GRAN CANARIA . NADAL 2011

GRAN CANARIA  2011

del 29 de Desembre 2011 

al 4 de Gener 2012

Aquí hi ha l'enllaç a les fotos , al  Picassa.

Aquí hi ha la meva informació en pdf a  Google Docs 

Aterrem a l’únic aeroport de l'illa, a Telde, al capvespre del Dijous dia 29 , i ens dirigim directament a comprar provisions al CentreComercial Atlántico, a Vecindario.

Ens allotgem a la zona de Maspalomas, als" Bungalows ClubVistaflor ", situada al sud de l'illa.

Divendres 30 de Desembre : Avui ruta pel sud-oest de l’illa.

Primer de tot un mapa, tret de la web de la guia turística de Gran Canaria.

Abans de fer les rutes diàries hem planificat dedicar un temps cada dia, matí o vespre , a passejar, córrer , fer fotos i gaudir de les dunes de Maspalomas, que territorialment pertany a San Bartolomé de Tirajana.

La extensa area de les dunes de Maspalomas, es una” Reserva Natural Especial “ , ideal per caminar, relaxar-se i pels nens una ampla zona per córrer i jugar . Avui només em anat a la zona de les dunes , i pels propers dies deixem la zona del far ,del  passeig marítim amb les seves botiguetes , la zona de la petita llacuna i de la platja.

Dunes de Maspalomas

Dunes de Maspalomas

 Espai protegit des del 1987, ara s’està estudiant la hipòtesi de que un gran terratrèmol al 1755 aPortugal, que va general un gran tsunami que va arribar fina a l’illa, sigui l’origen del gran complexa de dunes de Maspalomas .

A les rodalies de les dunes s’hi situen els grans espais turístics, ja sigui al nucli de Maspalomas , o a les veïnes  “playa del Inglés “  i “ playa Meloneras “.

Dins l’espai de les dunes s’hi troba una petita llacuna,  hàbitat molt important d’aus , que amb un passeig marítim enllaça amb l’antic far , inaugurat al 1890. Per aixecar els seus 55 metres d’alçada les obres es van perllongar més de 28 anys. Es aquí, prop de la llacuna i del far que es troben les botigues i bars davant el passeig marítim.

 

Des de la zona de Maspalomas ens dirigim vorejant la costa sud-oest per la carretera GC  500 fins al Port de Mogan.

La part sud de l’illa és la més turística ,on es situen les poques platges de sorra resguardades dels vents sempre presents, i on trobem els complexos comercials i d’oci.  Des de la zona de Maspalomas es pot recórrer tota la costa sud-oest passant per la Gc500 . El paisatge és àrid i pedregós , i els complexos turístics es concentren molt entre Puerto Rico i Puerto de Mogán.

Puerto Rico

Puerto Rico està format per grans blocs d’apartaments blancs  enclavats a la pendent de la muntanya. Té un petit port amb una platja de sorra fina i tots els serveis, i es diu que és el racó marítim de tota l’illa que rep més sol en tot l'any .

Abans d’arribar al port de Mogán trobem la Playa de los Amadores, artificial i molt llarga, la seva posició resguardada també dels vents per l’alt turó situat darrera i les seves aigües netes li han donat fama de tranquil·la i familiar.

Al Puerto de Mogán s’hi arriba des de la Gc 500 passant per una carretera que voreja la costa i els penya-segats situats al costat del port i la platja.  Pertany a d’extens municipi de Mogán, situat més al centre de l’illa.

Es un dels punts més turístics i visitats de l’illa. Puerto de Mogán té una petita platja , atapeïda de turistes i amb tots els serveis . Encara que petit, disposa d’un passeig marítim amb restaurants i botigues per a tots els gustos , i amb un encantador port marítim també ple de restaurants dedicats molts al peix i marisc i que s’omple de bat a bat els vespres.

Des de Puerto de Mogán , enfilem vers el centre de l’illa per la carretera Gc200 per passar pel poble de Mogán, a uns 9 quilòmetres del seu port.

Carretera GC200

Aquesta és un bonica carretera on ja es pot veure el que serà tot el paisatge interior de l’illa, grans valls rocoses i nues d’una bellesa extraordinària. Totes les carreteres que porten a l’interior passen per colls de muntanya on les vistes son esplèndides.

Al poc d’enfilar la GC200 es troba a peu de carretera un molí restaurat anomenat Molino Quemao de Mogan . L’entrada és gratuïta.

El poble de Mogán és petit i situat en el vessant de la muntanya, amb carrers costeruts i cases de colors . Es pot visitar la petita església de Sant António de Pádua .

Barranquillo Andres

A uns 3 quilòmetres del poble , al lloc “Pie de la Cuesta “, deixem la carretera GC200 i agafem la GC605 , direcció al centre de l’illa. La carretera asfaltada puja un coll de muntanya amb vistes a les muntanyes rocoses i amb el mar a l’altra banda. Anem fins a la “Cruz de San Antonio “ per veure de lluny l’embassament de  Presa de la Soria, i desprès tornem per la mateixa carretera per agafar-ne una altre, la GC 505, que ens portarà de dret cap al sud , a la zona de Maspalomas, passant per Barranquillo Andrés. Aquest és un tram també de carretera asfaltada que baixa des dels cims de la Cruz de San Antonio fins al mar . Com totes, la vista a les valls és esplèndida, però cal anar amb calma ja que la ruta es revirada.

Dissabte 31 de Desembre : Avui primer una estoneta a les dunes de Maspalomas, i després ruta pel nord-oest e interior de l'illa

Anem des de Maspalomas, al sud, directament fins a Agaete,al nord, per la autovia GC1, en poc més de 1 hora .

Agaete

Agaete és una petita població marinera a la costa nord-oest , i el darrer poblet abans de travessar part del Parque Natural  de Tamadaba , per la carretera que voreja la costa entre alts penya-segats , fins a Playa Aldea ( Aldea de San Nicolás ).

A Agaete es pot visitar l´església de la Concepció situada al casc històric, i ja en la zona de costa,  la petita ermita marinera de Nuestra Señora de las Nieves, a pocs metres del petit port i passeig marítim , on al final es pot veure una roca en forma de dit anomenada “ dedo de Dios “ .

Des d’aquí agafem la GC200 per anar vorejant tota la costa. Aquest tram de carretera passa per alts penya-segats amb   el mar a sota , amb impactants miradors com el de Anden Verde , per tornar a baixar fins a nivell del mar a l’arribar a l’altre banda del parc de Tamadaba, al poblet de Playa Aldea.

Vistes des del Mirador Anden Verde

Nosaltres varem dinar a un petit restaurant de Playa Aldea, abans d’enfilar ruta cap a l’interior per la “carretera de las presas GC 210 “ . Com les altres , aquesta puja per colls de muntanya de paisatges rocosos, nus, de colors variats i d’una bellesa salvatge . Cal prendre temps per parar i admirar les vistes , i per descansar de les interminables corbes de la ruta . Primer es troba l’embassament de Caidero de la niña, més amunt la Presa del Parradillo , i als cims de la ruta el Mirador de Molino de Viento. Ja es pot veure a la distància els dos punts rocosos de Roque Betayga i Roque Nublo .

Carretera de La Aldea a Artenara

Seguint per la carretera s’arriba a Acusa Seca , on ens desviem uns pocs quilòmetres per anar fins al final de la carretera que porta a les “cuevas Trogloditas de Acusa Seca “ . Cal deixar el cotxe en un petit aparcament i caminar uns 10 minuts . Des d’aquí la vista a les muntanyes és impressionant .

Tornant a la carretera GC210 , a pocs quilòmetres s’arriba al poble de Artenara. Nosaltres no ens hi vam parar per manca de temps, però hi han diversos llocs per visitar . El nostre objectiu era arribar abans de fosquejar a veure el Roque Betayga . Desprès de Artenara la carretera segueix,passant pel mirador la Cruz de Tejeda, i pel poble de Tejeda . Aquí la carretera per anar al sud és la GC811

Vistes del Roque Betayga i del Roque Nublo.

Per arribar fins als peus de la gran massa rocosa basàltica que és el Roque Betayga, cal desviar-se de la GC811  i agafar primer la GC607 i després la GC671.  No varem arribar a temps de pujar fins el cim , ni visitar el seu Centre de Interpretació.

Ja de fosc, enfilem el camí de tornada cap a Maspalomas per la GC811 i per la GC815, a uns 40 quilòmetres  de distància.






Diumenge 1 de Gener: Avui ruta per Agüimes , Barranc de Guadayeque, i Cuatro Puertas ( Telde ).

Abans de fer la ruta d’avui,  recorreguem uns pocs quilòmetres per anar fins al mirador de “Degollada de las Yeguas “, des d’on es gaudeix d’unes bones vistes a tota la badia que envolta Maspalomas. Per anar-hi cal agafar la GC60 des de Maspalomas direcció a Fataga.

Agüimes 

Després anem fins a Agüimes , on aparquem prop de la” plaza del Rosario”, centre del casc antic . El poble va se fundat cap a l’any 1491 , i recentment restaurat . S’hi pot visitar la seva església dedicada a San Sebastià , i tots els carrers i carrerons amb les cases restaurades de façanes colorides. També hi ha un circuit turístic per anar descubrint les escultures que es troben repartides pel municipi . Aquí hi comprarem una figureta del "Ídolo de Tara " , amb una botiga d'artesania local.
També a la placeta de San Antón, visitar el Centro de Interpretación del Casco Històrico, on es pot veure tota la artesania i costums de l'illa.

Barranc de Guayadeque

Llavors, per la carretera GC100, passem per la “villa de Ingenio” , per anar fins al “Barranco de Guadayeque”, per la GC103.  Aquí hi ha la muntanya de “Cueva Bermeja”, on hi trobem tot una sèrie de coves-casa excavades a la muntanya, així com una petita església de pedra i un atípic bar tot excavat dins la roca.

Seguint per la mateixa carretera arribem a la zona de “ Montaña de la Tierras “ , fins un dels típics restaurants excavats dins la roca . És el “ Bar Restaurante Tagoror “ , on hi varem fer un molt bon dinar.

A  primera hora de la tarda , per la carretera GC100 , ens situem al petit poble de Cuatro Puertas . Aquí hi ha una petita muntanya amb restes arqueològiques, entre elles una cova excavada a la roca, amb quatre “ portes “ . Des de dalt la vista arriba fins al mar.

Caldera de Bandama

Encara és d’hora i amb uns mitja hora arribem per la GC1 fins a la “ Caldera de Bandama “ , formada fa més de 5.000 anys quan després d’una erupció volcànica el cràter es va enfonsar . Cal pujar fins al cim de 569 metres , i la vista a tota la badia nord i a les valls verdes és meravellosa. Aquí , a diferència de la resta de l’illa, els paisatges són verds i les terres conreades . La orografia aquí és totalment diferent a la resta , on predomina les muntanyes nues i rocoses.

Dilluns 2 de Gener : Avui ruta pel nord i centre de l'illa.

Cenobio de Valeron

Sortim de Maspalomas, i per la GC1 ens situem cap al nord, fins al “Cenobio de Valerón “, carretera GC291, que pertany a Santa María de Guía.  Declarat Bé d’Ibterés Cultural  l’any 1978, es creu que és un graner col.lectiu usat pels aborígens fins al segle 15.

Des d’aquí ens desplacem fins al poble de Santa María de Guía, on a part de passejar , hi comprem el formatge  “ queso de Flor “ .

A poc més de 3 quilòmetres hi ha la petita ciutat de Gáldar . Aquí a la seva plaça major hi trobem la “ Iglesia Matriz de Santiago de los Caballeros “ , i a una banda de la plaça l’edifici de l’oficina de turisme, on en el seu pati interior hi ha un Drago centenari .

Des de Gáldar enfilem coll de muntanya de la carretera GC700  fins a Los Tilos de Moya, un bosc primigeni d’arbres de Laurisilva . Les valls aquí són verdes i amb arbres, i les terres estan plenes de conreus variats, donant la impressió de ser l’hort de l’illa .

Des d’aquí anem fins a Arucas,per la GC2 i GC20, on pujem a la “ montaña de Arucas “ per veure les rodalies que envolten la ciutat. A Arucas aparquem al costat de la seva catedral, una de les més grans de l’illa. Al seu costat hi dinem en un petit bar 

Continuem per la carretera GC2 fins a Teror, on passejem pel seu casc antic amb balconades i façanes coloristes .

Ja és fosc i decidim anar a sopar a l’altra punta de l’illa, al port de Mogán . Aquí l’ambient de nit és tranquil encara que els restaurants estan plens de gen .

Església de Arucas 

Teror

Dimarts 3 de Gener : Sta Lucia de Tirajana, Temisas i tornada a casa. 

El darrer dia sortim de Maspalomas i encarem la GC65 direcció a Sta Lucía de Tirajana. A mig camí ens desviem uns pocs quilòmetres per la GC651 , per anar fins al Mirador de la Sorrueda, des d’on es veu a sota la presa del mateix nom, situada a la vall de Tirajana. A poc més de 1 quilòmetre pugem i recorreguem la muntanya de la Fortaleza.

Acabem d’arribar fins al poble de Santa Lucía de Tirajana, que està vista en menys de mitja hora .

Per la carretera GC55o passem per Temisas , per acabar dinant a Agüimes, en un petit bar “ Tasca Canaria Mi Pueblo” .

I s’ha acabat , doncs hem d’anar cap a l’aeroport i tornar cap a casa.

FUERTEVENTURA 2007

Viatge a Fuerteventura del 26 d´Abril al 3 de Maig 2007.
Podeu mirar les nostres fotos aquí , i un video :

Transport local:

1-. Aeroport : L'aeroport a l'illa Canària Fuerteventura (FUE )està cinc quilòmetres al sud de la capital Puerto del Rosario. (GPS .: 28º 27´12´´N 13º 52´11´´O )

2-. Trens :No hi ha trens que operin a Fuerteventura.

3-. Linea de bus : La ruta principal de FV-1 va directament des de la capital Puerto del Rosario de l'aeroport. La línia de bus més important (3) va des de Puerto del Rosario via l'aeroport cap al destí turístic Caleta de Fuste. El bus surt cada 30 minuts. La línia 10 va menys freqüentment des de la capital via l'aeroport cap a Morro Jable. Aquest va cada hora. Molts llocs són accessibles des de l'estació de bus a Puerto del Rosario
4-. LLoguer de cotxes : Aquestes són algunes de les companyies de lloguer de cotxes : Autos Reisen, Avis, Cicar i Hertz.

Allotjament :

Ens vam allotjar molt a prop de l´aeroport ( a 4 km ), a l´ "aparthotel Castillo de Elba " , a la urbanització " Costa Antigua " . Ho vam reservar a través de Last minute i 7 nits d´apartament per 4 persones ens va costar 207 €, només allotjament , peró com que tenia un petit racó per cuinar no vàrem necessitar restaurant .

Fuerteventura : ( mapa de llocs a veure ) ( un altre mapa )
Antigament anomenada Herbania i també Maxorata, és bàsicament una illa volcànica, sense vegetació i amb molt vent, que bufa i acompanya allà on vagis, i una de les més seques de l'arxipèlag canari, ja que les precipitacions aquí són molt escasses. Té una superfície d'aproximadament 1.659 km2, sent l'illa més llarga de l'arxipèlag Canari

A nosaltres ens va encantar el seu paisatge agrest, els seus contrastos i la seva tranquil.litat, encara que no agrada a tothom.

L'illa està dividida en sis municipis: De nord a sud tenim: La Oliva, Puerto del Rosario, Betancuria, Antigua, Tuineje, i Pájara.La capital és Puerto del Rosario (antic Puerto de Cabras). L'illot de Lobos, amb 5 Km2 està incorporat al municipi de La Oliva. ( mapa ).

En total l'illa hi ha 152 platges.

Des de la zona central de Costa de Antigua, ens dirigim cap al nord. El primer municipi és Puerto del Rosario, i , després visitem la zona més al Nord La Oliva , després el municipi de Antigua i el del costat Betancuria i al final cap al Sud a Tuineje i Pájara.

1-. Puerto del Rosario, capital de Fuerteventura, situada al Nord de l´illa . (+ info ) .
No el vam visitar , però, aquí s´hi troba "Casa Museo Unamuno ",
altres llocs a veure prop :
a-. Platja de "Puerto Lajas " està situada a la localitat de Las Lajas, al nord del municipi de Puerto del Rosario, en direcció a Corralejo, és molt tranquila i poc transitada , d'uns 700 metres de longitud i composta de sorra negra.
Per arribar , anar per la FV-1 que va de Puerto del Rosario a Corralejo , i agafar una desviació que trobarem als 4 quilòmetres de sortir de la capital, o bé als 26 si sortim de Corralejo que va al poble de Las Lajas, la carretera és d'uns 250 metres i es divideix en dos, nosaltres continuarem pel camí que arriba fins a Las Lajas, que és el de la dreta.
b-. A Téfia hi ha un museu " Ecomuseo la Alcogida ", ( info )on vàrem veure oficis artesanals i cóm es fa el pà artesanalment, com avans, i , hi vàrem comprar el pà recent fet que havíem vist pastar , i, va ser el nostre dinar, junt amb el formatge que també vam comprar allà mateix.
c-. Platja " Puertito de Los Molinos" amb els penya-segats de Punta Salvaje, a unas 20 km. al sud de Puert del Rosario.

2-La Oliva
Conformen el municipi els pobles de : La Oliva (la capital ); Tindaya, Vallebrón, La Caldereta, Tostón o El Cotillo, El Roque, Los Lajares, Villaverde, Corralejo, Majanicho , Parque Holandés , La Capellanía, i la isla de Lobos.
a veure :
a-. Corralejo : és un poble molt turístic.
Aquí s´hi troba un parc el "Parque Acuático y Temático Baku " ideal per nens, encara que nosaltres el vàrem visitar .
També es pot fer una excursió a "La isla de Lobos " (mapa )( que pertany al parc Natural de les Dunes i és Reserva natural ). Hi ha un vaixell que surt des del mateix port de Corralejo, el qual ens portarà al matí i ens recollirà a la tarda. No la vam visitar per que no ens donava temps.
A corralejo vam estar una estona a la platja nudista de "Playa el Bajo Negro " a uns 4 km del centre, i a la de "Grandes Playas " ( des d´on es veu bé l´illa de Lobos), les dues molt grans i i almenys quan nosaltres vam anar, molt netes.
Una zona que ens va encantar va ser "Parque Natural Protegido de las Dunas de Corralejo " . Els nens ( i no tan nens ) es van divertir molt per les seves dunes , i després passejant per la seva costa.
b-. " La Casa de los Coroneles " ( + info ), situado en la crta Fv10 en La Oliva
c-. La muntanaya de " Tindaya ", ( o montaña de las brujas )situada a prop de la crta. Fv10 entre La Oliva i La Matilla (28º 35’ 13’’N 14º 04’ 13’’ O ), també pertany al Parc Natural de las Dunas de Corralejo. El punt més alt mesura uns 400m. És molt coneguda per la seva importància arqueològica i històrica a causa d'una quantitat de gravats rupestres que s'hi troben, i, va ser declarada com a Bé d'Interès Cultural, així com a Punt d'Interès Geològic i Monument Natural pel govern de les Illes Canàries.
d-. Far " El Tostón " i la platja a El Cotillo. El far està a uns 10 km al sud de la platja de Majanicho, entre aquesta i la del Cotillo.

3-. Antigua : ( + info ) situat a la zona central de l'illa , té les següents poblacions : Agua de Bueyes; Caleta de Fuste; Triquivijate; Las Pocetas; Pozo Negro; Las Salinas; Valles de Ortega; Casillas de Morales; Los Alares; La Corte. (pdf turisme d´interior )
A veure-hi:
a-. l'Església de "Nuestra Señora de Antigua " :L'edificació es va construïr al llarg dels segles XVI al XIX realitzant en el transcurs d'aquest temps diverses ampliacions i remodelacions d'una primitiva ermita
b-. Ermites de :
San Isidro Labrador (Triquivijate),
San Roque (Casillas de Morales) ,
Nuestra Señora de Guadalupe (Agua de Bueyes) ,
San Francisco Javier (Las Pocetas).
c-. Tot l´entorn natural de " Llano de Mafasca ", amb llegenda inclosa sobre una llum sobrenatural que acompanya als viatgers a la nit
d-. La seva costa, ideal per practicar el winsurf.
e-. Paisatge Protegit de "Malpaís Grande" , situat entre els municipis de Antigua i Tuineje i amb una superficie de 3245 hectàrees ; on s'assenten les restes aborígens més antics que es coneguin a les Illes Canàries, amb un poblat antiquíssim -Atalayita - , construït en las faldas del Volcà, i el " Centro de Interpretacion del poblado de Atalayita ",per rebre als visitants. El poblat data des d'abans de la conquesta espanyola fins la població Majo de l'illa que es pensava que eren d'origen berber. Després de la conquesta, pastors locals van continuar fent servir el lloc, afegint corrals per als seus animals. . Per anar al lloc, prendre la FV-2 i sortir a Pozo Negro . A l'entrada del poblat hi ha un mur amb el nom del poblat a l'entrada d'un camí de terra, que es dirigeix fins al poble.
Població: a l'interior d'aquest paisatge protegit esta Teguital, amb 51 habitants i Cases de Teniscoquey, amb cinc habitants.
A la zona protegida de Malpaís Grande s'entra per la zona del Barranc de Pozo Negro. Aquí hi ha alguna de les últimes parelles de " guirre " que queden a les Canàries, peró nosaltres no em vam veure cap. ( + info )
f-. I , el "Centro Turístico Cultural Molino de Antigua ", o , "Centro de Artesanía Molino de Antigua ", on hi ha uns molt ben cuidats jardins amb plantes autòctones i un molí de "gofio ", a l'interior es poden veure l maquinàries relacionades amb el treball agrícola . Hi ha també una sala d'exposicions dedicades a la pintura i l'arqueologia.
g-.També hi ha l'important nucli turístic de Caleta de Fuste. Allà es concentra gran quantitat de l'oferta d'hotels, balnearis, spas, apartahoteles i fins i tot camps de golf del municipi. (+ info ) (mapa )
Al port de Caleta de Fuste queden les restes d'una torre-castell del segle XVIII, constrüit junt amb el de Toston amb la finalitat de defensar l´illa , edificat en pedra negra molinera.Després de que en 1740 els pirates anglesos van assaltar l'illa, es va construir un fort com a protecció del port. El Castell s'aixeca a la vora de la platja. L'any 1741-1743 es va construir en forma de far per l'arquitecte militar Claudio de Lisle. . El Castell ara es troba dins del complex turístic "Barceló Club El Castillo".
En aquest port solen atracar iots i velers. Hi ha una platja artificial a prop dels hotels . I la zona en general està plena de restaurants de tot tipus, grecs, italians, alemanys, portuguesos, espanyols, anglesos ... i per suposat no falten els llocs de diversió nocturna, pubs, discoteques i sales de joc. A més hi ha un centre comercial amb cinema inclòs.
També aquí pots gaudir del passeig a la vora del mar entre Caleta i la zona de Nuevo Horizonte (una antiga zona de apartahoteles convertida avui en residències privades).
h-. Al poble de Las Salinas hi ha " Salinas de Puerto del Carmen ".Amb un "museo de la sal ",. (+ info )Aquí es pot veure tot el procés d´ extracció de la sal. A la platja, dins les salines s´hi troba l´esquelet de "Rorcual común (Balaenoptera physalus, Linnaeus, 1758)Bp.140400 - Hembra 19m - " .
Les salines del Carmen van començar a produir sal el 1800, el procés encara és força artesanal i per tant poc rendible. La sal al llarg de la història ha tingut un paper important, dons abans els sous es pagaven amb sal, d'aquí ve la paraula salari, i permetia conservar la carn i altres aliments, fer pa i el seu preu era molt alt.
i-. Monument natural de "Cuchillos de Vigán ".Aquest monument natural es situa en els termenat municipals d'Antigua i Tuineje,ocupant una superfície d'unes 6.000 ha.
Un valuós jaciment de fauna fòssil dels fons marins, es pot visitar a la costa de Las Playitas, amb una antiguitat d'uns 100.000 anys .
j-. Monument natural de Caldera de Gairía , espai d´interés natural entre els minicipis de Antigua i Tuineje. Excursions i senserisme a fer per la zona ( info ) .

4-. Betancuria : antiga capital de Fuerteventura fins l'any 1834. Aquesta vila ha estat declarada Conjunt Històric-Artístic
La carretera Fv30 que va Betancuria -poble-des de Antigua és espectàcular, tota desèrtica i d´uns colors marronosos difícils de trobar ,aquí trobem el "mirador de Morro Veloso ", es troba entre el Parc Natural de Betancuria i la Vall de Santa Ines. Té una sala d'exposicions que és administrat pel Cabildo de l'illa , també una cafeteria , on pendre algo i disfrutar de les vistes , ja que el mirador està a molta altitud i es pot veure una bona part de l´illa.

Seguint per la Fv30 fins a Pájara i després crta FV 621 fins Ajuy el paisatge es torna difícil de descriure; solitari, agreste ,auténtic, amb molt de vent , volcànic i excepcional , si agraden els paisatges extrems , clar .

"Ajuy "està a menys de vint minuts en cotxe de Pájara-poble-. Té una platja exòtica de sorra negra. Els pocs restaurants del poble estan en la mateixa platja o prop d'ella. Són famoses les seves coves ,on el camí per anar-hi comença a la punta nord de la platja i passa per una caseta que es va construir a la roca .La vista des del camí és impressionant, vorejant penya-segats que formen aquest tros de costa.

Al poble de Betancuria , que és petit i al fons d´una petita vall , hi ha l´esglèsia de "Santa María de Betancuria" ( del 1410 , a l'interior es guarda l'estendard que portava Bethencourt quan va arribar a Fuerteventura , militar que va dónar nom a Betancuria ), un convent que no vàrem visitar i , seguint la crta FV30 , passat Betancuria en direcció a Pajara , es pot visitar la zona de "Vega del Rio Palma " (Zona protegida )una zona de palmeres altíssimes, barrancs i paisatge nu i salvatge. Per aquesta zona hi ha la "Ermita de Nuestra Señora de la Peña " patrona de l´illa de Fuerteventura.

Si es vol fer una excursió de natura - que nosaltres no vam fer per falta de temps - , tens a la teva disposició una bona ruta de senderisme que et condueix fins a l'embassament de Las Peñitas. Per fer aquesta ruta segueix el llit sec del riu sense allunyar

5-. Tuineje :està situat al sud d'Antigua, i pertanyen a aquest terme les poblacions de: Gran Tarajal, Tarajalejo, Giniginámar, Las Playitas, Tiscamanita, Tesejerague, La Florida, La Fuentita, Catalina García, Las Casitas i El Charco.
La zona del far de " La Entallada " és molt bonic, amb bones vistes , i , bon vent. (28° 13′ 49″ N, 13° 56′ 55″ W ), i, va ser l'últim dels quals es va construir a Canàries per a ser habitat. Està situat entre Las Playitas i el Gran Tarajal .

La Península de Jandía es troba a la part Sud i abasta tant les zones turístiques de Costa Calma i Playas de Jandia, com el port de Morro Jable i algunes zones més petites., i , engloba parts dels municipis tant de Tuineje com de Pàjara. Allà es troba el pic més alt de Fuerteventura, el pic de Zarza. En temps antics Jandía era una illa separada de la resta de Fuerteventura pel mar. El "Parque Natural de Jandía " és una " Zona de Especial Protección de aves ", d'unes 15,000 hectàrees de gran valor i bellesa paisatgística. És Parc Natural des 1994 i pertany al municipi de Pàjara gairebé en la seva totalitat.

Amb les platges a l´ àrea de Tuineje de:
-. Las Playitas : es caracteritza per comptar amb una extensa platja de sorra negra, de més de 500m de longitud, dividida en tres sortints rocallosos que arriben al mar. Compta amb una avinguda marítima i un petit moll pesquer.
-. Gran Tarajal : La platja està en ple casc urbà, és de sorra negra i té uns 800m de longitud , i , ha estat guardonada amb la Bandera Blava de la Comunitat Europea durant diversos anys seguits. Aquí hi ha el "El valle de Gran Tarajal ".
-. Giniginámar : La badia de Giniginámar es caracteritza per ser una zona protegida d'alt interès biològic.
-. Tarajalejo : de fina sorra negra, compta amb una mica més d'un quilòmetre d'extensió.

6-. Pàjara : ( mapa ), més de 386 km2 pertanyen al municipi.
Amb moltíssimes platges : té 150 Km de línia costanera, 70 dels quals són platges. La seva part nord és una àrea escarpada i amb poques platges , mentre que al sud hi ha les platges de Barlovento, de Jandía i Cofete.
Vàrem estar vorejant les seves platjes tot un dia, i , totes són magnífiques , però molt i molt ventoses.
Primer vam anar a "La Lajita " , aquí s´hi troba el " Oasis Park La Lajita ", és un zoològic i jardí botànic a un temps, d'uns 780.000 m² d'extensió, on vam puguer pujar en camell , recòrrer el parc , passejar i veure espectàcles.
Baixant cap al sud, es troba la zona de Jandía amb la platja de " Costa Calma " i després la de "Sotavento " , la del "Matorral " i "Morro Jable " .

Icuriositats de les illes Canaries :
-. Els " guanches " Antics pobladors de les Illes Canàries. Sembla probable que l'origen dels Guanches sigui berber-del Nord d'Àfrica-i que van poder haver tingut un llinatge escandinau ja que abans que Espanya conquerir les Illes Canàries hi havia una forta relació amb Europa.Diuen que els Guanches eren de raça blanca, alts, ben desenvolupats i molts tenien els ulls blaus., pacífics, valents i grans defensors de la seva pàtria.
-. La "lucha canaria " és una manifestació esportiva d'origen Guanche, que es caracteritza per la seva habilitat i noblesa, tenint com a principi bàsic el desequilibri del contrari fins a fer tocar el terra amb qualsevol part del seu cos que no sigui la planta del peu, ja que només està permès el suport del peu, si es toca la sorra amb qualsevol altra part del cos es produeix l'eliminació. És un esport reglat on no es permet lluitar a terra ni cap mena de claus o estrangulacions. Actualment es practica a tot l'Arxipèlag.
-. El "Gofio " : aliment natural d'origen Guanche que s'aconsegueix a través d'un procés de torrat de diferents cereals (blat, ordi, sègol, blat de moro ...) i el seu posterior pas per un molí. Va ser l'aliment base dels antics pobladors de les illes Canàries, els Guanches. És un producte al qual no se li afegeixen conservants, i les seves propietats altament nutritives ho fan cada vegada més preuat dins i fora de l'arxipèlag. La fórmula natural del gofio és en pols, s'usa habitualment per acompanyar la llet o el potatge canari.
-. El " timple " : instrument més representatiu de la música canària de procedència europea que pertany a la família dels instruments de corda polsada. Se sol descriure com una petita guitarra que es toca trets amb la mà dreta.
-. Los Majos : era el nom que rebien els antics habitants de Lanzarote i Fuerteventura


-. El " queso majorero ".La zona de producció està constituïda pels termes municipals de Antigua, Betancuria, La Oliva, Pájara, Puerto del Rosario y Tuineje