BÈLGICA 2010. RUTA DE CHARLEROI A BRUGES

Aterrem a l´Aeroport de Charleroi : és l´aeroport de Brussel.les sud, a uns 55 kms , i a uns 45 minuts.
una passejada per les nostres fotos aquí

Primera parada : ASCENSEUR FUNICULAIRE DE

STRÉPY-THIEU .

Rue Tout-y-Faut . 7110 La Lovière.

GPS 50º28´37´´N 04º06´23´´E

Ruta amb el Tomtom

Situat a la Louvière , ciutat situada a la provincia de Hainaut , on un dels llocs més visitats són els ascensors hidràulics del canal du Centre, una sèrie de quatre rescloses hidràuliques, classificats com a patrimoni de Valònia i, com a Patrimoni de la Humanitat. Construïts per permetre a les barcasses de fins a 1350 tones i les gavarres de fins a 2000tones creuar el desnivell d´aigua de 73 metres entre les conques del riu Escalda ( L´Escaut ), i les del riu Mosa ( La Meuse ). La idea del canal data del segle XIII, època en que el Haine, afluent de l´Escalda era poc més que un rierol fangós, peró el descubriment del carbó va empènyer la gent a utilitzar el riu com a mitjà de transport de combustible i carbó . Al 155o , es construeixen encluses entre Jemappes i Boussu , el que va permetre que el combustible per el carbó arribés amb més facilitat.

Cap al 1570 va sorgir l´idea de construïr un altre canal entre Charleroi i Brussel.les, i cap 1600 entre Mons i Brussel.les.

Cap al 1800 el riu Haine és completament canalitzat, peró encara faltava canalitzar les aigues dels rius Escalda i Mosa i conectar-los. Per passar d´una conca a l´altre els vaixells han de creuar un desnivell de uns 70 metres. Per aconseguir-ho, calía una trentena d´encluses ( 17 d´elles en un sol tram de set kms entre Thieu i Houdeng), i aixó significava massa despesa d´energia i aigua.

Hector Genard, director d´obres i camins de l´època sentencia: "...si els vaixells no poden pujar per les encluses que prenguin l´ascensor ...". I comença el projecte dels ascensors hidràulics.

El paper d´un elevador hidràulic, és esquivar la diferència de nivell entre dos conques de rius de diferent nivell ; i en el cas dels del Canal du Centre, els quatre elevadors han de igualar entre Houdeng-Goegnies i Thieu un desnivell de 66 metres, i el seu funcionament el podriem igualar al d´una balança de cuina.

Les dues parts són omplertes d´aigua fins a una alçada de 2.40 metres, fins que tenen el mateix pes de 975 tones cada una.Llavors a la conca de dalt s´hi introdueix una sobrecàrrega de 30 cm d´aigua que pesa unes 74 tones . Ara tenim la conca alta amb els 2.70 ( 2.40 + 30 ) metres aigua i amb un pes de 1049 tones ( 975 + 74 ), i la part inferior de 2.40 metres, amb un pes de 975 tones. Quan el mecànic obri la vàlvula central, la conca alta que pesa més, descendirà fins el nivell de la baixa i la baixa pujarà al nivell de l´alta.

Segona parada : CHÂTEAU D´HAVRÉ

Rue du Château 30 , 7021 Havré ( Mons ).

GPS : 50º27´49´´N 04º02´22´´E.

ruta amb el Tomtom

Cap l´any 1365 , Gérard D´Enghien , el propietari del lloc va iniciar la construcció d´un castell - Château d´havré - al lloc on hi restaven les ruïnes d´un antic lloc de vigilància. Més tard , Charles Alexandre de Croy el va reformar i convertir en un gran castell i va passar de generació en generació fins que al 1839 el va abandonar el darrer dels Croy.

Avui en dia està en ruïnes, peró " l´associació d´amics del castell d´havré " estàn treballant en la seva restauració .

Existeix un roserar que envolta el castell , que compta amb més de 15.000 rosers de més de 210 varietats diferents ; obert des de Maig a Setembre de Dimarts a Divendres de 10h a 18h. Dissabtes Diumenges i festius de 14h a 18h . Preu 1.25 € .

Tercera parada . MONS (BERGEN )

Ruta amb el Tomtom
mapa de la ciutat

Anomenada Bergen en neerlandés i alemany , Mons en francés .

Mons , capital de la provincia d´Hainaut , és uns vila francòfona, a la regió de Valonia ( Wallonie ).

Hi vàrem fer una visita curta que només ens va donar temps de veure-hi :

1-. Collégiale Sainte-Waudru : ( + info ).

GPS 50º27´13´´N 03´56´51E obert de 9h a 18h .

Adressa: Grand Place, Mons.

Construïda en gres, pedra blava i maó, mesura 115 metres de llarg per 32 m.d´amplada i s´eleva 24.5 m. El cor està envoltat per 15 petites capelles.

Es va construir entre 1450 i 1621. Alberga esplèndides estàtues d'alabastre de Jacques Du Broeucq del segle XVI i vidrieres que daten de 1510-1511. El tresor de la colegiata es compon d'un bell conjunt d'orfebreria dels segles XII a XIX.

2-. La Maison Espagnole o Maison de la Presse. Rue des Clercs .

un dels escassos exemples de casa de tradició espanyola a Mons, va ser construïda durant els segles XVI i XVII, però va ser àmpliament restaurada a principis del segle XX. Un edifici de maons va ser afegit al segle XVII. Actualment també en restauració.

3-. Le Beffroi ( el campanar o talaia ). Situat a Rue des Fripiers 10.

Aquest edifici, conegut com «catiau», és un símbol de la identitat de Mons i va ser declarat Patrimoni Mundial de la Unesco al 1999 . Va ser bastit al segle XVII, després de l'esfondrament de la torre del rellotge (1661). Es tracta de l'únic campanar d'estil barroc a Bèlgica, i fa 87 m d'alçada. Els seus murs són de gres de Bray, i els seus ornaments, columnes i pilastres són de pedra blava.

Cuarta parada . CHÂTEAU DE WIJNENDALE

Oostendestraat 390 . 8820Torhout

GPS 51º04´43´´N 03º03´35´´E

Obert de 10h a 17h entrada: 5€

Castell construït per Robert I, comte de Flandes, al final del segle 11 . Va ser residència del comtat de Flandes en els dos següents segles, fins que el van heretar els comtes de Namur. Al llarg dels segles destruït i reconstruït, fins que definitivament al 1811 Napoleó el va fer enderrocar parcialment. L´any 1833 un banquer de Brussel.les , Josse-Pierre Matthieu el va compar i restaurar entre el 1837 i el 1852. El seu fill , Joseph Louis Matthieu , el va modificar el 1877 i li van donar la seva forma actual romàntica, i medieval.

La família de Matthieu (conegut des de 1953 com " Matthieu de Wynendaele") encara té el castell en l'actualitat. És l'actual propietari, Jean-Jacques Matthieu de Wynendaele . La part dreta del castell és la propietat privada de la família, mentre que un petit espai es pot visitar i hi ha un petit museu dedicat a la història de la famíla i el castell .

BELGICA 2010. CULTURA , LLENGUA , HISTÒRIA

Bèlgica

Oficialment el Regne de Bèlgica,

Koninkrijk België en neerlandès,

Royaume de Belgique en francès,

Königreich Belgien en alemany,

Està dividida en tres grups culturals i linguistics principals :

Els flamencs (un 60 % de la populació) a Flandes -al nort - de parla flamenca ( el nom en que s´anomena l´idioma neerlandés parlat a Flandes ).

I els francoparlants o valons (prop d´un 40 %) a Valònia - al sud -amb l´idioma francés com a llengua.

I, una petita comunitat de parla germànica ó comunitat germanoparlant

La Regió de Brussel·les, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

Particularitats linguístiques:

Les tres llengües oficials a Bèlgica determina que una mateixa ciutat s´anomeni de tres maneres diferents depenent de la llengua .

Amberes : Antwerpen en neerlandés = Anvers en francés

Limburg : Limburg en neerlandés = Limbourg en francés

Flandes : Vlaams en neerlandés = Flandres en francés

Brabant Flamenc : Vlaams-Brabant en neerlandés = Brabant Flamand en francés = Flämish Brabant en alemay.

Flandes Oriental : Oost-Vlaanderen en neerlendés = Flandre Orientale en Francés = Ostflandern en alemany.

Flandes Occidental : West-Vlaanderen en neerlandés = Flandre Occidental en francés = Westflandern en alemany .

Bruges : Brugge en neerlandés = Bruges en francés

Lovaina : Leuven en neerlandés = Louvain en francés = Löwen en alemany

Gant : Gant en neerlandés = Gand en francés

Namur : Namen en neerlandés = Namur en francés

Mons : Bergen en neerlandés = Mons en francés

Lieja : Luik en neerlandés = Liège en francés = Lüttich en alemany

Flandes o Vlaams

El 1830 es va crear el Regne de Bèlgica, i Flandes va ser una de les províncies que el va formar. En l´actualitat Flandes abarca tota la part nort de Bèlgica e inclou la regió de Brussel.les, per tant estem parlant de dues de les tres regions que conformen el païs.

Té uns 6 milions d´habitants i la seva capitat és Brusel.les, que és una de les altres dos regions autónomes de Bèlgica peró que està dins de la regió de parla i cultura flamenca.

Políticament la regió de Flandes és una subdivisió administrativa de Belgica , i és que el pais té un complexe sistema d´administració , que té el seus orígens en la creació del país allà pel 1830, i està format per la divisió administrativa en :minicipi, districte o arrondissement, provincia, comunitat i regió, cada una d´elles amb la seva administració burocràtica i política corresponent , , és per aixó que després de cada elecció surten veus que expressen la necessitat de suprimir tanta divisió admistrativa i simplificar l´estat i les despeses burocràtiques, peró , la mateixa complexitat ho fa difícil de plantejar.

Flandes té paricularitats polítiques i admistratives singulars, com el fet que té la comunitat i la regió fusionats en un sol govern, que té competències per les matèries que afecten als flamencs , peró també en certs aspectes que competeixen a la regió autónoma de Brusel.les, que encara que autónoma té la cultura i la parla flamenca. Així doncs, la subdivisió administrativa de flandes compren competències en tot el que afecta a la regió flamenca i de tota la comunitat flamenca ( encara que no estigui dins el " territori " estricte de Flandes, com passa amb Brussel.les , que Flandes hi té competències en tot lo que afecta a les persones que tenen cultura i parla flamenca ).

Història :

Actualment , només dues ( Flandes Oriental i Flandes Occidental ) de les cinc províncies que conformen Flandes pertanyien a l´antic "comptat de Flandes ", les altres tres ( Antwerpen , Linburg i Brabant Flamnec )són anexions més modernes.

Flandes va ser romanitzada en època de Juli Cèsar.

Més tard va patir invasions germàniques, merovingis .... .

L'any 892 es va crear el comtat de Flandes.

En 1384 passa als ducs de Borgonya, el 1477 als Habsburg. .

Carles I (1500 -1558) va heretar el territori de mans de la seva àvia paterna Maria de Borgonya, època de la reforma luterana, guerres, màrtirs i tractats de pau i de guerra.

El 1555 Carles I, vell i cansat va renunciar en favor del seu fill Felip II, els territoris dels Països Baixos i el comtat de Borgonya, perquè Espanya, la nació més poderosa del món, defensés l'Imperi de França.

Per aquesta raó, era un punt al mateix temps estratègic i de debilitat per Felip II. Ja a mitjan segle XVI Anvers era el port més important d'Europa del nord, que servia com a base d'operacions a l'Armada espanyola, i un centre on es comerciava amb béns de tota Europa i es venia la llana castellana. Llana, d'ovella merina, processada als Països Baixos que, venuda a preus raonables, arribaria manufacturada a Espanya, amb el corresponent valor afegit, però menor que si hagués estat manufacturada a la península ja que allà la mà d'obra era més barata.

Peró, els habitants de Flandes vèien a Felip II un rei estranger (nascut a Valladolid, amb la Cort a Madrid, mai vivia en aquells territoris i delegava el seu govern ), amb l´afegit d´un xoc religiós dins de Flandes, entre catòlics i protestants . Les guerres de religió tornaven al cor d'Europa després de la Guerra dels Trenta Anys ( entre 1618 i 1648 amb Carles I com a Rei).

Això va donar lloc a la guerra dels vuitanta anys ( 1568 - 1648 ) que va enfrontar a les disset provinvias de Flandes en contra del seu rei Felip II.

El nom de Flandes ens porta als espanyols a èpoques passades que alguns anomenaran de glorioses i altres de vergonyants.

Flandes va representar al segle XVI un dels majors mals de cap dels reis espanyols, especialment de Felip II, que tot i enviar a la zona a algun dels seus escorxadors més sanguinaris (el tristament famós duc d'Alba, per exemple, amb el seu"Tribunal de los Tumultos" ) no va poder sufocar el desig d'independència de la burgesia local i la seva separació definitiva de la corona.

No obstant això, la història de Flandes ha estat des dels seus inicis lligada a nombroses guerres, conquestes, annexions, invasions, revolucions i revoltes, que no van tenir cap fins a la revolució de 1830, quan, davant la por entre determinades potències europees-especialment Gran Bretanya i Rússia-que acabés per formar part de França, es va permetre la constitució d'un estat independent sota el regnat de Leopold I (el successor, Leopold II, donaria lloc a un dels exemples d'exercici de poder colonial més ignominiosos i despietats que es recorden).

En el Congrés de Viena (1814), Flandes va ser declarat com província dels Països Baixos.

L´any 1830 es va crear el Regne de Bèlgica, i Flandes va passar a ser una de les províncies que el van formar.

Aquest territori es va veure molt afectat tant per la Primera Guerra Mundial com per la Segona, Flandes, i va ser testimoni de grans pèrdues humanes , en particular per les tres batalles de Ypres. A causa dels centenars de milers de baixes a Ypres, les roselles que brollaren després en el camp de batalla, més tard immortalitzades en el poema canadenc «In Flanders Fields», escrit per John McCrae, s'han convertit en un símbol de les vides perdudes a la guerra .

BELGICA 2010. CHOCO STORY MUSEUM , BRUGGE

CHOCO STORY MUSEUM

Museu de la història de la xocolata a Bruges.

Les nostres fotos de la visita al museu aquí .

Situat a un lateral de la Plaça de "Sint-Jansplein" , al carrer Wijnzakstraat 2, Brugge ( Bruges ).

Gps : 51º12´38´´N 03º13´34´´E.

Obert cada dia de 10h a 17h . Preu entrada adult 2010 : 6€

Situat a la "Residència Croone" : edifici que data del 1480, aquesta gran casa sorpen per la seva altura, donc és de quatre plantes, inèdit en els edificis de segle XV a Bruges. Al principi va ser una taverna de vins, posteriorment seria obrador de pastissers , i al segle 20 va acollir primer la borsa de treball, després l´escola de pastisseria ....etc, fins que s´hi va instalar el museu de la història de la xocolata en general i molt espècial de la xocolata belga.

Choco Story explica el processament des de la fava de cacao fins a la beguda de xocolata, la seva història i la importància a Belgica.

Història de la xoxolata.

L´arbre del cacau procedeix d´Amèrica, on per els Maies i els Asteques la beguda del cacau era un regal dels déus. Al primer pis del museu s´hi exhibeixen la vida i relació d´aquestes cultures amb el cacau, el seu ús com a moneda de canvi, com a beguda per treure la set ,...

Quan Colom va desembarcar a Nicaragua al 1502, els indígenes li van oferir una beguda amarga que ells anomenaven "cacaualt".

Colom va anotar al seu diari : "......Un gran vaixell amb 24 remers va venir cap a nosaltres.El seu cap ens va oferir teixits, bonics objectes de cuir i una mena d´ametlles que utilitzaven com monedes i amb les quals preparaven una beguda......".

I, tot i que al principi els espanyols no van fer cas de la beguda, pocs anys després, cap a l´any 1520 Cortez va escriure a Carles V : "... les faves de cacau les utilitzen els indígenes com a beguda que dóna força a l´organisme i el protegeix contra la fatiga....".

A Mèxic, durant la conquesta , era tal la seva aceptació entre les dames espanyoles d´alt llinatge que havien emigrat, que es feien servir la beguda fins i tot en els oficis religiosos, i era tal l´anar i venir de servents a les esglésies que al final el bisbe de Chiapas va prohibir la seva beguda durent les misses, el que va causar la deserció en massa dels fidels. Aquest bisbe va morir enverinat, amb un verí administrat en una beguda de cacau.....

No va ser fins 1580 que va obrir el primer comerç de cacau a Espanya, ja que fins llavors no hi havia comerç regular de faves de cacao provinent d ´Amèrica. També sembla que van ser les monges d´Oaxaca ( Mèxic ) les primeres a afegir sucre a l´amarga beguda de cacau.

En un principi el cacau només es venia a les farmàcies, i se li afegien productes suposadament terapèutics: cacau amb pebre per al fetge, cacau amb àmbar gria per al cor...

A França, cap a l'any 1659 Louis XIV acorda amb un comerciant una concessió per 29 anys de "el dret de produir i vendre una barreja anomenada xocolata, ja sigui en pastilles, licor o qualsevol altra forma desitjada.

Anglaterra acull amb entusiasme la nova beguda, i el 1657 obre la primera "chocolate house " o casa de la xocolata, en què preferiblement els homes, debatien de política i feien vida social en forma de club privat.Després de 50 anys Londres comptava amb més de 2000.

Encara que la xocolata va trigar a ser una beguda popular a causa del seu altíssim preu. A finals del segle XVIII, uns 500 gr de xoxolata equivalien a 5 dies de sou d'un obrer.

Fins que al 1860 Napoleó III, va declarar que "...el cacau no és un producte de luxe, ja que té inqüestionables propietats higièniques i terapèutiques, i el declaro producte de gran consum i li suprimeixo tota mena de taxes e impostos aplicats als productes de luxe....".

A partir d'aquí, i com a producte de gran consum va proliferar una indústria al seu voltant, des de tota mena d'estris per a la seva fabricació, venda i distribució, construcció de fàbriques, infraestructures per a la seva distribució, plantacions extenses a tot el món i una important indústria al seu voltant no sempre exempta de qüestions de ètica i moralitat, sobretot a causa de les condiciones dels treballadors en les plantacions a Amèrica. La seva producció es va ampliar amb addició de tota classe de sucres, pralinés, pastilles , colors i sabors...ARBRE DEL CACAU O CACAUER ( Theobroma cacau )

L´arbre del cacau arriba als 10 metres d´alçada en estat salvatge, encara que en cultiu medeix uns 3 metres, i té grans fulles i unes flors grogues o vermelloses.

El seu fruit és una panotxa d´un color bru o vermellós quan està madur.En estat natural l´arbre es reprodueix amb l´ajuda dels simis i monos que mengen la polpa peró no les llavors que són extremadament amargues i les llençen al terra.

L'arbre del cacau necessita humitat i calor, entre els 20 º C i els 30 º C. És essencialment un arbre de terres baixes i el seu cultiu a més de 900 metres difícilment té èxit. Han d'estar a l'ombra, per la qual cosa normalment es troben sota arbres més grans, palmeres o plataners. La collita del cacau es fa dues vegades l'any, al Juliol i al Desembre. Immediatament després de la seva collita les beines són partides en dos. Les faves i la polpa són retirades, separades i cobertes amb fulles de bananer perquè fermentin i perdin part de la seva amargor i adquireixin aroma. Després són assecades perquè perdin humitat i són embalades en sacs.Els grans de fava fermentats i dessecats s'elaboren a les fàbriques de xocolata, torrats primer perquè adquireixin sabor i aroma. Després de refredats, els grans s'obren i es venta les closques, quedant l'ametlla o gra de la llavor oberta. El gra es mol i dóna una massa de cacau amb un licor de xocolata, del qual s'extreu, per premsat, el greix del cacau (mantega de cacau). La massa restan es polvoritza per obtenir cacau en pols.

Depenent del tipus de xocolata desitjat la pasta de cacau es barreja amb sucre, llet en pols i mantega de cacau en proporcions variables.

Després entra el seu refinat en cilindres especials. Com més duri el refinat més gustosa i delicada quedarà la xocolata final.

Després la barreja es tomba en motlles on encara es torna a escalfar, i refinar per tal de que perdi aromes i sabors no desitjats. Amb addició de manteca de cacao i lecitines es dona la consistència desitjada segons marca i forma de venta.

Hi ha 3 varietats de fava de cacau.

1.El Crioll. Amb les faves rodones i molt aromàtiques.Es el "plus ultra" per a la fabricació de xocolates de luxe. Prové de Mèxic, Madagascar, Veneçuela i l'Equador .

2. El foraster. Varietat menys exquisida però més robusta i amb un sabor més amarg. Representa el 80% de la producció mundial, i prové sobretot del Brasil, Malàisia i Àfrica.

3. El Trinitari. Que encara que està estès prové de Trinitat. Representa la barreja entre les varietats Crioll i Foraster .

LA HISTÒRIA DEL XOCOLATA BELGA I EL PRALINÉ.

Jean Neuhaus va venir des de Suïssa a Bèlgica el 1857, juntament amb el seu cunyat farmacèutic i es van instal.lar a la "Galerie de la Reine" a Brussel.les. Va obrir una confiteria farmacèutica on venia bombons medicinals per a la tos i dolors estomacals, encara que el seu gust amarg poc s'assemblava als bombons actuals.

El seu fill Frederic va estudiar per confiter, i va ampliar el negoci venen bombons de caramel, xocolates dolços....

El seu nét Jean, cap al 1912 va millorar i dónar nom al Praliné , que és un cor de fruit sec banyat amb xocolata. Anys més tard la seva dona va donar un toc d'elegància envasant els bombons indivualment en caixetes vistoses. Des de llavors es considera la marca Neuhaus com una de les millors i més innovadores en el món del xocolata.

Avui les marques belgues Neuhaus,Léonidas, Callebaut, Cote d´Or, Guylian, Godiva, Meurris,.... són algunes de les millors marques de xocolata del món.