ESCAPADA A LES GORGES DEL TARN 2010.


Totes les fotos al PICASSA

PAISATGE I CLIMA
Situada al nord de les planes del Llenguadoc i al sud del Massís Central francés ( a cavall entrel es regions de l´Aveyron i la Lozere ; (- + info -) la zona dels altiplans de les gorges del Tarn , de la Jonte i dels de la Durbie formen una entitat geològica relativament alta, però fa uns 170 milions
d´anys tota la zona estava a nivell del mar; és per aixó que tota l´àrea està formada de roca calcàrea, que és molt sensible a l´erosió, sobretot de l´aigua.Durant aquests milions anys, l´aigua ha anat erosionant profunds penya-segats i valls, separant de nord a sud 4 grans muntanyes ( anomenades Causses ) : 1-. Causse Sauveterre 2-. Causse Méjean 3-. Causse Noir i 4-. Causse Larzac
LES GORGES DEL TARN:
La regió de Les Gorges del Tarn abarca uns 50 kms de congostos en que el protagonista és el riu Tarn ( el més important afluent del Garona ), i que dóna nom a la regió. Lo més espectàcular de les gorges es troba entre les ciutats de Quézac i Peyreleau . (info )

LA NOSTRA ESCAPADA DE 2 DÍES
Distància entre Girona i Peyreleau ( al bell mig de les gorges ) ; uns 325 kms i unes 3.5 hores de viatge.
La nostra " Chambre d´hôtes " : "Le Roucadel " a Peyreleau-Le Rozier .
GPS : 44º11´23´´N 03º12´35´´E

Ruta 1 : Des de Peyrelau a Sainte-Enimie i tornada pel " col de Coperlac " i per Saint Pierre des Tripiers , fins a Peyreleau.
Total uns 100 kms de carreteres estretes i costerudes.
Primer tram : Peyreleau a Le Point Sublime ( St. Georges de Lévejac ). Uns 23 kms.
click aquí per veure-ho en mapa Tomtom
Sortida de Peyreleau -le Rozier ( en Occità : Peyralèu ) . GPS : 44º11´23´´N 03º12´35´´E.
És una petita comuna francesa que pertany administrativament al cantó de Millau.Situada estratègicament al bell mig del punt de partida de visites a les dues gorges , la del riu Tarn i la del riu Jonte, a la regió de les Causses i a uns 30 kms del Viaducte de Millau ( A75 ) .En realitat són dos pobles : Peyreleau ( que pertany a L´Aveyron )està situat a la part baixa i està travessat pel riu Jonte i Le Rozier ( que pertany al Lozère )està al turó ( amb el " rocher de capluc " dominant el paisatge ), i el travessa el riu Tarn , així que és aquí on s´uneixen els dos rius i es divideixen els departaments de Aveyron i Lozère.
Agafem la crta D996, direcció a les Vignes , sortim del poble i seguidament la D907 a la sortida de Le Rozier . Travessem el pont nou sobre el riu Tarn i enfilem vers les gorges. Primer de tot es veu el vell pont destruït de Le Rozier, i a uns 3 o 4 kms es troba el magnífic " Cirque de St Marcellin " ( 44º 13´30´´N 03º13´01´´E ), una desfilada de penya- segats impressionats. La paraula "cirque " defineix a grans circunferéncies de blocs de penya-segats de pedra calcàrea .
Des del parking a la carretera surten rutes de senderisme per les muntayes i congostos , entre elles una de més de 4 hores i uns 11 kms de forta ascensió passant pels pobles troglodites de Églazines i St Marcellin i fins arribar a coronar la Causse Sauveterre ; la passejada s´anomena " Sentier du bout du monde ", que ja ho diu tot.
En arribar a Les Vignes, deixar la crta D 907 i agafar primer la D995 i després la D46 direcció a
St Georges de Lévejac, per anar fins al mirador de Point Sublime (44º17´22´´N 03´14´13´´E ).,
a 870 metres i amb unes magnífiques vistes pa
noràmiques a les gorges del Tarn i a les muntanyes que les envolten ( estem dins el Parc Naturel des Cévennes ). Des de dalt del mirador es pot veure tota l´extensió de gorges i penya-segats del Tarn , i en especial els seus estrets ( les détroits ) , els penya-segats del cirque des Baumes, i els del Pas de Soucis . Al mirador hi ha una petita botiga de records i una cafeteria .
Tornen enrera i parem al poble de St Georges de Lévéjac, amb una placeta amb diverses gîtes ( + ) i una petita esglèsia. Des del poble surten també rutes de senderisme per les muntanyes properes. Existeix també una producció de formatge artesà amb denominació d´origen "Le Lévéjac ".

Segon tram : Des de Les vignes ( St. Georges de Lévejac ) a la Malène . Uns 12 kms.
click aquím per verue-ho en mapa Tomtom
Tornem a la crta D907, al poble de Les Vignes ( click a Tomtom) , i al poc trobem la zona del " pas de soucy " ( 44º17´22´´N 03º14´13´´E ), lloc de enormes blocs de penya-segats al costat del riu. Aquí el riu que abans era tranquil i es podía baixar amb canoa, es torna ple de ràpids i salts a les roques, i diverses persones s´hi han ofegat . Al costat de la carretera hi ha un petit aparcament i una botiga de records , des d´on , previ pagament de 0.50 €, es pot pujar a un petit mirador i observar una enorme roca enclavada a la muntanya ( anomenada La Aiguille ), de 80 metres d´alçada .
La carretera vers la Malène , el proper poble, és estreta i passem per infinitat de arcs foradats a la roca i arribem a la zona del " Cirque des Baumes " ( mapa ). Aquí la carretera passa literalment sota tonelades de grans blocs de roques. La zona està plegada d'empreses de lloguer de tota mena de canoes per fer baixades pel riu .
Fem una petita parada al costat de la carretera, ( 44º18´32´´N03º15´96´´E ) , on hi ha una roca anomenada " le Rocher du Champignon " i des d´on es té una bona vista del riu Tarn i de les canoes que baixen ( bateliers ). A poca distància es pot veure el poblet de " La Croze" , ( privat ), situat a l´altra banda del riu, aquí estem ja a la zona dels estrets ( les détroits ), que van des de la
Malène a Les vignes, i són els congostos més estrets i amb més penya-segats de les gorges. En alguns llocs l´alçada entre el fons de les gorges i els cims dels penya-segats és de més de 400 metres. Fins a principis del segle XX, la distància entre aquests dos pobles només es podía recórrer per riu o per un petit caminet al marge del riu, cap al 1905 es van començar les obres de l´actual carretera que van durar més de 5 anys, degut a la seva dificultat. Arribem a La Malène ( GPS 44º17´22´´N03º14´13´´E), un petit poble, encreuament de carreteres : La D43, per anar a La Canourgue (24kms ) i al Point Sublime(12kms), o per l´altre direcció de la D43 per anar a Aven Armand(16kms) i als miradors de Roc du Serre i des Hourtous(11kms), i continuant per la crta D907 a uns 13kms trobarem Ste Énimie. La Malène té entre altres , un càmping municipal " Le Pradet ", varis negocis de lloguers de canoes : Canoë 2000 , Au Moulin de le Malène , i altres

Tercer tram : Des de La Malène a Sainte-Énimie . Uns 14 kms.
clic aquí per veure-ho en mapa Tomtom
Continuem per la crta D907, direcció a Ste Énimie, i trobem el mirador al poblet de Hauterives ( 44º19´29´´N03º20´76´´E), situat a l´altra banda del riu, privat i rehabilitat, i amb gîtes de turisme sostenible, després des de la carretera es pot veure el castell hotel-restaurant "Château de la Caze **** " ( 44º20´07´´N03º21´29´´E), situat en un edifici del segle XV.
A poca distància trobem el " cirque des Pougnadoires" ( 44º20´29´´N03º22´27´´E), poble encaixonat sota d´una sèrie de grans roques.Després d´un seguit de corbes i arcs, es troba el trencant per anar a St Chély du Tarn ,. Al poble s´hi arriba per un pont preciós d´un sol arc, molt pintoresc, atrapat entre el riu, els salts d´aigua i els penya-segats de la Causse Méjean. Té una esglèsia del segle XI, també arraulida sota els penya-segats s´hi troba la capella troglodita de Cénaret ( classificat monument històric des de 1987 ), que amaga un riu subterrani.
I arribem a Sainte-Énimie ; (44º21´57´´N03º24´38´´E) " capital " de comarca i classificada com "
Le Plus Beaux Villages de France" (+ info ). el poble està magníficament restaurat i val la pena fer-hi una volta amb calma ( pdf ). Hi vam dinar molt bé en un petit restaurant darrera el carrer principal , " Le bel été " a la Rue Basse (44º21´56´´N03º24´40´´E). El principal carrer de botigues és la Rue Basse. Poble situat als limits de la Causse Sauveterre, amb molts vestigis prehistòrics per la zona, en concret entre els pobles de Ste Énimie i Charnac es conserven molts dòlmens( click a Tomtom). Hi ha un petita esglèsia del segle XIV, dedicada a
Nôtre-Dame-du-Gourg, i molts edificis restaurats de l´època medieval.A l´aparcament davant del riu també hi han diverses empreses de lloguer de canoes( Mejean canoë , Lacanoe, Canoë Canyon , La Cazelle , La Canophile, ...etc ).

Quart tram : Tornada: des de Ste-Énimie al mirador de Rieisse. Uns 19 kms
Per tornar a Peyreleau, on tenim la Chambre d´hôtes, ho fem pels colls de muntanyes amb miradors a l´altre riba del riu. Enfilem la crta D986, passant pel pont sobre el riu Tarn, i a uns 4.5 kms de pujar muntanya apareix el mirador de St Chély ( 44º19´58´´N 03º23´16´´E), amb un petit aparcament, botigueta de records i el mirador. Continuem per la D986, fins a un punt d´encreuament entre la crta D16 direcció Les Vignes, i la crta D43 direcció a La Malène.Agafem la D16, i el paisatge és torna erm, propi de les cimes de l´altiplà de Les Causses ( que té un significat semblant a erm o desèrtic ). Passem de llarg el trencant per anar al poble de Rouvetet , i arribem al poble de Rieisse (vila petita posada al Causse Méjean, per sobre de les gorges del Tarn. Cases de pedra, dues finques , 13 persones viuen allà tot l´any ),i al seus miradors , un és el Roc des Hourtous, el que vam anar , i l´altre és el Roc du Serre.
El mirador del Roc des Hourtous, té uns perspectiva unica sobre les gorges, amb els seus 500 metres de penya-segats fins al fons de les gorges, i amb una bona visió a tot l´altiplà del Lozère. L´accés es fa passant per un berenador -pagament 1€- només obert l´estiu, la resta de l´any és d´entrada lliure.

Cinquè tram : Tornada: des del mirador de Rieisse als arcs de St Pierre des Tripiers. Uns 18 kms
click aquí per veure-ho en Tomtom
Continuem per la D16, passen La Maxanne, i a 1.3kms trobem un trencant en que deixem la D16 (
que ens portaria a Les Vignes ) , i agafem una comarcal direcció a St Pierre des Tripiers .Passem petits pobles com Le Bruel , La Bourgarie i arribem a St Pierre des Tripiers ( una esglèsia del segle XI , una vuitantena d´habitants una gîte i bonics paisatges ). A menys
d´un km, s´hi troba l´aparcament per fer la ruta per " , les arcs de St Pierre ", (44º13´09´´N03º16´36´´E). La passejada es fa difícil per manca de bona senyalització que fa que sigui molt fàcil perdre el camí. Peró val la pena la caminada, encara que resten evidències d´un gran foc a molta part del bosc.

Sizè tram : Tornada: des dels Arcs de St Pierre des Tripiers a Peyreleau. Uns 9 kms.
Seguim la mateixa carretera comarcal, direcció Le Truel. Baixem ara per una carretera estretíssima i amb fort desnivell, peró amb unes vistes superbes sobre la vall de la Jonte . Les gorges del riu Jonte flueixen al llarg de 21 kms entre Meyrueis i Le Rozier ( on comencen les del Tarn ) ( mapa ). El riu Jonte neix a 1350 metres , al massís de l´Aigoual. Primer travessa les valls boscoses de la regió del Cévennes , després segueix per l´altiplà de la Causse Méjean , i arriba fins al poble de Meyrueis, on les aigues braves del riu s´enfonsen en les gorges fins a Le Rozier.
A Le Truel ,que passem de llarg, hi ha un centre d´observació de voltors " la maison des vautours ". I arribem a Peyreleau

Ruta 2: Desde Peyrelau a l´Abîme de Bramabiau , passant per Roquefort-sur-Soulzon , i tornada a Girona . Uns 420 kms
Primer tram Peyreleau a l´Abîme de Bramabiau ( St Sauveur Camprieu ). Uns 41 kms
De tornada a casa volem fer dues parades. La primera al poble de St Sauveur
Camprieu, on hi ha un lloc fantàstic per visitar, l´Abîme de Bramabiau. Es tracte d´un riu subterrani , el Bonheur, que neix a la muntanya de L´aigoual, i després de recòrrer 6 kms , s´enfonsa a 800 metres sota terra a l´altiplà de Bramabiau. La visita dura 1.5 h i val molt la pena els 8€ que costa l´entrada.

Segon tram : de Bramabiau a Roquefort sur Soulzon. Uns 68 kms
La segona visita la volem fer al poble del formatge Roquefort. La ruta d´un lloc a l´altre és preciosa, i fem un bon troç de les gorges de La Dourbie , per finalment arribar a l´hora de dinar al poble de Roquefort sur Soulzon. Vam dinar molt bé al restaurant " Les Fleurines " a l´Avenue des Baragnaudes, molt a prop de les formatgeries " Le Papillon " que vam visitar , i Gabriel coulet que també vam visitar. ( info.visites ).
Als voltants del poble també hi han rutes per descobrir, encara que a nosaltres no ens va donar temps.
I tornada a casa que encara ens resten uns 310 kms fins a Girona.


BÉZIERS -MONTPELLIER .2009

Escapada de 3 dies . Nadal 2009

l´enllaç a les nostres fotos a : Picassa

L´HERAULT , ERAU en Occità
és un departament francés dins la regió del Languedoc-Roussillon,amb capital a Montpellier.

  • Dia 31 de Desembre 2009.
Béziers : Besièrs en Occità : ciutat al departament francés de L´Herault (regió de Llenguadoc-Rosselló).
A visitar entre altres :
1-. Canal du Midi
....."Bonrepos, 15 de novembre de 1662.
Li escric des de Perpinyà ... sobre el dibuix d'un canal que podria fer-se en aquesta província del Llenguadoc per unir els dos mars, Oceà i Mediterrani ...".

Amb aquesta carta a Colbert, ministre de Lluís XIV, comença l'epopeia de Pierre Paul Riquet i el seu Canal. Pierre Paul Riquet va aconseguir unir l'oceà Atlàntic a la mar Mediterrània mitjançant un canal que permetés evitar els assalts dels pirates al passar l'estret de Gibraltar, per una banda, i escurçar la llarga ruta del transport de mercaderies, de l'altra . Era una fita que els romans havien pensat ...,Carlemany s'havia plantejat ...,i Francesc I, Enric II i EnricIV haurien volgut fer.

L'any 1667 es va posar la primera pedra. I, el 24 de maig de l'any 1681: Inauguració oficial del Canal Reial de Llenguadoc, que, amb la Revolució, es converteix en Canal du Midi.
Desembre 1996: La UNESCO cataloga el Canal du Midi com a Patrimoni de la Humanitat.
El seu artífex, Pierre Paul Riquet, baró de Bonrepos, va néixer a Béziers el 1604.De posició acomodada, als seus 60 anys es llança a la realització del seu somni: unir l'Atlàntic i el mediterrani. L'any 1666, Colbert li assigna la direcció de les obres del Canal Real de Llenguadoc, i, ell , enginyer autodidacta, s'enfronta a l´escepticisme i la incredulitat de tots, i posa la seva energia, talent i fortuna en el seu somni....15 anys d´obres, amb més de 12.000 obrers, cavant amb pic i pala al llarg de 240 kms , entre Tolouse i Sète, més de 45.000 arbres plantats.. i un somni inèdit fins aleshores .. que Pierre Paul Riquet no va veure acabat , doncs, l '1 d'octubre de 1680, sis mesos abans del final de les obres, Riquet, malalt,esgotat i arruïnat, mor sense veure acabada l'obra de la seva vida. L´any 1829 es va construïr el Canal del Roine i el 1856 la part del canal del Garona .

2-. Les Rescloses de Fonseranes
Una proesa tecnològica de la seva època , permeten superar, al llarg de 312 metres, un desnivell de 21,50 m.En el seu origen, era una escala de vuit rescloses successives, concebudes pel propi Riquet,que portava els vaixells al nivell del riu Orb,a Béziers, riu que havien de travessar per continuar el seu camí pel canal du Midi . Posteriorment van ser transformades per connectar directament amb el Pont-canal du Midi.

3-. Pont-canal sobre el riu Orb
Pont de 240 metres, que permet al Canal du Midi salvar el riu Orb, perquè els vaixells puguin passar per sobre de l'Orb i evitar les freqüents crescudes del riu.

4-. Cathédrale Saint-Nazaire
Classificada com a Monument Històric des de 1840, d´estil gòtic i situada en un turó que domina la ciutat i tota la plana del riu Orb.

5-. Teatre " Musée des Beaux-Arts Hôtel Fayet "
Encantador teatre, i la biblioteca de la ciutat, situat a la " Rue du Capus ".

Montpellier : Montpelhièr en Occità.
Capital de la regió del Languedoc-Roussillon . Només hi vam fer una parada per visitar el seu mercat de Nadal , situat entre els carrers de " esplanade Charles de Gaulle " i " Place Comédie ".
enllaç a la OT de Montpellier : aquí.

Allotjament : Gîte a Florensac : Mas Canta Cuques.

  • Dia 1 de Gener 2010.

Gorges de l’Hérault i St Guilhem le Désert . Les Gorges de l´Herault estan situades al llarg del riu Herault , prop de St Guilhem le Désert. Al final de les gorges, dins la " comune de Saint-Jean-de-Fos ", s´hi troba el " pont du diable ", ( 43°42′6″N 3°33′6″ E ), un dels més antics ponts romans de França ( datat de l´any 873 ).Situat en el lloc anomenat "l'abisme negre", el vell pont romànic, creua el riu en el seu punt més estret. Mesura uns cinquanta metres de llarg i consta de dos arcs principals i dues obertures secundàries destinades a deixar pas a l'aigua de les crescudes. El pont porta el nom d'una vella llegenda que afirmava que durant la construcció del pont, el diable destruïa cada nit el que els homes construïen durant el dia. Un dia, Saint Guilhem arriba a un acord amb el diable: podia prendre l'ànima de la primera criatura que passés pel pont un cop acabat. Es va acabar el pont, però llavors hi van fer passar en primer lloc un gos.Enfurismat, el diable va tractar en va de destruir el pont, i en canvi va caure a l'aigua, d'aquí el nom de "Pont del Diable". ".Està classificat com a " monument Històric " des del 1935.Aquí , també es troben les " Grottes de Clamouse " , tancades a l´hivern.

St Guilhem le Désert

L'atracció principal de St Guilhem le Désert és l'abadia de Gellone, on es diu que s´hi guarda un petit tros de la fusta de la creu, en què Jesús va ser crucificat . .... L'abadia va ser fundada per Guilhem d Orange , duc d'Aquitània i amic de Carlemany, amb qui va lluitar molts anys, peró , al final , vell i cansat va buscar un lloc, on poder dedicar-se a Déu. I, el va trobar entre la vall del riu Verdu i el riu Herault, on va construïr una petita abadia que s´aniria ampliant. Posteriorment s´hi va anar creant el poble de St Guilhem al voltant , i , com estava dins una de les rutes franceses del " camino de Santiago" , el poble va ser durant molts anys punt de trobada de peregrins. A dalt del turó , s´hi va construïr un castell " château de Verdu ou de Géant " ara en ruïnes. Seguint el riu Verdu , s´hi troba el " Cirque de l´Infernet " .

Lac du Salagou (43º39´17´´W 03º24´12´´E ).

Situat a 50 km de Montpellier, a prop de Clermont l'Hérault i de Lodève.Cap als anys 60 es va construïr la presa, que va envaïr tota la vall . Sota la vall i al voltant del llac s´hi han trobat retes arqueològiques , algunes de més de 400 milions d´anys . El lloc paleontològic del poble i el Museu de Lodève permeten observar aquestes restes .La presa de Salagou no s'utilitza per generar electricitat, sinó per regular el cabal del riu i el reg de cultius. . Construïda amb blocs de basalt cobert amb formigó , l'edifici arriba a 200 metres d'ample a la base i la mesura de 62m d'alçada. Un camí tancat al trànsit passa per damunt la construcció de 357m de llarg.Encara avui el llac està en polèmica constant, doncs, el projecte inicial incluia el buidatge del llac cada 10 anys, lo que trasbalsaria el ecosistema actual del llac i voltants , i , el poble de Celles quedaria submergit. Finalment , s´ha ajornat el buidatge i el govern ha garantit la conservació del poble de Celles, per ara ...

Dia 2 de Gener 2010.

  • Sète. Seta en Occità.
  • És una ciutat francesa pertanyent al Llenguadoc ( Occitània ) , i al departament de L´Herault.
  • La ciutat es troba a uns 4 metres per damunt del mar , al " Bassin de Thau " , i té un turó amb bones vistes a tota la badía , d´uns 183 metres sobre el nivell del mar, anomenat "Mont Saint-Clair " , on , a més del mirador, s´ hi pot visitar la petita " chapelle Nôtre Dame de la Salette ".L´economía de la ciutat és dedicada bàsicament al cultiu de vivers d´ostres i musclos , i , es poden observar els vivers a cualsevol punt de la badía de Thau. La ciutat és travessada pel Canal du Midi, que aquí l´anomenen "Canal Royal ". Sète té dos "fills " il·lustres molt coneguts: el poeta Paul Valéry i el cantautor Georges Brassens . Apart del mirador del Mont Saint-Clair ( des d´on es pot veure la badia de Thau i la ciutat ) , hi ha mirador de Les Pierres blanches ( des d´on es pot veure els 20 kms d´una estreta línea de terra que tanca la badía, amb les platjes de sorra , la carretera , via de tren i terra , i al final la ciutat de Agde ). El cor de la ciutat es situa al voltant del port al " " Quai Général Durand ", als carrers que envolten el mercat " les Halles " a la " Rue Gambetta" i a l´ajuntament.

    Cap d´Agde.

  • Les ciutats de "Agde " i "Cap d´Agde ", es situen a l´ altre punta de la franja de terra que els uneix amb Sète.Situades també dins lo que s´anomena el " golf de Lleó ". Cap d´ Agde té uns 14 kms de platges, el que fa que a l´estiu sigui un destí molt turístic. Agde anomenda " la perla negre del Mediterrani " per les seves construccions en pedra negra basàltica, com la de "Cathédrale Saint-Étienne d'Agde " construïda amb roques basàltiques negres del complexe volcànic del Mont St-Loup (àrea de 15 km2 entre Agde et le Cap d’Agde ), i classificada com a Monument Històric des de 1840.

  • Dia 3 de Gener

    Roquebrun . Ròcabrun en Occità

  • Comuna francesa del Languedoc-Roussillon, al departament de l´Herault, prop de Béziers i de Olargues. Està travessada pel riu Orb , que a les ribes forma una " platja " de sorres blanques molt concorregudes a l´estiu. Dalt del turó existeix una torre " tour" , restes d´un antiquíssim castell defensiu , ara desaparegut, d´època carolíngia datat de l´any 900.

Olargues . Olargues també en Occità.

Vila medieval del segle XIIè, i situada dins el "Parc Naturel Régional du Haut Languedoc ", i classificat amb la distinció de " "Plus Beaux Village de France". A visitar : " Le Castrum " amb una torre , l´unic resta d´un antic castell del segle XIIè. I el " Pont du Diable " , sota el que passa el riu Jaur . Forma part de la ruta francesa del " camino de Santiago ". Prop , s´hi troben les "Gorges d'Héric" al poble de "Mons la Trivalle " on també es troba el " Pont suspendu de Tarassac " ( l´actual data del 1928 i substitueix un antic de fusta construït al 1871 ).

Minerve. Menerve en Occità
És un municipi del departament de l´Herault regió de Languedoc-Roussillon . Classificat com a "Les Plus Beaux Villages de France ". Situat a uns 30 kms de Narbonne.
A visitar : els " Ponts naturels de la Cesse ", que son roques tallades pel riu Cesse que ha format tunels naturals . També l´esglèsia de St-Étienne dels segles XI i XII, i "la candela " que és el mur d´un antic castell del segle XIIIè. Prop s´hi poden visitar les "gorges de la Cesse et du Brian "

Per acabar.....un resum en forma de video