estava envoltat per un fossat de 15 a 20 metres excavat al segle XVI ; va passar moltes construccions i destruccions fins que al 1708 el rei Louis XIV el va declarar " inapropiat " i parcialment desmantellat .
Cap a Pourville-sur-Mer i Varengeville sur Mer : Sortim d´Arques la Bataille, i agafem direcció a Dieppe , però , no hi entrem , sinó que ens dirigim direcció a la costa .
Tota la costa que va des dels voltants de Dieppe fins a la ciutat de Le Havre , s´anomena costa d´alabastre pel seu color ( Côte d'Albâtre ) , i, està situada dins el mar de " la Manche " . La Côte d'Albâtre , engloba la comarca del " Pays de Caux ", ( mapa ) a la regió del "Seine -Maritime " dit així perquè en els seus límits hi desemboca el riu Sena cap al mar de la "Manche " a prop la ciutat de Le Havre .
Hi ha un circuit de caminades , el " GR 21 " que passa per tots els punts interessants d´aquesta costa , per tot aquell que li agraden les caminades.
La nostra primera parada , al mirador panoràmic al costat de la crta D75 , des d´on es veu tota la badía del poble de Pourville sur Mer , i els seus penya-segats ( " falaises " ) . Després , ens dirigim cap a la punta anomenada " Petit-Ailly " , ( 49º54´56´´N 01º01´12´´E ) , situat entre els pobles de "Ste Marguerite/mer " i " Varengeville/mer " , a uns 10 km a l´Oest de Dieppe, on hi han uns magnífics penya-segats , amb una petita zona de platja de roques per qui aguanti la fredor del l´aigua .
Després , ens dirigim cap a Varengeville sur Mer , on vam visitar la seva esglèsia, situada dalt dels penya-segats amb unes vistes impressionats . Aquesta esglèsia , " St Valéry ", fou construïda al segle 12è , i reconstruïda al 16è ; oberta cada dia de 9 a 7 h, es pot visitar i passejar pels penya-segats gratuïtament . Dins , quan la vam visitar hi havía una exposició de quadres d´un pintor , escriptor i music francès : Michel ciry .
Cap a Quiberville sur mer , Sotteville sur Mer i Veules les Roses : Després , camí fins a Quiberville-sur-Mer , petitíssim poble de costa on hi vam dinar al passeig marítim , a un petit restaurant sense gaires pretensions , peró , econòmic , dons hi vam dinar per 22 € tot inclós , anomenat " Les Bonheurs de la Plage " .
Tots els pobles , casi sense excepcions, que vam anar passant ...s´en podría dir " pobles florits " , doncs, és increïble com per tots els racons hi han flors , sobretot Horténsies , que es pot dir que n´hi ha fins i tot als vorals de les carreteres .
Des de Quiberville sur Mer , ens vam dirigir cap a Sotteville-sur-Mer , que ens venía de pas , per anar al següent poble : " Veules les Roses " , ( mapa ) , classificat com a " village fleuri " , i com a " plus beaux villages " , classificació de pobles i ciutats francesos que destaquen per les seves flors i la seva bellesa. Aquest és un poble on val la pena passejar-hi amb calma, doncs està ple de petits racons encantadors. El nom de Veules-les-Roses, li ve donat pel riu que el travessa , el Veules, que és un dels més petits de França, i , per la quantitat de flors que hi ha a cada racó . Dins el poble , l´oficina de turisme té uns catàlegs per anar descobrint el llocs a veure al llarg del riu , el molins d´aigua que encara hi ha , les seves cases normandes , el passeig marítim , i els penya-segats al costat del far , i per les " cressonnières " , que eren horts arran del riu dedicats al cultiu del " cresson " ( berro en castellà , créixens en català ) , molt present a la cuina local .
L ´esglèsia de Saint-Martin , nomenada al 1.026 a la Carta atorgada per Richard II de Normandia a l'abadia de Fécamp, no queda res de l'edifici original . L'església va ser reconstruïda al segle XIII, i va desaparèixer una altra vegada, amb l'excepció de la torre durant la Guerra dels Cent Anys. L' actual va ser reconstruïda entre 1520 i 1612. La sagristia va ser afegida al segle XIX.
Cap a Saint Valery en Caux i Veulettes sur Mer : El següent poble que vam visitar , Saint-Valery-en-Caux , ( mapa ) també està situat entre penya-segats ; i conserva molts dels records del seu passat Normand , com la casa de " " Maison Henri lV " , construïda al 1540 per Guillaume Ladire i ocupada pels seus descendents fins al segle XIX. Actualment és l´oficina de turisme , i està situada davant del port . Seguint el mateix carrer s´arriba al "Quartier des Pénitents " , el barri antic de la ciutat i on es situa el " Cloítre des Pénitents " , als penya-segats i al far .
A l´altra costat del port , trobem l´ajuntament , i , ja al passeig marítim , un " Jardin d'enfants " amb grans espais per jugar gratuïtament els nens, inclòs petites piscines . Després ens dirigim vers Veulettes sur Mer , peró , ens hi estem poca estona doncs s´assembla molt als pobles anteriors , potser l´unic diferent és que té una enorme platja i un passeig marítim de més d´un km de llarg .
Cap a l´hotel Château de Grosfy : Ens dirigim cap a l´interior de l´ Alta Normandía , on tenim l´hotel , peró , ens parem a sopar al poble de Doudeville , la capital de la indústria tèxtil del lli . Quan hi arribem ja es hora de sopar ( segons la costum francesa de sopar molt aviat ) , i després d´un ràpid passeig , ens quedem a sopar a una pizzeria " " Pizza Greg " al nº 13 del carrer Félix Faure , on per 24 € sopem dues pizzes grans una ampolla de sidra local molt bona i els cafés . I , ja molt cansats de tot el día , anem fins a l´hotel , que és un petit castell a prop del poble de Hugleville -en-caux , a uns 25 km de la ciutat de Rouen , dins la categoria de Gîtes de france . L´hotel es diu " Château de Grosfy " ( GPS : 49º36´20´´N 01º00´04´´E ) Nosaltres havíem reservat l´habitació " La chambre De GrosFy " , i és com apareix a la seva pag. web , gran , espaiosa , d´estil antic , i tot el castell , molt petit , està en perfectes condicions. El tracte va ser molt amable i familiar ( tenen només 4 o 5 habitacions i els propietaris viuen allà mateix ) , el preu de l´habitació va ser de 53 € nit amb els dos esmorzars , i, vam reservar els dos sopars per 13 € el menú , composat d´un plat complert + postres + taula de formatges + cafés i xarrupets de Calvados que pel que vam veure era collita artesanal del propietari , igual que els enciams i amanides que eren recent collides de l´hortet que hi ha darrera el castell . A més , tenen un petit edifici anexe , on hi ha una cuina amb una sala d´estar pels clients que es vulguin cuinar ells mateixos els seus àpats .

2on. dia : Dissabte 22 d´Agost .
Grosfy - Pont l´Évêque - Colleville sur Mer - Caen.
Volíem dedicar el día a veure Caen i els seus voltants ; la capital i ciutat més gran de la regió de Baixa Normandia, prefectura del departament de Calvados.
Cap a Pont l´Évêque : Des de l´hotel de Grosfy , i , per l´autopista A29 , s´arriba a la perifèria de Le Havre , on es travessa el " pont de Normandie " , pont sobre l'estuari del Sena : la seva longitud total és de 2.143 m. i el peatge per cotxes és de 5 € . Ja a l´altra riba , en primer lloc ens parem a la ciutat de Pont l'Évêque , famosa per un preuat formatge amb D.O , i situada ja en el departament de Calvados ,i dintre la comarca de " Pays d´Auge " ( mapa ) i catalogada com "Les Plus Beaux Villages de France ". Tot el centre de la ciutat és un desfilar de flors i cases normandes de tots colors . A prop el carrer principal que dona a l´oficina de turisme hi ha un aparcament gratuït , i des d`allà és un curt passeig anar a tots els llocs . El riu " Touques " , el travessa i tot el pont i els seus voltants estavem adornats de flors i verd , aixi , com els carrers i les cases . A prop hi ha l´esglèsia de " Presbytère Saint Michel " que data del segle XV , i , ja a la sortida el barri de cases antigues de fusta de "Les Tourailles". L´ajuntament es troba a l'hotel Brilly, un bell monument del segle XVIII.
A l´entrada del poble per la crta D677 Route de Trouville , es troba una destileria del licor de Calvados per visitar " Père Magloire " ; la visita dura uns 45 minuts i val 2.5 € per adult més gran de 18 anys. Nosaltres no la vam visitar perquè la visita ja havía començat i esperar-nos a la següent era esperar molt . En una botiga hi vam comprar un petit formatge artesà de la ciutat , una barra de pa i una ampolla d´aigua ... ah ! i una petita ampolla de licor de Calvados ...per probar-lo...i ens ho vam menjar per dinar ( tot menys el Calvados que només el vam tastar , té molts graus i és fortíssim ).
Cap a Villers -sur-Mer : Sortim de Pont l´Évêque , i ens dirigim cap al poble de Villers -sur-Mer , on hi ha el meridià de Greenwich , que passa pel mig del passeig marítim, on tambè es poden veure moltes grans cases senyorials, de tots colors .
Cap a Colleville-sur-Mer , Omaha Beach i el cementeri americà : Per arribar-hi des de Villers/s-Mer , cal agafar la circunvalació de la ciutat de Caen , que visitariem la tarda , i agafar la crta N13 , i desviarnos a la D 514 , fins a Colleville- sur Mer i la platja de Omaha Beach i el cementiri americà . Aquí és on va tenir lloc el 1944 el famós desembarcament de Normandia a la Segona Guerra Mundial ; Al poble es troba l´esglèsia de "Notre-Dame de l'Assomption " , dels segles XII i XIII , classificat monument històric el 1840, i , gairebé totalment destruïda en el desembarcament, pels trets dels destructors americans doncs la seva campana servia com a lloc d'observació pels soldats alemanys. La reconstrucció va durar des de 1946 fins 1951 .Davant hi ha un cartell amb una foto de la destrucció. Avui Omaha Beach és una bonica platja , i , costa de pensar que en un lloc tant pacífic ... hi pogués haver passat uns fets tant terribles , doncs al cementiri militar americà que hi ha al cim del turó , hi descansen 9387 soldats americans morts durant el desembarcament .
Cap a Caen : , Després de visitar tota la zona del desembarcament , ens vam dirigir cap a la ciutat de Caen : al departament de Calvados i capital de la regió de la Baixa Normandía. Al 1999 tenía una població de 113.987 habitants. El primer lloc a visitar va ser el castell ducal de " Guillaume le Cónquerant " ; construit cap a l´any 1060 , ampliat cap al 1120 amb la torre i l´edifici anexe de " l'Échiquier ", i més tard , cap al 1.210 amb quatre torres circulars i dues torres rodones. Cap l´any 1346 hi ha un ferotge saqueig de la ciutat de Caen per Edward III d'Anglaterra, peró el castell és inexpugnable, encara que cau al 1417 a mans de Henri V, rei d'Anglaterra ; en els propers segles el castell passa per varis reis , setges i conquestes fins que al 1620 cau en el setge del rei Louis XIII a la ciutat i al 1793 es destrueix part de les seves torres i finalment és destruït totalment per Napoleó al 1811 , i des de llavors només es conserven alguns edificis com el de " Logis des Gouverneurs " que al 1963 s´obre al public com a Museu de Normandía ; l´antiga esglèsia de Saint-Georges, ara seu d´ exposicions . Nosaltres vam visitar el museu a l´edifici del Logis des Gouverneurs : una interessant visita de l´història de Normandia de temps passats i també dels oficis i indústries de la regió . I tot gratuït , tant l´entrada al castell com al museu .
Davant del castell , hi ha l´esglèsia de " Saint-Pierre " actualment en obres a la façana . No hi ha cap catedral a Caen (doncs està ubicada a Bayeux ) , però , pels habitants de Caen l´esglèsia de Saint Pierre té aquesta funció ; construïda al segle XIII , és admirada per la seva torre gòtica de 75 metres.
Al costat del castell , hi ha una casa antiga de fusta vermella , que destaca per estar al mig d´edificis moderns , és " La Maison des Quatrans " .
Després , vam entrar al centre per la "Rue Saint-Pierre " , on al mig s´hi troben dues velles cases normandes de fusta que daten del segle 15, encara que només la façana és de fusta antiga , per agafar seguidament la" Rue Froide ", un exemple de llarg i estret carrer medieval. El nom li vé perquè el carrer va de nord a sud per tant el vent fred bufa per tot el carrer durant l'hivern. Al principi del carrer s´hi troba l´esglèsia de St. Sauveur antiga " " NotreDame de Froide Rue", i alts edificis record de l´època de Guillaume le Cónquerant , i , llibreries, cafeteries, botigues ....i altres.
Al surtir del carrer es troba el carrer de " rue St Sauveur " i al final la plaça del mateix nom on hi ha l´esglèsia de " le Vieux-Saint-Sauveur " també anomenada "Saint-Sauveur-du-Marché " , va ser fundada en el segle 7è pel bisbe de Bayeux, Sant Regnobert , actualment acull esdeveniments artístics i gastronònics. Al final del carrer i plaça de St Saveur ( antic carrer " du Pilori " ) , s´arriba a la "Place Fontette " , on hi el " Palais de Justice " , l'edifici del tribunal. Data de la segona meitat del segle 18 .
Després s´arriba a " L´ Abbaye aux Hommes " construïda per ordre de Guillem, a petició del Papa.És aquí, a l'església de l'abadia, on un dels fèmurs de Guillem el Conqueridor està enterrat. Ell va morir a Rouen, però abans de morir, va demanar ser enterrat a Caen. Durant les guerres de religió, els protestants van obrir la tomba i van dispersar totes les seves restes , amb l'excepció d'un fèmur. L ´edifici alberga l´esglèsia de St Étienne : que data del 1077 i va ser consagrada per Guillem el Conqueridor i la seva dona, i era l´esglèsia que tenía l´abadia per celebar-hi els oficis religiosos importants . El claustre , construït també per Guillem , va tardar desenis a ser acabat; l´actual jardí es va construïr al 1960 . Des del claustre s´accedeix a l´ escala d´honor ( l´escalier d´honneur ) , amb els escalons suspesos al buit , construïts sense ciment , només s´aguanten per la forma tallada de les pedres i per la pressió que aquestes fan unes amb les altres.
Davant es situa l´esglèsia de "Saint-Etienne -le-Vieux" : data del segle 12è , però va patir greus destrosses durant el bombardeig del 1944. Després vam tornar a entrar al centre per el carrer de Écuyère , per la Place Malherbe on hi ha a la cantonada una antiga farcia i davant la casa on va nèixer Malherbe al 1555 ( poeta ) i que enllaça amb la Rue St Pierre.
I ...amb Caen s´acaba el dia.
3er. dia : Diumenge 23 d´Agost.
Grosfy - Autretot - Fécamp - Etretat - Yport
Sortim de Grosfy direcció als penya-segats de Étretat .
Cap a Autretot : la primera parada va ser al petit poble de Autretot , catalogat com a "village fleurí" , i realment és un plaer passejar pel poble i admirar les flors a tots els racons .
Cap a Fécamp : Després ens vam aturar a fotografiar l´esglèsia i admirar les vaques a Beuzeville la Guérard , que ens venía de pas per anar a Valmont , petit poble d´uns 1000 habitants on només ens hi vam passejar una estoneta , i , després fer uns 12-15 km més fins arribar a Fécamp , situat a la costa D´Albâtre, al departament del Seine Maritime i a la comarca del Pays de Caux, a uns 40 km de la ciutat de Le Havre.
El primer que vam anar a visitar a Fécamp , va ser el Palais Bénédictine , al 110 Rue Alexandre Le Grand ( + info ) : obra neogòtica construïda per l'industrial que va comercialitzar el licor Benedictine;
El licor de Bénédictine té una curiosa història: Cap a 1510, un monjo del monestir benedictí de Fécamp, a Normandia, Bernaerdo Vincelli, fabrica un elixir barrejant plantes regionals i espècies orientals. Bernat és venecià d'origen i per a ell, les espècies no tenen secrets. De nen, mentre jugava en els molls de la seva ciutat natal, aspirava les aromes que pujaven dels cellers al pas de les embarcacions, vingudes d'Orient, carregades de nou moscada, de gingebre, de canyella o de cardamom. Durant prop de tres segles, els monjos de Fécamp fabriquen l'elixir del germà Bernat, però la recepta desapareix durant la Revolució i és trobada per casualitat el 1863, pel Sr Alexandre Le Grand en un vell escrit ilegible que havia pertangut al monestir de Fécamp.
Le Grand intenta, amb èxit, refer i renovar el beneficiós elixir dels monjos desaparegut amb ells en el moment de la Revolució i li dóna el nom de "benedictine".Des de 1863, el licor és comercialitzat i una dècada després, el 1873, la producció ja havia arribat a les 150.000 ampolles l'any. Com a resultat d'aquest èxit, el Sr Le Grand va decidir establir la companyia Benedictine SA i pocs anys després, el 1882, compra un palau a la localitat normanda per allotjar la destilería : el palau Bénédictine , que segueix sent la seu de l'empresa i en l'actualitat, hi ha a més un museu .
Cap a Etretat : Després de la visita al museu, vàrem passejar pel port i per els turons que envolten la ciutat de Fécamp, amb unes vistes meravelloses als penya-segats. Va ser en un d´aquest turons, que ens vam trobar una parella de francesos que ens va aconsellar anar a dinar al poble veí de Etretat a un restaurant situat en un turó i amb vistes a la ciutat , al mar i als penya-segats : el Dormy House Hotel Restaurant ; i realment un lloc fabulós , per 66 € ( 33 € cada menú amb vi de celler , cafés i aperitiu ), vam dinar en un lloc excepcional i amb un menjar de primera .
Després i per un caminet des del restaurant ens vam anar a veure els penya-segats d´Aval , la punta de roca anomenada L´Aiguille , els penya-segats i platja de La Valleuse de Jambourg i els penya-segat en forma d´arc anomenat La Manneporte , i més tard ..... un bany a la platja ...i després pujada fins als penya-segats d´Amont , on hi ha a més la capella "Notre Dame de la Garde " : construïda al 1856 i destruïda per la guerra al 1942 , i recostruïda al 1950 . Allà mateix hi ha una torre " le Monument Nungesser et Coli " : construïda el 1963 (60 ° d'inclinació i 24 m d'alçada en l'eix) , en honor de Nungesser i Coli, els primers aviadors que van intentar al 1927 a creuar l'Atlàntic Nord a bord d´una avioneta .
Cap a Yport : A pocs kms de la costa de Etretat , hi ha el poble petit de Yport , també situat entre penya-segats . Una volteta i ... cap a l´hotel a descansar.

4art. dia : Dilluns 25 d´Agost.
Grosfy - bacs de Duclair i Jumièges - Bouille - Rouen - Beauvais
Cap als bacs : Vam sortir de Grosfy en direcció a la zona dels " bacs " del riu Seine ( Sena ) . Els " bacs " són petits transbordadors que travessen gratuïtament cotxes i transport d´una riba a l´altra del Seine . Vam anar a veure els que estan dins de la zona protegida del "Le Parc des Boucles de la Seine Normande " , a prop de Rouen .La primera parada des del hotel , va ser en un petitíssim poble " Bouville " , per admirar les seves flors i la seva església, que encara que n´havíem vistes moltes totes tenen alguna cosa que les fa diferents ; aquesta data del segle 12è i té unes curioses campanes situades a l´exterior de la punta del campanar.Seguidament , camí cap a la zona protegida del parc des Boucles de la Seine Normanda ; vist al mapa és l´àrea prop de la ciutat de Rouen on el riu Seine fa una sèrie de " bucles " i per no fer molts km per anar d´un lloc a l´altre i per no tenir -suposem - ponts a cada poble , tenen un serveis de " bacs " o petits embarcadors .Vam entrar per un dels pocs ponts , el " pont de Brotonne " , a prop del poble de Caudebec-en-Caux , i per una petita crta trobem el poble de "Heurteauville " , on agafem el primer bac , per travessar el riu i anar a l´altre riba, per després visitar Jumièges : situat a la riba dreta del Sena, entre Le Havre i Rouen, en una corba del riu. La ciutat és part del Parc Natural Regional dels bucles del Sena-Normand. A veure-hi , la " L'abbaye Saint-Pierre " , ( + info )un lloc on només es conserven les ruïnes exteriors , i que no vam visitar doncs en aquell moment plovía bastant . L´entrada no és pas barata , uns 6 € cada adult. El poblet és bastant bonic, i quan va deixar de ploure ens hi vam passejar una estoneta ;
Vam seguir camí fins a un petit i bonic poble : " La Bouille " : poble amb molt d´encant i amb els carrers perfectaments adornats amb flors i les façanes de les cases ben conservades . A veure-hi : al carrer de "Docteur Magalon " una "Maison de Louis XI " del XIVè segle , aomenada així perquè el juny de 1467, el rei Lluís XI, va anar a La Bouille per trobar-se amb el duc de Warwick, l'ambaixador d'Anglaterra. També val la pena veure a la " Place Saint Michel " un edifici que fa cantonada i que data del segle XV, i amb una estàtua de l´ arcàngel "Saint Michel " a la seva cantonada . També és un plaer passejar pels seus carrers, amb cases plenes de flors i moltes amb la fusta característica i d´altres amb la pedra blanca calcàrea de Rouen . L´ edifici de l´ajuntament també és molt bonic , data del 1933 i té un rellotge a quatre cares.L´esglèsia de Sainte Madeleine que data 1423 i té uns bonics vitralls a dins alguns originals del segle XVI . Deixem el poble , travessant el riu amb el " bac , passage d´eau de Sahurs - La Bouille ", i arribem a l´altre riba on hi ha el poble de Sahurs , i enfilem camí per la crta D67 fins al poble de St Martin de Boscherville , on hi ha una abadía normanda "Saint Georges de Boscherville " : classificada com a " monument historique des de 1840 " l´abadia es construí els segles 12 i 13 , sobre les ruïnes d´una antiga esglèsia pagana , doncs excavacions arqueològiques realitzades el 1981 han revelat una " fanum gala "de finals del segle primer abans de Crist. , i una capella funeraria del segle setè. Ens vam quedar a dinar al mateix poble , a un restaurant petit a peu de carretera anomenat " la Roumardière " al carrer 73 Route de Duclair.
Cap a Rouen : I després camí a Rouen : a la "Haute-Normandie " i al departament del " Seine Maritime " , Victor Hugo la va batejar com la ciutat dels cent campanars , molts ja no existeixen , doncs la guerra va ser molt dura a Rouen; la travessen el riu Sena i 3 dels deus afluents : l´Aubette, el Robec i el Cailly. Com tota gran ciutat hi han moltes coses a veure , però nosaltres disposavem de només unes hores , i , per començar vam anar fins al carrer més comercial : ( info ) la " rue du Gros Horloge " , on a més de ser la més animada , hi ha el " Gros Horloge " edifici constituït d'un campanar, d'un pavelló, d'una volta renaixentista i d'una font clàssica , i que va ser el primer monument construït per a rebre les primeres campanes de la ciutat ; el mecanisme del rellotge segueix sent el més antic d'Europa. A prop , a la " Place M. Foch" hi ha l´edifici del antic " Parlament du Normandie " ; actualment és el Palau de Justícia. Després anem a la " place du Vieux Marché " ; en aquesta plaça en la guerra dels cent anys, Joana d'Arc va ser cremada viva el 30 de maig de 1431, i , al mig de la plaça hi ha una creu erigida en el lloc mateix de la foguera.També al mig hi ha l´esglèsia de " Joana d´Arc " : L'església està coronada per una alta teulada de pissarra, que semblen escames de peix i a dins sembla un vaixell , però amb uns enormes vitralls del segle XVI , que provenen d´una antiga esglèsia -la de Saint-Vincent - destruïda durant la guerra. L any 1920, Joana d'Arc va ser canonitzada per l'Església catòlica i declarada heroïna nacional pel Parlament francès. Tornant pel carrer del Gros Horloge , s´arriba fins a la catedral de Notre Dame , del segle 12 , i edificada sobre una antiga esglèsia de la que es conserva la cripta.
Cap a Beauvais : I , sense poguer dedicar-hi més temps de visita , vam marxar de Rouen , per anar fins a la ciutat de Beauvais , on hi ha l´ aeroport a uns 6 km , des d´on tornavem a casa . Beauvais pertany a la regió de La Picardie, i al departament de Oise . Nosaltres només disposavem d´un parell d´hores per la visita , i després de posar gasolina al cotxe de lloguer i sopar.... apenes ens va quedar temps per veure poca cosa més que part dels carrers més céntrics
i la seva catedral de Saint Pierre per fora.














I per acabar un resum de tot amb menys de deu minuts.

ICELAND 3 Oest

OEST D´ISLÀNDIA ( West Iceland ) + info
Aquí hi ha l´enllaç a les fotos a Picasa

11è dia : 6 de Juliol : Akureyri - Grundarfjördur

Cap a Varmahlíð : Sortida d´ Akureyri cap a Varmahlíð, a les 8.30 matí , amb 14º , i núvols , que a l´ agafar l´ àrea de les valls de Öxnadalur es converteixen en 11 º i boires . Després cal pujar un coll de muntanya , el Öxnadalsheiði , que , curiosament , hi fèia sol però el termòmetre del cotxe marcava una temperatura exterior de 11º , i , al cim a uns 550 metres .....hi fèia un vent fred que tallava la pell ......poques fotos d´exteriors !!..
La crta 1 en tota la vall estava en excel.lents condicions , i , de lluny es podia veure les muntanyes que formen la zona de Tröllaskagi, que és la península que formen els fiords de Eyjafjörður i el de Skagafjörður , que no vam visitar per manca de temps .
Al entrar al fiord de Skagasfjördur ... a les valls ... ja es podíem veure petits ramats del típic cavall blanc Islandés que es troba sobretot en aquest fiord .
Ens vam parar a l´esglèsia de Viðimyri, a prop de Varmahlíð,, a uns metres de la crta 1, però , no hi vam entrar doncs ens demanaven 400 Isk per persona per entrar ......i en vista de lo minúscula que és ....i lo poc a visitar......ens vàrem limitar a fer-li fotos per fóra . L´esglèsia actual data de 1834 , però en el mateix lloc es tè referències d´una esglèsia ja avans del segle 12. La fusta de l'esglèsia va ser seleccionada del fiord de Skagasfjördur i la gespa de les terres de Vidimyri. La majoria de la fusta és original . El púlpit es remunta a les primeres esglésies i el retaule és danès, de l'any 1616. Nosaltres no ens va donar temps de visitar-ho , però a prop hi ha el museu de Glaumbær, situat a prop la crta 1 entre Varmahlid i Saudarkrokur , crta 7667.
Cap a Blonduós : Vàrem passar de llarg el poble de Varmahlíð, ....i crta fins a Blönduós on lluïa el sol i uns 16º , on ens vàrem parar a posar gasolina a la més barata , la ÓB . Continuem ruta fins a Vidigerdi ( Víðigerði ) , on parem a fer un café , a estirar les cames i a visitar la botiga d´una artista de la fusta amb uns treballs impressionants !!..
Cap a Grundarfjorður (Snæfellsnes ): en principi havíem pensat agafar la dressera de la crta 586 per arrivar als fiords , on hi ha el museu de Eiriksstadir ( Eiríksstaðir ) però , només era accessible amb tot-terrenys, així que ens vàrem veure obligats a agafar la ruta alternativa de seguir la crta 1 , per després agafar la crta 60 , i despres la crta 54 que bordeja el fiord .
Continuant per crta 1 , ens vàrem parar a veure des del cotxe la zona de Kattarhryggur , on es veu les restes d´un dels ponts d´obra més antics que es conserven de tot Islàndia, que pertanyía a una ruta antiga que al 1930 va transformar antics camins de carros en una crta principal " asfaltada " per cotxes per anar fins a Akureyri .
Ja era l ´hora del dinar , i ens vàrem aturar a prop d´un riu ,a Hvammur a pocs kms del trencant Crta 1 amb la Crta 60 que porta a Grundarfjördur , per fer-hi el picnic de cada día; fèia un sol excepcional i gens de fred així que vàrem dinar " de luxe". Continuem ruta , per deixar la crta 1 i enfilar cap al Nord de la crta 60 i després agafar la crta 54 , a la badia del fiord de Hvammsfjördur , on a la costa es veuen des de la crta molts petits illots alguns habitats i altres no , anomenats Brokey , a prop de la ciutat Stykkishólmur , on ja estem entrant a la península de Snæfellsnes , doncs un cartell des de la crta 54 ho indica. A uns 15 km del nostre destí , la ciutat de Grundarfjördur , trobem l´ àrea de Hraunsfjarðarvatn , muntanyes , camps de lava al costat de la crta i un llac d´interés històric pels islandesos doncs aquest lloc ja està anomenat en la saga de Eyrbyggja.
Finalment arribem a l´alberg a Grundarfjörður (Farfuglaheimilið á Grundarfirði ) al carrer "Hlíðarvegur 15 " , cap a les 6h de la tarda , i després de just deixar maletes....cap a la piscina municipal , (Sundlaug Grundarfjarðar : Borgarbraut 19 ) , a uns 150 metres de l´alberg .
Grundarfjörður , ( Grundarfjarðarbæjar ) és un petit però preciós poble al fiord del mateix nom.
És petit , però molt bonic, amb les cases de tots colors mirant al mar , carrers amples i nets , un petit museu històric , el "Eyrbyggja - Heritage Center " al carrer Grundargata 35 , que mostra l'evolució de l'agricultura, la pesca i l'habitatge , i també un espai dedicat al museu de la joguina.
Nosaltres després de sopar a l´alberg , passades les 11 del vespre ens hi vàrem passejar pel seu petit port , els seus carrers , l´esglèsia .... la seva catarata " Kirkjufellfoss "que es situa just a la sortida del poble , tot fent temps per veure el sol cóm es ponía al costat de la muntanya que hi ha just al davant , " Kirkjufell " .




12è dia : 7 de Juliol : Grundarfjördur - Hellnar - Grundarfjördur
Aquest día el volíem dedicar a donar la volta a la península de Snaefellsnes , des de Grundarfjordur seguint la crta 574 , agafar un tram de la crta 570 per veure el volcà i tornar per la crta 54 , des de Budir.
Cap a Hellisandur : sortida des de l´alberg del poble de Grundarfjörður , a les 8.30 matí amb boira i 12º ; direcció al poble de Ólafsvík , on només vàrem fer una paradeta a la curiosa esglèsia en forma de punxa i d´estil molt modern oberta només de 10 a 18 h. i per tant estava tancada , un museu local " anomenat Ólafsvík Pakkhúsid, i, a una fleca-pastisseria al carrer principal anomenada " Bakery: Brauðgerð : Ólafsbraut 19, " , on vàrem comparar uns pastissets boníssims i pa de fleca , no industrial com havíem estat menjant .
Seguint la crta 574 , vàrem arribar a la zona volcànica de " Gufuskalar " , a prop de Hellisandur , on ens vam aturar a la zona " Írskra brunnur " , ruïnes de coves de + de 1000 anys , amb la curiositat de que al llindà de la cova hi ha la mandíbula d´una balena i , a fóra la resta , i després ens vàrem passejar per la platja de grans roques negres i sorra blanca .
Seguidament , tornar a crta 574 , i al poc ens desvíem per la crta 579 , per anar fins a la platja de Skarðsvík , una platja preciosa a pocs metres de la crta. Seguint per la crta 579 , arrivem als penya-segats del far de " Öndverðarnes " , una zona im-pres-sio-nant!!! .
Tornant a la crta 574, seguirem crta fins arribar a la zona del cràter de "Saxholl " a uns 9 km al sud de Hellissandur poble, on vàrem parar una bona estona per pujar al cim i vuere les vistes , és fàcil de pujar.
Cap a Hellnar : continuant per la mateixa crta 574 , arribem a Beruvik , on pararem a dinar de picnic , allà on s´acabava la crta.Després altra vegada a la crta 574 , fins a la platja de "Djúpalónssandur- Dritvik " , de grava, amb una sèrie de roques de forma misteriosa que surten de la mar. A la platja també hi ha 4 grans pedres : de 154 kg , 100 kg, 54 kg i 23 kg , i que es diu que en el passat els pescadors locals havíen de moure per determinar si valíen o no com a pescadors ! .
La platja i tots els voltants són molt bonics per passejar-hi ! . Seguint la crta 574 , ens trobem els cartells del monument " Laugarbrekka " : on hi ha l´estàtua de Guðríður Þorbjarnardóttir ( de l´escultor Ásmundur Sveinsson ) , que va viure cap a l´any 1000 i va ser una pionera en viatjar i descubrir noves terres. Seguint crta 574 , per després agafar la crta 5730 , s´arriba a Hellnar : durant segles, va ser un dels pobles pesquers més gran de la zona . A principis del segle 18, prop de 200 persones hi residíen . Nosaltres no ho vàrem fer, però hi ha una passejada magnífica de 2.5 km al costat del mar entre Hellnar i Arnarstapi , amb moltes vistes d´ocells i penya-segats de roca volcànica. A la platja hi ha el petit port , i , un turó de roques on hi nien els ocells , amb una antiga cova de resguard d´animals anomenada " Saudahellir " , i que té entrada per baix i sortida per dalt per pujar fins dalt del turó i accedir als penya-segats i veure les colonies d´ocells que hi ha. També a davant del port hi ha una encantador café , el " Fjöruhúsið "on ens hi vam aturar a pendre´n un i admirar el paisatge del port i la petita badía . També hi ha l´esglèsia enmig de camps verds la " Hellnakirkja " , construïda el 1945 en el mateix lloc on n´hi havía una des del 1833. Cap al volcà i glaciar de Snæfellsjökull : Seguim la crta 574, per després agafar la crta 570 que puja al Snæfellsjökull , per veure de prop el volcà on Jules Verne , va situar en la obra " viatge al centre de la terra " que hi havía l ´entrada a l´infern. A mig camí es troben les coves de so de Sönghellir , també dites " coves de cant " unes curioses petites i fosques coves que degut a la seva formació , la veu , el so i els cants ressonant amb una sonoritat especial i té un eco molt sonor . D ´aquestes coves n´hi han més a Islàndia . Seguim pujant fins al glaciar i volcà de Snaefells ...i sorpresa ! estavem a 7 juliol....i encara hi havía tallada la crta al cim del coll , per neu .
Cap a Grundarfjörður : vàrem haver de tornar a la crta 574 , fins a prop de Budir , per després agafar la crta 54. Búðir és un petit poble al costat del mar , amb unes quantes cases, un hotel , una bonica esglèsia de fusta negre construïda el 1840 i situada a la vora d'un camp de lava davant a l'oceà ... i poc més , peró amb unes vistes magnífiques a tot voltant, doncs està en petit estuari amb sorra blanca i als costat els contrastos amb una gran área de lava i roques volcàniques anomenada Búðahraun que arriba fins a les poblacions veïnes de Arnastapi i Hellnar.
Vàrem deixar la crta 574 , per agafar la crta 54 direcció a Ólafsvik , una crta en pèssim estat i en obres , menys mal que les vistes valíen la pena doncs es puja el coll de Frodarheidi d´uns 360 metres altitud . La crta no és bona fins arribar a l´altre banda del coll , quan ja apareix a la vistes la badía de Olafsvik . I després arribar a l´alberg , sopar , i passejada nocturna com cada día per disfrutar del sol de mitjanit.
13è dia : 8 de Juliol : de Grundarfjörður a Kópavogur
Cap a Kópavogur : el día es va llevar núvol i amb uns 12º , i es vèien moltes boires a dins el mar . Vàrem sortir de l´alberg cap a les 8.30 h. , i tornant a agafar la crta 54 en dirigim vers l´àrea de la capital Reykjavik . Hi han molts llocs per veure tot seguint aquesta crta , fins arribar a la capital , peró nosaltres vàrem limitar molt les parades , perquè volíem arribar a Kopavogur a primera hora de la tarda . La primera parada , cap a les 9h i amb sol , a Ytri Tunga , a uns 15 km de Budir , per arribar-hi cal trencar a la dreta ( crta 54 direcció a Reykjavik ) , vers al mar allà on hi han els cartells de ytri Tunga farm, doncs avans hi havíen granjes . Des del aparcament no es veu rés , i nosaltres ens pensavem haver-nos equivocat....però , al arribar a la sorra .....sorpresa ! una gran colonia de foques ....totes prenen el sol....i arran de platja a les roques. Les pots veure a pocs metres de distància, amb absolut silenci i molt a poc a poc, perqué , encara que deuen estar acostumades a veure humans....estan alertes i al fer soroll o moviments sobtats ....plaf!! a l´aigua !!.
Ens hi vàrem passar cap 1.5 h. fins que van aparéixer més turistes ...i amb el seu soroll van fer marxar tots els animals. No solsament hi havía foques, també moltíssims ànecs , i moltes espècies d´ ocells ,. Un lloc fantàstic !! i els nens ...bocabadats !!.. Vàrem seguir camí , ara amb molt de sól i uns 15º per la crta 54 que en molts trams estava en obres , sobretot, a la zona del volcà Eldborg . La seva àrea es veu des de la crta 54 , doncs està a uns 6 km de la crta , amb camps de lava i molsa anomenat Eldborgarhraun . Des de la crta també es veu de lluny la zona dels penya-segats de Gerðuberg i els camps de lava de Rauðhálsahraun , tots dos llocs no lluny del trencant crta 54 amb crta 55 . Seguint la crta entrem a la zona de la ciutat de Borgarnes , que no vam visitar , com tampoc la següent Akranes , ara ja a la crta 1 , altra vegada vorejats de núvols i a 12º , vent , ..i una fresqueta de por !!! . Finalment vam entrar a l´àrea de la capital pel tunel de Hvalfjarðargöng , que uneix les dues ribes del fiord de Hvalfjörður. Al poc , ja es veu des de la crta la muntanya de Esja , d´origen vocà i que es veu des de Reykjavik , i a on hi ha mols camins de passejada i de pujada cap als seus cims . Nosaltres ens vam limitar a dinar-hi a la seva àrea de picnic situada a prop de l´aparcament . I després cap a Kópavogur , ciutat al costat de Reykjavik i on dormíem per darrera vegada a Islàndia , a "Gistiheimilið BB44 " , al carrer Borgarholtsbraut 44. Teníem una caseta de fusta per nosaltres al jardí amb accés a la cuina dutxes , jacuzzi ...de la casa principal , a uns 4 metres de la porta de la caseta . Un lloc recomenable !!! . Teníem tota la tarda per davant , i la vam aprofitar per fer un vol per Kópavogur , on lo més recomenable és la seva esglèsia ,Kópavogskirkja" . Situada al turó de Borgarholt . Es va començar a construïr l´any 1958 i es va acabar el 1963 , amb uns vitralls al seu interior molt bonics i que dónen unes tonalitats de llum meravelloses . Els vitralls són obra de l´artista Gerður Helgadóttir . Cap a Reykjavík : després vàrem anar a visitar la capital Reykjavik . ( mapa ) .Reykjavik i la seva àrea té una població aproximada de 200.000 persones, i està situada dins de la badía de Faxaflói , i la major part dins la zona de la península de Seltjarnarnes , encara que ara la població s´ esten dins àrees més interiors . El riu Elliðaár és un dels que hi ha dins l`àrea metropolitana i es pot veure a molts islandesos practicant la pesca a les seves ribes.
Es creu que a la zona de Reykjavík es va fundar el primer assentament a Islàndia per colons noruecs , liderats per Ingolfur Arnarson cap a l'any 870. Això està registrat en el Landnámabók (el Llibre de l'Assentament). A causa dels vapors de les fonts termals, la ciutat va rebre el nom Reykjavík, que en islandès significa 'badia fumejant' .
Nosaltres ens vam limitar a lo més turístic , encara que a la capital hi han moltes coses a veure : en primer lloc vàrem anar a la zona del llac Tjörnin , al centre . Aquí hi ha l´edifici de l´ajuntament ( Raðhús ), inaugurat el 1992 ; obert als visitants gratuïtament de Dilluns a Divendres de 8 matí a 7 tarda i Dissabtes i Diumenges de 12 a 6h . A la planta baixa hi ha un mostrador de info. d´Islàndia , una cafetería amb vistes al llac i accés a Internet, sales d´exposicions , i un gran mapa en 3D de tot Islàndia ; i a les plantes superiors els despatxos de l´ajuntament.Seguidament , vam anar fins a la plaça de Austuröllur, on hi ha la Dómkirkjan , catedral de Reykjavik ,que data del 1847 ; i al davant un edifici de pedra que és el parlament ( Alþing ) que data de 1881. També a la mateixa plaça hi ha l´edifici de l´hotel Borg construït al 1930 i varis cafés i terrasses doncs aquesta plaça sempre està molt animada i quan surt el sol , la gen surt a estirar-se a la gespa de la plaça que està absolutament neta ( almeys el día que nosaltres ens hi vam passejar ) . Continuant pel centre agafem el carrer més comercial , el Austurstræti , plè de botigues . Vàrem entrar al nº 18 on hi ha una gran llibreria, la Eymundsson , on hi vam comprar un petit llibre en espagnol sobre contes populars islandesos. Després vam enfilar pel carrer de Bankastræti , on hi un famós petit restaurant al nº 2, anomenat Lækjarbrekka, i que surt a moltes fotos de Reykjavík. A la cantonada del restaurant s´entra en un curt carrer sense sortida on hi ha una oficina de turisme . Al mateix carrer s´hi troben edificis antics com el restaurant Caruso a la cantonada dels carrers Bankastraeti amb Thingholtsstræti, situat en un edifici del 1892 . Després vam arribar al carrer de Laugavegur, on ens vam entrar en una petita fleca i cafetería anomenada Sandholt , (Bakarí Sandholt , a Laugavegi 36 ), on vam menjar uns pastissets i pendre café i begudes pels nens, amb terrasa a un pati interior ; des de la botiga es veu l´obrador i tot de cartells de premis i fotos antigues del lloc que existeix des de 1920. Després vam enfilar pel carrer Frakkastígur, on hi han tot de cases antigues doncs aquesta és una part de la vella ciutat. Des d´aquí entrem a la plaça de Skólavörðuholti on hi ha l´església de Hallgrímskirkja , ( Skólavörðuholti és una llarga avinguda que conecta l´església amb el centre ). Hallgrímskirkja és una església luterana que porta el nom del poeta i clergue islandés Hallgrímur Pétursson (1614-1674), que va escriure nombrosos e importants himnes luterans, i amb 74.5 metres d´altitud , és l´edifici més alt d´islàndia ( l´estructura més alta és la de la torre de radio de Hellisandur ( Snaefellsnes )que té uns 412 metres ). La construcció de l´església va durar 38 anys, des del 1948 al 1986 , és obra de l'arquitecte de l'Estat Guðjón Samuelsson, que també va dissenyar Landakotskirkja de Reykjavik i el Akureyrarkirkju a Akureyri . A dins hi ha un enorme òrgan , construït a Alemanya el 1992, amb uns 15 metres d'alt i uns 5ooo tubs , el día que hi erem estaven assajant per una sèrie de concerts que s´hi fèien . Es pot pujar a la torre del campanar ( les tres campanes de la torre representa Hallgrímur, la seva dona i la seva filla, que va morir jove ), des d´on es veuen unes magnífiques vistes de la ciutat i del fiord de Faxaflói ; val uns 350kr adults; 50kr els nens pujar-hi ; l´esglèsia està oberta de 9 a 5h . L'estàtua davant de l'església és de Leif Erikson , i va ser un regal dels Estats Units al 1930 per " L´Althing Festival del Mil • lenni " , que va marcar el 1000 aniversari del Parlament d'Islàndia. Després vam baixar fins al passeig marítim de Sæbraut,on hi ha la " barca al sol " una escultura de Jón Gunnar Árnason .
Ja més lluny del centre vam visitar " The Pearl ", situat al turó de Oskjuhlio . Edifici del 1988, amb els dipòsits d´aigua calenta de Reykjavik, restaurant , mirador i sales de reunions . I també vam anar fins a la platja artificial de Nauthólsvík , en aquell moment fèia fred ( uns 13 º ) , amb una fina pluja a estones i vent ...i mentre nosaltres anavem ben abrigats .... ells es banyaven ....increïble !!! . I encara que hi havía més llocs per veure.... vam donar per acabada la visita a la capital . Si es té temps es poden visitar museus com el " museu d´art de Reykjavik o Listasafn Reykjavíkur " al carrer de Tryggvagata 17, un edifici de formigó i vidre de disseny molt modern , o el " museu Nacional d´Islàndia o Þjóðminjasafnið " i altres . O visitar un museu a l´aire lliure anomenat Arbaer o " Minjasafn Reykjavíkur " . També es pot anar fins a la península de Seltjarnarnes , ( mapa ) a la punta del fiord que volta Reykjavík , un dels municipis més antics del país , on hi han molts circuits per fer-hi passejades i un far , el Grotta , a la punta .

14è dia : 9 de Juliol : Kópavogur - Hveragerði - Blue Lagoon

Cap a Hveragerði : el día es va aixecar amb núvol, per variar , i 13º a les 8.30 del matí , però , no va ploure en tot el dia , i a migdia voltavem els 19 º . Vam dedicar el matí i part de la tarda a la vall de Hveragerði . Per anar-hi des de la capital cal agafar la crta 1 , direcció a Selfoss . Des de la crta , quan ja es deixa la capital trobem la zona de Húsfell, muntanyes de colors , i al poc ja arribem a Hveragerði , ciutat situada dins l´ àrea del volcà Hengill , amb molts " punts calents " per on surt vapor d´aigua des dins la terra . Aquí vam caminar una bona estona ( uns 3 km i 1.5 h llarga) per arribar fins a la zona de Reykjadalur, on es vàrem banyar en un riu d´aigua bastant calenta que prové per un costat d´aigua bullint que surt de dins la terra i forma un riu i per altre aigua glaçada que es fon del glaciar i que també forma un riu , i a pocs metres on les aigues d´aquest dos rius es barregen ... s´hi ha format una petitíssima llacuna on l´aigua encara que molt calenta... es apta pel bany. Cal portar sabates d´aigua perquè les algues del fons del riu són molt relliscoses. I també bones sabates impermeables, doncs per arribar fins aquí cal sortejar rius i llocs de fang .Un lloc molt recomenable i que ens hi vam estar fins ben entrada la tarda , quan ja baixava la temperatura i es creava un bany de vapor pel contrast de l´aigua calenta del riu i la fred de l´ambient . Cap al Blue Lagoon , " Bláa lónið " a Grindavík : Des de Hveragerdi , per anar-hi vam tornar i voltar la capital per després agafar la crta 41 , la mateixa que porta a l´aeroport de Keflavík , però avans d´arribar-hi , ens desvíem per la crta 43 , que porta a Grindavík , i , avans d arribar-hi , ens desvíem per la crta 426 , que ens porta al complexe termal del Blue Lagoon, on no hi vam entrar a banyar-nos , però , es pot recòrrer gratuïtament el seu llac exterior i la zona de la botiga i el seu mirador . Després , i per despedir el viatge i per celebrar que tot havía anat bé..... a sopar a un restaurant ; a prop de Grindavík , que es dèia " Salthusid Restaurant " o " Salthúsið Restaurant " , i , vam encertar el lloc , doncs estava molt tranquil , tot de fusta , amb una petita zona al costat de les taules per jugar el nens i vam sopar tots 4 per uns 40 € ( begudes + 1 gran plat complert , i cafés ) .
Després , i per esperar la sortida de l´avió , vam tornar per la crta 43 , després la 41 direcció Keflavík, que vam passar de llarg per agafar la crta 45 , fins a Gardur . A Garður, vam arribar fins al port , on hi han dos fars , des d´on vam admirar per darrer cop el sol de mitjanit i amb prismàtics.... la cua d´una balena que nadava per fóra la badía .

I..... cap a l´aeroport .... i cap a casa .