GRAN CANARIA . NADAL 2011



GRAN CANARIA  2011
del 29 de Desembre 2011 
al 4 de Gener 2012

Aquí hi ha l'enllaç a les fotos , al  Picassa.
Aquí hi ha la meva informació en pdf a  Google Docs 

Aterrem a l’únic aeroport de l'illa, a Telde, al capvespre del Dijous dia 29 , i ens dirigim directament a comprar provisions al CentreComercial Atlántico, a Vecindario.
Ens allotgem a la zona de Maspalomas, als" Bungalows ClubVistaflor ", situada al sud de l'illa.

Divendres 30 de Desembre : Avui ruta pel sud-oest de l’illa.

Primer de tot un mapa, tret de la web de la guia turística de Gran Canaria.


Abans de fer les rutes diàries hem planificat dedicar un temps cada dia, matí o vespre , a passejar, córrer , fer fotos i gaudir de les dunes de Maspalomas, que territorialment pertany a San Bartolomé de Tirajana.
La extensa area de les dunes de Maspalomas, es una” Reserva Natural Especial “ , ideal per caminar, relaxar-se i pels nens una ampla zona per córrer i jugar . Avui només em anat a la zona de les dunes , i pels propers dies deixem la zona del far ,del  passeig marítim amb les seves botiguetes , la zona de la petita llacuna i de la platja.

Dunes de Maspalomas
Dunes de Maspalomas
 Espai protegit des del 1987, ara s’està estudiant la hipòtesi de que un gran terratrèmol al 1755 aPortugal, que va general un gran tsunami que va arribar fina a l’illa, sigui l’origen del gran complexa de dunes de Maspalomas .



A les rodalies de les dunes s’hi situen els grans espais turístics, ja sigui al nucli de Maspalomas , o a les veïnes  “playa del Inglés “  i “ playa Meloneras “.
Dins l’espai de les dunes s’hi troba una petita llacuna,  hàbitat molt important d’aus , que amb un passeig marítim enllaça amb l’antic far , inaugurat al 1890. Per aixecar els seus 55 metres d’alçada les obres es van perllongar més de 28 anys. Es aquí, prop de la llacuna i del far que es troben les botigues i bars davant el passeig marítim.
 




Des de la zona de Maspalomas ens dirigim vorejant la costa sud-oest per la carretera GC  500 fins al Port de Mogan.
La part sud de l’illa és la més turística ,on es situen les poques platges de sorra resguardades dels vents sempre presents, i on trobem els complexos comercials i d’oci.  Des de la zona de Maspalomas es pot recórrer tota la costa sud-oest passant per la Gc500 . El paisatge és àrid i pedregós , i els complexos turístics es concentren molt entre Puerto Rico i Puerto de Mogán.
Puerto Rico
Puerto Rico està format per grans blocs d’apartaments blancs  enclavats a la pendent de la muntanya. Té un petit port amb una platja de sorra fina i tots els serveis, i es diu que és el racó marítim de tota l’illa que rep més sol en tot l'any .
Abans d’arribar al port de Mogán trobem la Playa de los Amadores, artificial i molt llarga, la seva posició resguardada també dels vents per l’alt turó situat darrera i les seves aigües netes li han donat fama de tranquil·la i familiar.
Al Puerto de Mogán s’hi arriba des de la Gc 500 passant per una carretera que voreja la costa i els penya-segats situats al costat del port i la platja.  Pertany a d’extens municipi de Mogán, situat més al centre de l’illa.
Es un dels punts més turístics i visitats de l’illa. Puerto de Mogán té una petita platja , atapeïda de turistes i amb tots els serveis . Encara que petit, disposa d’un passeig marítim amb restaurants i botigues per a tots els gustos , i amb un encantador port marítim també ple de restaurants dedicats molts al peix i marisc i que s’omple de bat a bat els vespres.
Des de Puerto de Mogán , enfilem vers el centre de l’illa per la carretera Gc200 per passar pel poble de Mogán, a uns 9 quilòmetres del seu port.
Carretera GC200
Aquesta és un bonica carretera on ja es pot veure el que serà tot el paisatge interior de l’illa, grans valls rocoses i nues d’una bellesa extraordinària. Totes les carreteres que porten a l’interior passen per colls de muntanya on les vistes son esplèndides.
Al poc d’enfilar la GC200 es troba a peu de carretera un molí restaurat anomenat Molino Quemao de Mogan . L’entrada és gratuïta.
El poble de Mogán és petit i situat en el vessant de la muntanya, amb carrers costeruts i cases de colors . Es pot visitar la petita església de Sant António de Pádua .
Barranquillo Andres
A uns 3 quilòmetres del poble , al lloc “Pie de la Cuesta “, deixem la carretera GC200 i agafem la GC605 , direcció al centre de l’illa. La carretera asfaltada puja un coll de muntanya amb vistes a les muntanyes rocoses i amb el mar a l’altra banda. Anem fins a la “Cruz de San Antonio “ per veure de lluny l’embassament de  Presa de la Soria, i desprès tornem per la mateixa carretera per agafar-ne una altre, la GC 505, que ens portarà de dret cap al sud , a la zona de Maspalomas, passant per Barranquillo Andrés. Aquest és un tram també de carretera asfaltada que baixa des dels cims de la Cruz de San Antonio fins al mar . Com totes, la vista a les valls és esplèndida, però cal anar amb calma ja que la ruta es revirada.

Dissabte 31 de Desembre : Avui primer una estoneta a les dunes de Maspalomas, i després ruta pel nord-oest e interior de l'illa



Anem des de Maspalomas, al sud, directament fins a Agaete,al nord, per la autovia GC1, en poc més de 1 hora .
Agaete
Agaete és una petita població marinera a la costa nord-oest , i el darrer poblet abans de travessar part del Parque Natural  de Tamadaba , per la carretera que voreja la costa entre alts penya-segats , fins a Playa Aldea ( Aldea de San Nicolás ).
A Agaete es pot visitar l´església de la Concepció situada al casc històric, i ja en la zona de costa,  la petita ermita marinera de Nuestra Señora de las Nieves, a pocs metres del petit port i passeig marítim , on al final es pot veure una roca en forma de dit anomenada “ dedo de Dios “ .
Des d’aquí agafem la GC200 per anar vorejant tota la costa. Aquest tram de carretera passa per alts penya-segats amb   el mar a sota , amb impactants miradors com el de Anden Verde , per tornar a baixar fins a nivell del mar a l’arribar a l’altre banda del parc de Tamadaba, al poblet de Playa Aldea.
Vistes des del Mirador Anden Verde
Nosaltres varem dinar a un petit restaurant de Playa Aldea, abans d’enfilar ruta cap a l’interior per la “carretera de las presas GC 210 “ . Com les altres , aquesta puja per colls de muntanya de paisatges rocosos, nus, de colors variats i d’una bellesa salvatge . Cal prendre temps per parar i admirar les vistes , i per descansar de les interminables corbes de la ruta . Primer es troba l’embassament de Caidero de la niña, més amunt la Presa del Parradillo , i als cims de la ruta el Mirador de Molino de Viento. Ja es pot veure a la distància els dos punts rocosos de Roque Betayga i Roque Nublo .


Carretera de La Aldea a Artenara
Seguint per la carretera s’arriba a Acusa Seca , on ens desviem uns pocs quilòmetres per anar fins al final de la carretera que porta a les “cuevas Trogloditas de Acusa Seca “ . Cal deixar el cotxe en un petit aparcament i caminar uns 10 minuts . Des d’aquí la vista a les muntanyes és impressionant .
Tornant a la carretera GC210 , a pocs quilòmetres s’arriba al poble de Artenara. Nosaltres no ens hi vam parar per manca de temps, però hi han diversos llocs per visitar . El nostre objectiu era arribar abans de fosquejar a veure el Roque Betayga . Desprès de Artenara la carretera segueix,passant pel mirador la Cruz de Tejeda, i pel poble de Tejeda . Aquí la carretera per anar al sud és la GC811
Vistes del Roque Betayga i del Roque Nublo.
Per arribar fins als peus de la gran massa rocosa basàltica que és el Roque Betayga, cal desviar-se de la GC811  i agafar primer la GC607 i després la GC671.  No varem arribar a temps de pujar fins el cim , ni visitar el seu Centre de Interpretació.
Ja de fosc, enfilem el camí de tornada cap a Maspalomas per la GC811 i per la GC815, a uns 40 quilòmetres  de distància.






Diumenge 1 de Gener: Avui ruta per Agüimes , Barranc de Guadayeque, i Cuatro Puertas ( Telde ).

Abans de fer la ruta d’avui,  recorreguem uns pocs quilòmetres per anar fins al mirador de “Degollada de las Yeguas “, des d’on es gaudeix d’unes bones vistes a tota la badia que envolta Maspalomas. Per anar-hi cal agafar la GC60 des de Maspalomas direcció a Fataga.
Agüimes 
Després anem fins a Agüimes , on aparquem prop de la” plaza del Rosario”, centre del casc antic . El poble va se fundat cap a l’any 1491 , i recentment restaurat . S’hi pot visitar la seva església dedicada a San Sebastià , i tots els carrers i carrerons amb les cases restaurades de façanes colorides. També hi ha un circuit turístic per anar descubrint les escultures que es troben repartides pel municipi . Aquí hi comprarem una figureta del "Ídolo de Tara " , amb una botiga d'artesania local.
També a la placeta de San Antón, visitar el Centro de Interpretación del Casco Històrico, on es pot veure tota la artesania i costums de l'illa.

Barranc de Guayadeque
Llavors, per la carretera GC100, passem per la “villa de Ingenio” , per anar fins al “Barranco de Guadayeque”, per la GC103.  Aquí hi ha la muntanya de “Cueva Bermeja”, on hi trobem tot una sèrie de coves-casa excavades a la muntanya, així com una petita església de pedra i un atípic bar tot excavat dins la roca.

Seguint per la mateixa carretera arribem a la zona de “ Montaña de la Tierras “ , fins un dels típics restaurants excavats dins la roca . És el “ Bar Restaurante Tagoror “ , on hi varem fer un molt bon dinar.


A  primera hora de la tarda , per la carretera GC100 , ens situem al petit poble de Cuatro Puertas . Aquí hi ha una petita muntanya amb restes arqueològiques, entre elles una cova excavada a la roca, amb quatre “ portes “ . Des de dalt la vista arriba fins al mar.


Caldera de Bandama
Encara és d’hora i amb uns mitja hora arribem per la GC1 fins a la “ Caldera de Bandama “ , formada fa més de 5.000 anys quan després d’una erupció volcànica el cràter es va enfonsar . Cal pujar fins al cim de 569 metres , i la vista a tota la badia nord i a les valls verdes és meravellosa. Aquí , a diferència de la resta de l’illa, els paisatges són verds i les terres conreades . La orografia aquí és totalment diferent a la resta , on predomina les muntanyes nues i rocoses.




Dilluns 2 de Gener : Avui ruta pel nord i centre de l'illa.

Cenobio de Valeron
Sortim de Maspalomas, i per la GC1 ens situem cap al nord, fins al “Cenobio de Valerón “, carretera GC291, que pertany a Santa María de Guía.  Declarat Bé d’Ibterés Cultural  l’any 1978, es creu que és un graner col.lectiu usat pels aborígens fins al segle 15.
Des d’aquí ens desplacem fins al poble de Santa María de Guía, on a part de passejar , hi comprem el formatge  “ queso de Flor “ .
A poc més de 3 quilòmetres hi ha la petita ciutat de Gáldar . Aquí a la seva plaça major hi trobem la “ Iglesia Matriz de Santiago de los Caballeros “ , i a una banda de la plaça l’edifici de l’oficina de turisme, on en el seu pati interior hi ha un Drago centenari .
Des de Gáldar enfilem coll de muntanya de la carretera GC700  fins a Los Tilos de Moya, un bosc primigeni d’arbres de Laurisilva . Les valls aquí són verdes i amb arbres, i les terres estan plenes de conreus variats, donant la impressió de ser l’hort de l’illa .

Des d’aquí anem fins a Arucas,per la GC2 i GC20, on pujem a la “ montaña de Arucas “ per veure les rodalies que envolten la ciutat. A Arucas aparquem al costat de la seva catedral, una de les més grans de l’illa. Al seu costat hi dinem en un petit bar 
Continuem per la carretera GC2 fins a Teror, on passejem pel seu casc antic amb balconades i façanes coloristes .
Ja és fosc i decidim anar a sopar a l’altra punta de l’illa, al port de Mogán . Aquí l’ambient de nit és tranquil encara que els restaurants estan plens de gen .

Església de Arucas 
Teror

Dimarts 3 de Gener : Sta Lucia de Tirajana, Temisas i tornada a casa. 
El darrer dia sortim de Maspalomas i encarem la GC65 direcció a Sta Lucía de Tirajana. A mig camí ens desviem uns pocs quilòmetres per la GC651 , per anar fins al Mirador de la Sorrueda, des d’on es veu a sota la presa del mateix nom, situada a la vall de Tirajana. A poc més de 1 quilòmetre pugem i recorreguem la muntanya de la Fortaleza.



Acabem d’arribar fins al poble de Santa Lucía de Tirajana, que està vista en menys de mitja hora .
Per la carretera GC55o passem per Temisas , per acabar dinant a Agüimes, en un petit bar “ Tasca Canaria Mi Pueblo” .


I s’ha acabat , doncs hem d’anar cap a l’aeroport i tornar cap a casa.




CROÀCIA 2011.Part 1. NORD



Vàrem estructurar l’estada de 15 dies a Croàcia en 6 allotjaments ( 6 etapes ) , de nord a sud, començant per la regió dels voltants de l’illa de Pag,i fent ruta cap al sud fins a les rodalies de l’aeroport de Dubrovnik , fent una extensió al país veí de Montenegro,  per visitar la ciutat de Kotor.
CROACIA NORD :     Etapa 1 : Maslenica, Pag, Plitvice , Nin i  Zadar
                                      Etapa 2 : Vransko Jezero, Murter, Šibenik, Krka.
CROACIA CENTRE : Etapa 3: Rogonizca,Trogir, Čiovo , Kaštel Štafilić .
                                      Etapa 4:Vall d'Omis, Makarska, illa de Brac
                                      Etapa 5: De Makarska a Orebic, Korcula i ruta fins a Dubrovnik.
                                      Etapa 6: Dubrovnik i Kotor (Montenegro )


CROACIA NORD 

Etapa 1 : MASLENICA, ILLA PAG, 
   LLACS PLITVICE , NIN I ZADAR
-. Per veure les nostres fotos d'aquesta etapa al Picassa : click aquí
-. Per veure la nostra informació detalla en documents de Wo: 
  Dia1: arribada .    Dia2: illa de Pag .   Dia3: llacs de Plitvice.  Dia 4:Park Velika Paklenika ,Nin i Zadar

El nostre recorregut per Croàcia comença a l’ aeroport de Čilipi situat a uns 21 quilòmetres al sud de Dubrovnik.
Donat que varem arribar de nit, des de l’aeroport ens traslladarem a uns 400 quilòmetres al nord, al poblet de Maslenica, on teníem reservat un allotjament per 3 nit.
ILLA DE PAG  ( Otok Pag )


L’illa de Pag, Otok Pag en croat, està unida a terra ferma per un pont, i el paisatge dominant a gran part de l’illa és dur, agrest i rocós, amb platges de còdols, i d’aigües cristal·lines. Molt poc poblada i amb poc desenvolupament turístic, és un lloc ideal per assaborir la tranquil·litat d’un paisatge  quasi primitiu.












LLACS DE PITVIZE  ( Plitvize Jezera )
El Parc Nacional dels llacs de Plivice , Nacionalni Park Plitvička jezera en croat, és un gran parc natural declarat com a tal l’any 1949, situat prop de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, a mig camí entre Zagreb i Zadar, dins la regió de  Ličko-senjska. Es tracta de un conjunt de 16 grans llacs, situats a diferent nivells d’alçada, units per unes 92 cascades i molts petits rius, envoltats de boscos de faigs i pins. Al seu nivell més alt hi neix el riu Korana. Un lloc ideal per gaudir de cascades, aigua i moltes rutes marcades per a petits i grans.
















CIUTAT DE NIN   
La petita i encantadora ciutat de Nin està unida a terra per un pont, i a part del seu casc antic, cal visitar la petitíssima i curiosa església de St Nicolau, crkva sv Nikola en croat, datada del segle XII, i  situada a un parell de quilòmetres del centre, al mateix voral de la carretera. Dalt de l’església s’hi situa una torre de defensa, fet molt inusual. També a un parell de quilòmetres del centre, a la vora del mar,trobem una zona de fangs curatius, anomenats poloïdals, on la gent s’embotorna de fang negre .












CIUTAT DE ZADAR
La ciutat de Zadar està situada al nord de la costa dàlmata, davant de les illetes de Ugljan i Pašman. Amb uns 85.000 habitants a la seva ària d’influència, és la capital del comptat del mateix nom. Cal visitar el seu casc històric, i per damunt de tot, el curiós fenomen d’ aigua i so, anomenat Morske Orgulje  (òrgan marítim ), situat a la punta del seu passeig marítim .També són famoses les seves postes de sol vistes des del mateix lloc.



Etapa 2 : ruta de Maslenica a Šibenik, passant per Vransko Jezero, i l'illa de Murter(Otok Murter).    
Visita del  parc nacional de  Krka .                                 
-. Per veure les nostres fotos d'aquesta etapa al Picassa: click aquí 
-. Per veure la nostra informació detalla en documents de Word:
    Dia 5 : de Maslenica a Sibenik . Dia 6 : de Šibenik  al Krka

DE MASLENICA A  ŠIBENIK
Passant per carreteres comarcals i per petits poblets, fem la ruta que va de la ciutat de Maslenica al llac de Vransko ( Vransko jezero ), un dels llacs naturals més gran de Croàcia. Des del seu mirador es té una bona vista del llac i de  tota una munió de illetes i petits illots situats a la costa .

Des del llac anem fins a l' illa de Murter o Otok Murter, que 

forma part de l’arxipèlag de Šibenik (format  per més de 250 illes i illots). Murter té uns paisatges espectaculars, amb petites platges de còdols i roques, i molts raconets d’ aigües cristal·lines.





ŠIBENIK
Des de Murter ens desplacem fins a la encantadora ciutat de Šibenik, on tenim el proper allotjament . 
La ciutat no és una de les més conegudes del país, però, per nosaltres potser és una de les més boniques. Passejar-s’hi de nit és un plaer, i la seva badia és preciosa. 
Té un casc històric ben conservat, i encara que li manquen reformes i millores, els seus carrers tenen un encant molt especial, sobretot el capvespre.

NACIONAL DE KRKA
Des de Šibenik visitem el parc nacional de Krka. Cal anar fins el poble de Skradin, situat en una vall al costat del riu Krka que baixa del parc i desemboca a la badia de Šibenik. Des de Skradin cal agafar un vaixell , o bé anar-hi a peu,pels més atlètics.
Al parc hi ha una zona apta pel bany, i senders marcats per caminar donant la volta, amb vistes a les cascades i a les basses que s’hi formen.



CROACIA 2011. Part 2 . CENTRE

                                                                   
                             CROACIA CENTRAL 

Etapa 3 : ROGONIZCA, TROGIR, 
   CIOVO , KASTEL STAFILIC, SPLIT 

. Per veure les nostres fotos d'aquesta etapa al Picassa : click aquí
-. Per veure la nostra informació detalla en documents de word : 
  Dia7: De Sibenik a Kastel Stafilic  Dia8: Split i rodalies   


De Šibenik a Kaštel Štafilić (Kaštela)

Des de la ciutat de Šibenik, ens desplacem fins a la zona cantral del país. La primera parada, a la ciutat costanera de Rogonizca, per veure i banyar en un petit llac de parets verticals, situat al complex hoteler del port nàutic.

Després, seguint la carretera de la costa, trobem la ciutat de Marina , on de passada veien la seva torre de defensa, ara restaurant, i a pocs quilòmetres ja entrem a la ciutat de Trogir. Declarada Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco , pel seu magnífic casc històric .
 Val la pena passejar-s’hi una estona i gaudir del seu bon ambient, tant de dia com al vespre. Al davant, i per un pont, s’entra a l’illa de Čiovo, de costa rocosa, amb cales petites, tranquil·les i amb poca gent. Seguint una carretera que voreja la costa anem fins a una petita badia de Okrug Gornji on hi trobem una caleta petita de sorra i roques i un aparcament gratuït. Tenim reservat el nostre allotjament per dues nits a la veïna ciutat de Kaštel Štafilić (Kaštela).


  Split 
 Des de Kaštel Štafilić ens dirigim a la gran ciutat de Split . Arribem de bon matí i tot i aixó aparcar és un gran problema. La ciutat també és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ja que el seu casc històric, situat tot dins un immens palau , anomenat Palau Dioclecià, data de l’època dels romans, en concret de l’emperador Dioclecià .
Una vegada fet el recorregut per Split, sortim i ens dirigim a pocs quilòmetres, al poble costaner de Podstrana, per dinar i fer-hi una banyada .
De tornada a Kaštel Štafilić (Kaštela) on tenim l’allotjament, fem parada a Kaštel Stari, (Kaštela). Té una platgeta de sorra i un bon passeig marítim amb gespa i arbres on es pot posar la tovallola a l’ombra. 



Etapa 4 : VALL DE OMIS, MAKARSKA, 
   ILLA DE BRAC 

-. Per veure les nostres fotos d’aquesta  etapa al Picassa : clic aquí
-. Per veure la nostra informació detalla en documents de word : 
  Dia9 : De Kastel Stafilic a Makarska  Dia10:  Illa de Brac


La nostra ruta d’avui té una durada d’uns 80 kms, des de Kaštel Štafilić fins a Makarska. El primer tram, d’uns 40 kms, agafem la carretera principal E8 o Magistrala  fins a Omiš . Aquí hi ha un petit poblet, Omiš, que està situat a la desembocadura del riu Cetina. Tota la vall del darrer tram del riu, abans de desembocar al mar, s’en diu “ vall del riu Cetina “ , i és la que agafem per veure un xic l’interior del país. Omiš és molt petit i en una horeta està vist, sense comptar el temps per visitar una petita ciutadella en ruïnes, anomenada Mirabella; l’entrada és de pagament i només val la pena si es vol gaudir del paisatge. Quan ens enfilem per la vall, anem circulant per la carretera 6166,  un bon tram per la riba del riu Cetina, i fem parada en un dels llocs d’esbarjo que hi ha; anomenat “restorant Radmanove Mlinice “. Seguint la 6166 passem per  Kučiće, i agafem altra vegada la carretera E8 que per la costa ens porta a la badia de Makarska o Riviera Makarska .

La ciutat ens serveix de base per agafar des del seu port el transbordador que surt cap a l’illa de Brač  o Otok Brač en croat. 

També aprofitem l’estada per veure de dia i de nit una gran roca situada vora el mar, en la platja del poble de Brela, a uns 12 kms al nord de Makarska. Es tracta de la zona de la Platja de Punta Rata (plaža Punta Rata ) on hi la la gran roca anomenada Kamen Brela. És difícil accedir-hi amb cotxe sense pagar, doncs tota la zona és d’obligat pagament, però val la pena si s’hi  vol estar una bona estoneta. Un truc és dir que vas a allotjar-te en algun dels hotels, i llavors et deixen passar, si no, per accedir a tot Brela cal pagar, cosa molt comú a tots els poblets del litoral croat, on l’aparcament del cotxe sense pagar tot el dia és un bon problema.



Des del port de Makarska surt el transbordador de la línea de Jadrolinija que porta a l’illa de Brač. Desembarquem al port de Sumartin, i anem directes al mirador del pic més alt de l’illa, per veure tota la badia de Bol i el curiós fenomen que és la platja de Zlatni Rat, que vol dir “corn d’or “, doncs és una punxa de sorra enmig d’un litoral de roques. Abans d’anar, doncs, a banyar-nos al corn d’or, anem a veure una curiositat al poblet Nerežišća on hi ha una petita església amb un arbre al seu teulat. Després de banyar-nos a la platja de Zlatni Rat, fem un tomb pel poblet de Bol, i tornem cap al port de Sumartin per tornar a agafar el transbordador