BRETANYA FRANCESA. Juny 2013. Part 2




2-. Segona part, viatge a Bretanya 2013:

Aquesta etapa visitarem la part sud i oest de Bretanya, i per fer-ho hem llogat una Gîte per 5 nits. Tenim,per tant,  5 dies per visitar tota la zona.

Cinquè dia :
Avui fem ruta de trasllat des de la Baie de Brieuc, a la costa sud-oest de la Bretanya.
 Recorreguem uns 60 kms de carreteres comarcals de l'interior, per visitar uns menhirs a prop de Saint-Servais, Pays de Callac-Argoat.
 Els menhirs són de difícil localització, enmig del no rés, en uns camps agrícoles; s’anomenen Menhirs LesJumeaux. Només hi fem una petita parada per estirar les cames i per veure de prop la grandària dels menhirs, realment impressionants.
Menhir Les Jumeaux
Molt a prop, a uns 3 ó 4 kms, fem una caminada pel bosc , gorges i caos granítics del “ Chaos de  Corong”, a la regió de Locarn, encara dins del departament de Côtes d'Armor.
Seguim ruta i parem a dinar en uns bancs de pic-nic al davant d'una antiga capella anomenada Chapelle Notre Dame de Pénity, a Carnoët, dins la comarca de  Pays de l'Argoat.
Chaos de Corong
Bois du Chaos de Corong
Molt a prop, anem a comprar cervesa artesana en una petita cerveseria- cafeteria-restaurant anomenada Les Fous,  Carnoët. La cervesa que provem ens sembla excepcionalment bona.

A uns 33 kms de la cerveseria es situa el poble de Huelgoat. El poble és petit, amb un llac al davant format per les aigües del riu Le Fao. Al costat mateix del poble es troba el bosc “ Fôret d’Huelgoat etles Korrigans”, amb llegendes sobre els Korrigans, uns essers mítics que protegeixen els boscos i els seus entorns. Un lloc ple de grans roques, coves d’aigua, i senders de caminades. Una de les coves és la " Grotte du Diable". Una curiositat és una immensa roca de tones i tones de pes, que es mou si s'empenta en un determinat lloc, s'anomena " La Roche Tremblante".


Escales d'accés a la "Grotte du Diable".


Roche Tremblante, Huelgoat

A uns 30 kms tenim l’allotjament al poblet de Sizun, situat a uns 25 kms de la costa sud-oest de Bretanya.

Les fotos del dia a Picassa  aquí.
Més informació i punts Gps  aquí.

Sisè dia :
Avui, anem fins a la península de Crozon, o Presqu'île de Crozon, per una ruta turística anomenada “Route des Pointes de Crozon”, on anem de punta a punta, tot resseguint la seva costa.
 Primer fem parada al poblet de La Faou, per passejar pel seu petit centre històric. 
Tot seguit anem vorejant el riu Aulne, i parem al mirador de “ belvedère de Rosnoën".
A uns 4 kms travessem el riu Aulne pel Pont deTérénez, per entrar a la península de Crozon.

La Faou

Belvedère de Rosnoën

Pont de Térenez
Ja dins de Crozon, la primera parada la fem al poblet costaner de Morgat, on dinem al Restaurant Les Flots, al davant mateix de la badia. Tot seguit anem a fer una petita caminada pel sender de la Pointe de Morgat, sender que va tot al llarg de la costa, amb vistes als penya-segats,  i fins a la Pointe de la Chèvre, a uns 10 kms als sud.
Amb el cotxe anem fins a la Pointe de la Chèvre, la punta més al sud de Crozon.

Tot seguit recorreguem uns 11 kms de costa, des de Pointe  Chèvre fins a Pointe Dinan, on parem també per fer una caminada pels seus penya-segats, abans de arribar a la Pointe de Pen Hir, i observar els punts rocosos de Tas de Pois.
Plage Kodor, Pointe de Morgat

Pointe de Chèvre

Pointe de Dinan

Vista  de Pointe Dinan, des de Pointe de Pen-Hir
Fem una parada als alineaments megalítics de Lagatjar, situats al costat mateix de la carretera que ens porta fins al poble de Camaret-Sur-Mer. Aquest poble marítim té un petit i bonic casc antic, i un animat passeig marítim que acaba amb la Chapelle Notre Dame de Rocamadour i la Tour Vauban, situats a la punta del seu port.
No ens dona més temps per fer ruta, i  tot seguit anem fins a l’allotjament per sopar i descansar.
Alignemets de Lagatjar, Camaret Sur Mer.

Camaret Sur Mer
Les fotos del dia a Picassa  aquí.
Més informació i punts Gps  aquí.

Setè dia :
Avui fem ruta per la costa nord-oest;  una part de la costa bretona que ens mancava per recórrer.
Des de Sizun , fem uns 25 kms per anar fins a la ciutat de Landerneau, on a més del seu petit casc antic, val la pena veure el seu pont, amb cases situades damunt, que daten del segle XVI;  s'anomena “Pont de Rohan”, i travessa el riu Elorn, que voreja la ciutat. Està classificada com a “ Cité d’Art et d’Histoire” i també com a “ Village Historique”.
Pont de Rohan, Landerneau.

Tot seguit, voregem el “Aber Wrac’h”, una mena de petit fiord format pel riu que s'endinsa dins la terra.
I arribem a la costa de Kerlouan, al Pays de Lesneven Côte des Légendes,per veure el “ Site de Meneham”, un petit poblet de pescadors recuperat amb finalitats turístiques. Situat davant d’una esplèndida costa rocosa, agresta i no urbanitzada, és ideal per fer-hi caminades i per gaudir de tranquil·litat. Dins del recinte s’hi troba una capella,  un petit bar, i un parell de botigues d’artesania, i unes cases recuperades, i rés més; la resta és natura.
Kerlouan, Site de Meneham.

Kerlouan, Site de Meneham.
Tot seguit anem al poble proper de Brignogan, per veure-hi la petita capella de Sant Pol, les cales de la badia i el menhir situat dins el seu terme, anomenat “menhir de Men Marz”, que mesura 8.5  metres i pesa unes 80 tones.
Menhir Men Marz, Brignogan 
La següent parada, a uns 36 kms, al poble de Roscoff, Rosko en bretó. Petita ciutat marinera, on el dia de la nostra arribada s’hi realitzava una fira marítima dedicada a velers i embarcacions, al port nou de Roscoff-Bloscon , situat un xic lluny del centre.
Una petita passejada pel seu centre, i pel seu port vell, anomenat L’Estacade.
Uns 40 kms per tornar fins a l’allotjament i donar per acabat el dia.
Port Roscoff-Bloscon

Roscoff

Roscoff
Les fotos del dia a Picassa  aquí.
Més informació i punts Gps  aquí.

Vuitè dia :
Avui volem recórrer una part del departament de Finistère Sud.
Comencem per anar fins a Locronan, a uns 50 kms des de Sizun. Aquest petit poble medieval està perfectament conservat, i té un centre històric amb cases dels segles XVII i XVIII.
També és una de les moltes ciutats de la Bretanya que s’han adherit a l’associació “ Ya d’ar breazhoneg”, que vol dir “ si al bretó”, i que vol defensar la llengua i costums bretones.
Locronan pertany a les associacions de “ Petites cités de caractère” , i a “Plus Beaux Villages de France”.
Locronan

Locronan
Sortim tard de Locronan, i ens parem a dinar al “crêperie le Raz de Sein”, situat a peu de la carretera que va des de Locronan a Plogoff, la nostra propera parada .

Al terme municipal de Plogoff, anem fins a la “ Site de Pointe de Raz, en Cap Sizun”, un cap rocós situat a la punta de la comuna, davant del Mer d’Iroise, amb penya-segats de més de 75 metres, i grans senders de caminades.
 L’entrada a l’aparcament és de pagament, 6 €, i dóna accés a tot el recinte del cap.
Site Pointe du Raz, Plogoff


Site Pointe du Raz, Plogoff
La nostra següent parada, a Quimper, capital del departament de Finstère, i típica ciutat bretona amb un cas antic ben consevat, cases d’entramats de fusta, carrers empedrats i carrerons estrets, raons per les que és catalogada com a “Cité d’Art et d’Histoire”.
Recorreguem els 60 kms que ens separen de l’allotjament, i anem a descansar.
Quimper
Les fotos del dia a Picassa  aquí.
Més informació i punts Gps  aquí.

Novè dia :
Avui volem anar fins a la costa oest del departament bretó de Finistère.
Primer fem una petita parada a Plougastel, per veure un dels molts calvaris religiosos conservats anomenat “calvaire dePlougastel “.
Calvaire de Plougastel.
Tot seguim, fem ruta per anar fins a la “Pointede Finistère”, que com el seu nom diu, durant segles era considerada “la punta del fi de la terra.
Arribem al petit poble costaner de Le Conquet, Konk-Leon en bretó, molt proper a la Pointe de Saint Mathieu. Aquí estem dina una regió turística anomenada Pays d’Iroise.
El dimarts, dia de la nostra visita hi havia un petit mercat municipal, molt animat. Tot seguit una passejada pel seu petit casc antic i fins al seu port, abans de agafar una petita carretera comarcal per anar fins a la propera parada.
Le Conquet
Recorreguem uns 5 kms per la D58, vorejant costa fins a la “ Site de la Pointe Saint Mathieu”, que pertany al poble de Plougonvelin.
Aquí trobem penya-segats de més de 20 metres, un far molt turístic, i al costat les restes d’una antiga abadia.
Plougonvelin, Pointe Saint Mathieu.

Plougonvelin, phare de  Saint Mathieu.
Encara dins els Pays d’Iroise, anem fins a Plouarzel, nomenat “Pays des plus hautes Menhirs”. Aquí visitem el Menhir de Kerloas. Una petita caminada de 300 metres separa l’aparcament del menhir, que té actualment una alçada de 9.50 metres, i es creu pot pesar unes 150 tones; al segle 18 un llamp va escapçar la seva punta, pel que es creu que originalment podria haver tingut una alçada superior als 10 metres.
Menhir de Kerloas, Plouarzel.
Molt a prop, visitem el “Phare de Trézien”, sota una intensa pluja, que ens impedeix observar tota la vista des del seu cim.
Recorreguem els 60 kms que ens separen de l’allotjament, per sopar i fer les maletes, doncs demà ens situarem a la tercera part del nostre viatge, i canviem de Gîte.
Plouarzel. phare de Trézien.

Vista de Plouarzel des del cim del far de Trézien
Les fotos del dia a Picassa  aquí.
Més informació i punts Gps  aquí.