L'ou cost: 03/12

GRAN CANARIA 2011

del 29 de Desembre 2011

al 4 de Gener 2012

Aquí hi ha l'enllaç a les fotos , al Picassa.

Aquí hi ha la meva informació en pdf a Google Docs

Aterrem a l’únic aeroport de l'illa, a Telde, al capvespre del Dijous dia 29 , i ens dirigim directament a comprar provisions al CentreComercial Atlántico, a Vecindario.

Ens allotgem a la zona de Maspalomas, als" Bungalows ClubVistaflor ", situada al sud de l'illa.

Divendres 30 de Desembre : Avui ruta pel sud-oest de l’illa.

Primer de tot un mapa, tret de la web de la guia turística de Gran Canaria.

Abans de fer les rutes diàries hem planificat dedicar un temps cada dia, matí o vespre , a passejar, córrer , fer fotos i gaudir de les dunes de Maspalomas, que territorialment pertany a San Bartolomé de Tirajana.

La extensa area de les dunes de Maspalomas, es una” Reserva Natural Especial “ , ideal per caminar, relaxar-se i pels nens una ampla zona per córrer i jugar . Avui només em anat a la zona de les dunes , i pels propers dies deixem la zona del far ,del passeig marítim amb les seves botiguetes , la zona de la petita llacuna i de la platja.

Dunes de Maspalomas

Espai protegit des del 1987, ara s’està estudiant la hipòtesi de que un gran terratrèmol al 1755 aPortugal, que va general un gran tsunami que va arribar fina a l’illa, sigui l’origen del gran complexa de dunes de Maspalomas .

A les rodalies de les dunes s’hi situen els grans espais turístics, ja sigui al nucli de Maspalomas , o a les veïnes “playa del Inglés “ i “ playa Meloneras “.

Dins l’espai de les dunes s’hi troba una petita llacuna, hàbitat molt important d’aus , que amb un passeig marítim enllaça amb l’antic far , inaugurat al 1890. Per aixecar els seus 55 metres d’alçada les obres es van perllongar més de 28 anys. Es aquí, prop de la llacuna i del far que es troben les botigues i bars davant el passeig marítim.

Des de la zona de Maspalomas ens dirigim vorejant la costa sud-oest per la carretera GC 500 fins al Port de Mogan.

La part sud de l’illa és la més turística ,on es situen les poques platges de sorra resguardades dels vents sempre presents, i on trobem els complexos comercials i d’oci. Des de la zona de Maspalomas es pot recórrer tota la costa sud-oest passant per la Gc500 . El paisatge és àrid i pedregós , i els complexos turístics es concentren molt entre Puerto Rico i Puerto de Mogán.

Puerto Rico

Puerto Rico està format per grans blocs d’apartaments blancs enclavats a la pendent de la muntanya. Té un petit port amb una platja de sorra fina i tots els serveis, i es diu que és el racó marítim de tota l’illa que rep més sol en tot l'any .

Abans d’arribar al port de Mogán trobem la Playa de los Amadores, artificial i molt llarga, la seva posició resguardada també dels vents per l’alt turó situat darrera i les seves aigües netes li han donat fama de tranquil·la i familiar.

Al Puerto de Mogán s’hi arriba des de la Gc 500 passant per una carretera que voreja la costa i els penya-segats situats al costat del port i la platja. Pertany a d’extens municipi de Mogán, situat més al centre de l’illa.

Es un dels punts més turístics i visitats de l’illa. Puerto de Mogán té una petita platja , atapeïda de turistes i amb tots els serveis . Encara que petit, disposa d’un passeig marítim amb restaurants i botigues per a tots els gustos , i amb un encantador port marítim també ple de restaurants dedicats molts al peix i marisc i que s’omple de bat a bat els vespres.

Des de Puerto de Mogán , enfilem vers el centre de l’illa per la carretera Gc200 per passar pel poble de Mogán, a uns 9 quilòmetres del seu port.

Carretera GC200

Aquesta és un bonica carretera on ja es pot veure el que serà tot el paisatge interior de l’illa, grans valls rocoses i nues d’una bellesa extraordinària. Totes les carreteres que porten a l’interior passen per colls de muntanya on les vistes son esplèndides.

Al poc d’enfilar la GC200 es troba a peu de carretera un molí restaurat anomenat Molino Quemao de Mogan . L’entrada és gratuïta.

El poble de Mogán és petit i situat en el vessant de la muntanya, amb carrers costeruts i cases de colors . Es pot visitar la petita església de Sant António de Pádua .

Barranquillo Andres

A uns 3 quilòmetres del poble , al lloc “Pie de la Cuesta “, deixem la carretera GC200 i agafem la GC605 , direcció al centre de l’illa. La carretera asfaltada puja un coll de muntanya amb vistes a les muntanyes rocoses i amb el mar a l’altra banda. Anem fins a la “Cruz de San Antonio “ per veure de lluny l’embassament de Presa de la Soria, i desprès tornem per la mateixa carretera per agafar-ne una altre, la GC 505, que ens portarà de dret cap al sud , a la zona de Maspalomas, passant per Barranquillo Andrés. Aquest és un tram també de carretera asfaltada que baixa des dels cims de la Cruz de San Antonio fins al mar . Com totes, la vista a les valls és esplèndida, però cal anar amb calma ja que la ruta es revirada.

Dissabte 31 de Desembre : Avui primer una estoneta a les dunes de Maspalomas, i després ruta pel nord-oest e interior de l'illa

Anem des de Maspalomas, al sud, directament fins a Agaete,al nord, per la autovia GC1, en poc més de 1 hora .

Agaete

Agaete és una petita població marinera a la costa nord-oest , i el darrer poblet abans de travessar part del Parque Natural de Tamadaba , per la carretera que voreja la costa entre alts penya-segats , fins a Playa Aldea ( Aldea de San Nicolás ).

A Agaete es pot visitar l´església de la Concepció situada al casc històric, i ja en la zona de costa, la petita ermita marinera de Nuestra Señora de las Nieves, a pocs metres del petit port i passeig marítim , on al final es pot veure una roca en forma de dit anomenada “ dedo de Dios “ .

Des d’aquí agafem la GC200 per anar vorejant tota la costa. Aquest tram de carretera passa per alts penya-segats amb el mar a sota , amb impactants miradors com el de Anden Verde , per tornar a baixar fins a nivell del mar a l’arribar a l’altre banda del parc de Tamadaba, al poblet de Playa Aldea.

Vistes des del Mirador Anden Verde

Nosaltres varem dinar a un petit restaurant de Playa Aldea, abans d’enfilar ruta cap a l’interior per la “carretera de las presas GC 210 “ . Com les altres , aquesta puja per colls de muntanya de paisatges rocosos, nus, de colors variats i d’una bellesa salvatge . Cal prendre temps per parar i admirar les vistes , i per descansar de les interminables corbes de la ruta . Primer es troba l’embassament de Caidero de la niña, més amunt la Presa del Parradillo , i als cims de la ruta el Mirador de Molino de Viento. Ja es pot veure a la distància els dos punts rocosos de Roque Betayga i Roque Nublo .

Carretera de La Aldea a Artenara

Seguint per la carretera s’arriba a Acusa Seca , on ens desviem uns pocs quilòmetres per anar fins al final de la carretera que porta a les “cuevas Trogloditas de Acusa Seca “ . Cal deixar el cotxe en un petit aparcament i caminar uns 10 minuts . Des d’aquí la vista a les muntanyes és impressionant .

Tornant a la carretera GC210 , a pocs quilòmetres s’arriba al poble de Artenara. Nosaltres no ens hi vam parar per manca de temps, però hi han diversos llocs per visitar . El nostre objectiu era arribar abans de fosquejar a veure el Roque Betayga . Desprès de Artenara la carretera segueix,passant pel mirador la Cruz de Tejeda, i pel poble de Tejeda . Aquí la carretera per anar al sud és la GC811

Vistes del Roque Betayga i del Roque Nublo.

Per arribar fins als peus de la gran massa rocosa basàltica que és el Roque Betayga, cal desviar-se de la GC811 i agafar primer la GC607 i després la GC671. No varem arribar a temps de pujar fins el cim , ni visitar el seu Centre de Interpretació.

Ja de fosc, enfilem el camí de tornada cap a Maspalomas per la GC811 i per la GC815, a uns 40 quilòmetres de distància.

Diumenge 1 de Gener: Avui ruta per Agüimes , Barranc de Guadayeque, i Cuatro Puertas ( Telde ).

Abans de fer la ruta d’avui, recorreguem uns pocs quilòmetres per anar fins al mirador de “Degollada de las Yeguas “, des d’on es gaudeix d’unes bones vistes a tota la badia que envolta Maspalomas. Per anar-hi cal agafar la GC60 des de Maspalomas direcció a Fataga.

Agüimes

Després anem fins a Agüimes , on aparquem prop de la” plaza del Rosario”, centre del casc antic . El poble va se fundat cap a l’any 1491 , i recentment restaurat . S’hi pot visitar la seva església dedicada a San Sebastià , i tots els carrers i carrerons amb les cases restaurades de façanes colorides. També hi ha un circuit turístic per anar descubrint les escultures que es troben repartides pel municipi . Aquí hi comprarem una figureta del "Ídolo de Tara " , amb una botiga d'artesania local.
També a la placeta de San Antón, visitar el Centro de Interpretación del Casco Històrico, on es pot veure tota la artesania i costums de l'illa.

Barranc de Guayadeque

Llavors, per la carretera GC100, passem per la “villa de Ingenio” , per anar fins al “Barranco de Guadayeque”, per la GC103. Aquí hi ha la muntanya de “Cueva Bermeja”, on hi trobem tot una sèrie de coves-casa excavades a la muntanya, així com una petita església de pedra i un atípic bar tot excavat dins la roca.

Seguint per la mateixa carretera arribem a la zona de “ Montaña de la Tierras “ , fins un dels típics restaurants excavats dins la roca . És el “ Bar Restaurante Tagoror “ , on hi varem fer un molt bon dinar.

A primera hora de la tarda , per la carretera GC100 , ens situem al petit poble de Cuatro Puertas . Aquí hi ha una petita muntanya amb restes arqueològiques, entre elles una cova excavada a la roca, amb quatre “ portes “ . Des de dalt la vista arriba fins al mar.

Caldera de Bandama

Encara és d’hora i amb uns mitja hora arribem per la GC1 fins a la “ Caldera de Bandama “ , formada fa més de 5.000 anys quan després d’una erupció volcànica el cràter es va enfonsar . Cal pujar fins al cim de 569 metres , i la vista a tota la badia nord i a les valls verdes és meravellosa. Aquí , a diferència de la resta de l’illa, els paisatges són verds i les terres conreades . La orografia aquí és totalment diferent a la resta , on predomina les muntanyes nues i rocoses.

Dilluns 2 de Gener : Avui ruta pel nord i centre de l'illa.

Cenobio de Valeron

Sortim de Maspalomas, i per la GC1 ens situem cap al nord, fins al “Cenobio de Valerón “, carretera GC291, que pertany a Santa María de Guía. Declarat Bé d’Ibterés Cultural l’any 1978, es creu que és un graner col.lectiu usat pels aborígens fins al segle 15.

Des d’aquí ens desplacem fins al poble de Santa María de Guía, on a part de passejar , hi comprem el formatge “ queso de Flor “ .

A poc més de 3 quilòmetres hi ha la petita ciutat de Gáldar . Aquí a la seva plaça major hi trobem la “ Iglesia Matriz de Santiago de los Caballeros “ , i a una banda de la plaça l’edifici de l’oficina de turisme, on en el seu pati interior hi ha un Drago centenari .

Des de Gáldar enfilem coll de muntanya de la carretera GC700 fins a Los Tilos de Moya, un bosc primigeni d’arbres de Laurisilva . Les valls aquí són verdes i amb arbres, i les terres estan plenes de conreus variats, donant la impressió de ser l’hort de l’illa .

Des d’aquí anem fins a Arucas,per la GC2 i GC20, on pujem a la “ montaña de Arucas “ per veure les rodalies que envolten la ciutat. A Arucas aparquem al costat de la seva catedral, una de les més grans de l’illa. Al seu costat hi dinem en un petit bar

Continuem per la carretera GC2 fins a Teror, on passejem pel seu casc antic amb balconades i façanes coloristes .

Ja és fosc i decidim anar a sopar a l’altra punta de l’illa, al port de Mogán . Aquí l’ambient de nit és tranquil encara que els restaurants estan plens de gen .

Església de Arucas

Teror

Dimarts 3 de Gener : Sta Lucia de Tirajana, Temisas i tornada a casa.

El darrer dia sortim de Maspalomas i encarem la GC65 direcció a Sta Lucía de Tirajana. A mig camí ens desviem uns pocs quilòmetres per la GC651 , per anar fins al Mirador de la Sorrueda, des d’on es veu a sota la presa del mateix nom, situada a la vall de Tirajana. A poc més de 1 quilòmetre pugem i recorreguem la muntanya de la Fortaleza.