CADAQUÉS 2014, Far Cala Nans

Petita caminada des de Cadaqués al Far de Cala Nans.

Diu la web de turisme de Costa Brava

“ …A un costat, el verd dels pins. A l'altre, el blau del mar. A la Costa Brava no hi ha passejades més espectaculars que els camins de ronda, una via magnífica per descobrir petites cales, penya-segats de vertigen, platges amb encant i altres espais del nostre litoral que no et pots perdre....”.
( http://ca.costabrava.org/gaudeix/espais-naturals/camins-de-ronda ).

Nosaltres hem fet un d'aquests camins de ronda de Cadaqués, . En concret,  la ruta numero 4 de la web de senderisme .
(http://www.visitcadaques.org/?lang=cat&sec=natura&sub=senderisme ).

Un recorregut de poc més de 8 quilòmetres, anada i tornada, partint de la Platja Gran de Cadaqués i arribant a Cala Nans.

A partir de la Platja Gran, passem per la punta de Baluard, trobem la platja Portdoguer, seguim per la Riba d’en Pitxot, passem per les puntes de d’en Pampà, Sa Cueta, i des Fosso, passem també Sa Plageta i per l’Avinguda Verge del Carme arribem a Sa Conca.

 Al davant de l’aparcament del Restaurant Sa Conca hi ha un cartell on s’anuncia el camí fins a Cala Nans, i també hi ha la bifurcació pel camí de ronda fins a Cala Joncolls, direcció a Roses.

Fins aquí hem fet prop de 1.5 quilòmetres. I ens manquen uns 2 quilòmetres per arribar al Far Cala Nans, situat a la punta de la Cala Sa Cebolla.

El far data del 1852, i actualment segueix en funcionament. Unes escales en un cantó porten a Cala Nans, on es pot observar l’illot d’Es Cucurucuc de Terra, i també l’illot d’ Es Curucuc de Sa Cebolla, a la badia del mateix nom.

Ruta de la caminada pel camí ronda de Cadaqués a Cala Nans.

Cadaques. Platja des Surtell.

Cadaqués. Cartell situat davant l'entrada Restaurant Sa Conca.

Cadaques, vist des del camí de ronda 

Cadaqués. Camí de ronda al Far Cala Nans.

Cadaqués. Camí de Ronda al Far Cala Nans.

Cadaqués. Cala Sa Cebolla, vista des del camí de ronda

Cadaqués. Illot de Sa Escurucuc de Sa Cebolla.

Cadaqués. Illot de Sa Escurucuc a l'entrada de la Cala Sa Cebolla. 

Cadaqués. Cala de Sa Cebolla vista des de prop del Far

Cadaqués. Far de Cala Nans

Cadaqués. Far de Cala Nans

Cadaqués. Badia vista des del  Far de Cala Nans

Cadaqués. Natura del Far de Cala Nans

Cadaqués. Café al forn Es Fornet.

Cadaqués.Vista del Passeig Marítim a la Platja Gran 

Cadaqués. 

Cadaqués

Cadaqués. Carrer des Call

Cadaqués. Vista des de l'església.

Cadaqués. 

Mapa pdf de cadaques .

http://www.visitcadaques.org/img/documents/CAP_DE_CREUS.pdf

Més webs  http://www.visitcadaques.org/

web amb mapa : 

http://webspobles.ddgi.cat/sites/cadaques/Shared%20Documents/Municipi/mapagran_400.jpg

BRETANYA FRANCESA.Juny 2013. Part 1

BRETAGNE  FRANÇAISE 2013

Aquest any 2013 destinem dues setmanes a conèixer  la regió francesa de La Bretanya.

Per fer-ho, seccionem l'estada en tres zones, segons les Gîtes on ens allotgem.

La primera part:  Tenim allotjament  al poblet de Saint-Donan, molt a prop de la badia de Saint Brieuc; s'anomena  GîteLes Camélias;  hi tenim reservades 5 nits.

 Des de Saint-Donan fem tota la zona que envolta Rennes, Mont Saint-Michel ( Normandia ), la zona de la Costa Maragda (que abasta des de Cap Fréhet a Cancale ), tota la zona de la badia de Brieuc, i també  la part de la Costa de Granet Rosa, que va des de Perros-Guirec a Paimpol.

La segona part: tenim allotjament reservat per uns 5 dies al poble de Sizun, i per anar-hi des de la badia de Saint Brieuc, passem per l'interior de la Bretanya, visitant les Gorges de Corong.

Des de l’allotjament de Sizun visitem tota la costa Sud-oest de la Bretanya, des de la ciutat de Roscoff  fins als voltants de Concarneau.

La tercera part: tenim allotjament per dos dies a una Gîte rural, a les afores de Questembert, la Ferme deKerpohan.

Des de Questembert visitem tota la costa sud de la Bretanya , (departament de  Morbihan ), inclòs els famosos megalítics de Carnac i la península del Quiberon.

1-. primera part:  

Primer dia :

Des de Saint Donan on tenim la Gîte recorrem uns 110 kms fins a Rennes ( Roazhon en bretó), la capital del departament de Ille-et-Vilaine.

La nostra visita és curta i passegem un parell de hores pel centre històric, petit i concentrat entre l’edifici del “Parlement du Bretagne”, la Rue St Saveur, Place St Michel, Place Mairie...... Segons el nostre parer, no és de les millors ciutats a veure; no té l'encant d'altres ciutats bretones.

Place Saint Michel, Rennes.

Ens desplacem uns 44 kms, fins a la petita ciutat de Vitré (Gwitreg en bretó ). Catalogada com a “ Ville d’Art et d’Histoire” pel seu casc antic de caire medieval, amb antigues cases de entramats de fusta , un castell i una església gòtica. També forma part de la categoria de “ Plus Beaux Détours de France”, una associació de petites ciutats que son interessants, tranquil·les, ben conservades i que estan fora dels circuits “turístics “. Vitré reuneix tots aquests requisits i val la pena una parada per passejar una estona pel seu casc antic,  i visitar el castell “ Château des Barons de Vitré”, original del segle 11. L'entrada costa uns 4 € per adult, però, es pot entrar de franc en el seu pati interior i fer-se una bona idea de la seva història i la seva arquitectura.

El seu casc antic està encerclat per una part de les antigues muralles, i dins encara s'hi conserven moltes cases originals dels segles 15 i 16, casi totes situades als carrers “rue de la Poterie”, “ rue d’Embas” i “rue Baudrairie”.

Vitré. Rue d'en Bas.

Château de Vitré.

Recorreguem uns 30 kms més i anem fins a Fougères ( Felger en bretó ), una altra petita “Cité de Caractère”, on també val la pena una parada per visitar el seu petit casc antic , dominat pel seu castell amb un fossat encara ple d'aigua que li arriba del riu Nançon. Nosaltres no el vàrem visitar, però, cal saber que el ticket familiar per entrar-hi val uns 20€.

En canvi si vam fer una encantadora caminada pel circuit del “ Jardin du Val Nançon”, i per el seu casc antic.

Fougères

 I tot seguit uns 55 kms direcció nord i ens situem al Mont Saint-Michel, a la regió de Normandia. El Mont Saint-Michel és la més famosa illa rocosa de França, la més turística i la  més fotografiada, però, segons els nostre parer, no és  de bon tros ni el lloc més bonic ni el més tranquil per visitar a la regió. I encara que ben conservat....tot dins del recinte  està pensat pel turisme de masses, i el preu de l'aparcament per cotxes és desmesurat.  Tot i això, nosaltres hi vàrem arribar al capvespre, per veure-hi la posta de sol, per coincidir amb la pujada de la marea que és espectacular ....i per pagar poc d'aparcament, ja que al capvespre és molt més econòmic.

Tot seguit anem a veure els exteriors del “Moulin Moidrey “, molt a prop del Mont Saint-Michel. Tanca a les 7 h,  així que només el vam veure des de fora. Té una magnífica vista de l'illa i dels camps que l'envolten.

Tot seguit fer uns bons 125 kms per anar fins a allotjament.

Mont Saint-Michel

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

Segon dia :

Avui volem fer una bona part de la “ Côte de Penthièvre”, situada al departament bretó de Côtes d’Armor, i que abasta de les rodalies de Cap d’Erquy fins a la Pointe du Heussaye.

Uns 18 kms abans d'arribar a Erquy ens desviem uns pocs kms per anar fins al poblet de Vaujoyeux, per anar a veure un antiquíssim colomar, datat del segle 16. El “Colombier de Vaujoyeux” està declarat Monument Històric.

Entrem a la badia que envolta Erquy fent una petita parada per caminar per la zona dels “Lacs Bleus”, dos petits llacs de d'on es pot gaudir de magnífiques vistes a la badia, al port, i a la “Pointedes Trois Pierres”.

Seguim ruta costanera fins al mateix  “Cap d’Erquy”, per fer parada a la “Pointe du Champ du Port”i en concret a la punta " Port des Hôpitaux", on dinem a la platja de Saint Michel, i caminem fins a  l'illot  on hi ha la " Chapelle Saint- Michel .

Illot de Saint Michel

Badia davant illot de Saint Michel

Tot seguit recorreguem uns 18 kms fins a “Cap Fréhel”,(Kab Frehel en bretó)  a la zona anomenada Côte Emeraude”, costa maragda, pel color de les seves aigües.

 El Cap Frèhel és el lloc més conegut de la comarca del Pays Fréhel. El seu monument més emblemàtic és el  far, de construcció moderna (entre 1946--1950) ,amb una alçada de 32 metres. Cal pagar una 2 € per entrar al seu interior i pujar fins al cim. Nosaltres vam fer una passejada pels senders que voregen la costa i els penya-segats. L'aparcament d'accés al far i al cap també és de pagament, uns 2 €.

A uns 4 kms visitem els exteriors del  Fort Latte, ja que quan vàrem arribar  estava tancat. Està obert a l'estiu fins a 18h tarda i l'entrada val uns 5.20€.

Teníem previst visitar més llocs, però, al final aquesta és la ruta que ens va donar temps de fer.

Cap Fréhel

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

Tercer dia :

Aquest dia el dediquem a una de les zones més boniques de la Bretanya, la “Côte de Granit Rose”, situada dins del departament  de Côtes d’Armor. La Costa de Granet Rosa  abasta des de Trébeurden fins a Perro-Guirec, però, a la practica tota la costa des de Morlaix fins a Paimpol està plena de roques i penya-segats d'una bellesa excepcional.

Fem una hora de ruta fins a Ploumanac’h, on hi ha el camí de ronda anomenat  “ SiteNaturel de Plomanac’h et Sentier des Douaniers”. L'aparcament prop de la zona del Far de Mean Ruz és de franc, i està al bell mig de tot el sender. Un lloc increïble, d'una bellesa agresta i salvatge.

Ploumanac'h

Far Mean Ruz, Ploumanac'h

Tot seguit anem fins a la badia de Saint Guirec, on en marea baixa es pot anar fins al “Oratoire de Saint Guirec”, situat al mig de la platja. 

Caminant uns 10 minuts anem fins a l'entrada a la “Baie Sainte-Anne,  Trégastel”, al "Site Naturel de Pen Ar Crec'h",  on es pot veure una bona part  de la magnífica costa que ens envolta.

Saint Guirec, Pen Ar Crec'h , Baie Sainte Anne

Tot seguit, recorreguem uns 5 kms per anar fins a la petita península de Illa Renote, “ Presqu’ile Renote”, que pertany a Trégastel.

Classificada com a “ Site Pittoresque”, Renote és una meravellosa illeta, connectada a terra per una carretera, on la pujada i baixada de la marea permet veure diferents vistes de la costa, poc urbanitzada, completament protegida, i molt bonica, plena de grans roques i de petites cales perdudes. Un lloc excepcional.
I, el nostre dia acaba aquí; volíem anar fins a Pontrieux i altres llocs, però ho deixem pel dia següent.

Presqu'ile Renote, Platja a Beg Ar Vir

Preaqu'ile Renote, Baie Sainte Anna

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

Quart dia :

La nostra planificació era anar fins a la illa de Bréhat, però degut al preu i horari dels transbordadors, al final ens vam decidir per fer una altra ruta.

Anem, doncs, fins a la petita ciutat de Pontrieux, declarada “Petite Cité de Caractère”, pel valor que tenen la conservació de molts antics rentadors de roba, situats al llarg del riu Trieux que voreja la població.

Pontrieux

Tot seguit anem a la Pointe de L’Arcouest (An Arc Houest en bretó ), passant per Paimpol. La punta de Arcouest pertany al poble de  Ploubazlanec.

Situats al Cim de Rohou ( Site du Plateau du Rohou) es pot observar tota la munió de petits illots, amb la illa de Bréhat al fons, que formen la costa.

Pointe de l'Arcouest.

A uns 9 kms, encara en els límits de Paimpol, trobem la abadia de Beauport ( Abbaye de Beauport).  No paguem els 13 € que val una entrada familiar, i gaudim dels exteriors , abans de seguir ruta per tota la costa des de Plouézac a  Plouha, nomenada “ Côte des Hautes Falaises”, pels penya-segats que formen el  seu paisatge costaner.

Abbaye de Beauport.

La nostra primera parada, la Pointe de Bilfot, on des del seu cim, de 60 metres d’alçada, es poden observar illes, illots i una magnífica costa.

Seguin ruta per anar a la propera punta, passant, abans, per la petita capella “ ChapelleKermaria-An-Iskuit”, classificada Monument Històric, pel valor que tenen les pintures al fresc pintades, a la seva nau central; pintures de la “dansa de la mort”, datades del segle 13, i de les que només se'n conserven 13 en tot França.

Situats prop de Plouha, anem fins a la gran platja de Bonaparte, abans de continuar pels  penya-segats.  Des dels seus cims, visitem llocs com el  PortNaturel de Gwin Zégal, la Pointe dePlouha, i la Pointe du Bec de Vir, ja molt a prop de la Badia de Saint Brieuc.

Plouézec, Pointe de Bilfot.

Plouha, Plage  Bonaparte

Plouha, Port Naturel de Gwin Zegal.

Pointe de Plouha.

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

BRETANYA FRANCESA. Juny 2013. Part 2

2-. Segona part, viatge a Bretanya 2013:

Aquesta etapa visitarem la part sud i oest de Bretanya, i per fer-ho hem llogat una Gîte per 5 nits. Tenim,per tant,  5 dies per visitar tota la zona.

Cinquè dia :

Avui fem ruta de trasllat des de la Baie de Brieuc, a la costa sud-oest de la Bretanya.

 Recorreguem uns 60 kms de carreteres comarcals de l'interior, per visitar uns menhirs a prop de Saint-Servais, Pays de Callac-Argoat.

 Els menhirs són de difícil localització, enmig del no rés, en uns camps agrícoles; s’anomenen Menhirs LesJumeaux. Només hi fem una petita parada per estirar les cames i per veure de prop la grandària dels menhirs, realment impressionants.

Menhir Les Jumeaux

Molt a prop, a uns 3 ó 4 kms, fem una caminada pel bosc , gorges i caos granítics del “ Chaos de  Corong”, a la regió de Locarn, encara dins del departament de Côtes d'Armor.

Seguim ruta i parem a dinar en uns bancs de pic-nic al davant d'una antiga capella anomenada Chapelle Notre Dame de Pénity, a Carnoët, dins la comarca de  Pays de l'Argoat.

Chaos de Corong

Bois du Chaos de Corong

Molt a prop, anem a comprar cervesa artesana en una petita cerveseria- cafeteria-restaurant anomenada Les Fous,  Carnoët. La cervesa que provem ens sembla excepcionalment bona.

A uns 33 kms de la cerveseria es situa el poble de Huelgoat. El poble és petit, amb un llac al davant format per les aigües del riu Le Fao. Al costat mateix del poble es troba el bosc “ Fôret d’Huelgoat etles Korrigans”, amb llegendes sobre els Korrigans, uns essers mítics que protegeixen els boscos i els seus entorns. Un lloc ple de grans roques, coves d’aigua, i senders de caminades. Una de les coves és la " Grotte du Diable". Una curiositat és una immensa roca de tones i tones de pes, que es mou si s'empenta en un determinat lloc, s'anomena " La Roche Tremblante".

Escales d'accés a la "Grotte du Diable".

Roche Tremblante, Huelgoat

A uns 30 kms tenim l’allotjament al poblet de Sizun, situat a uns 25 kms de la costa sud-oest de Bretanya.

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

Sisè dia :

Avui, anem fins a la península de Crozon, o Presqu'île de Crozon, per una ruta turística anomenada “Route des Pointes de Crozon”, on anem de punta a punta, tot resseguint la seva costa.

 Primer fem parada al poblet de La Faou, per passejar pel seu petit centre històric. 

Tot seguit anem vorejant el riu Aulne, i parem al mirador de “ belvedère de Rosnoën".

A uns 4 kms travessem el riu Aulne pel Pont deTérénez, per entrar a la península de Crozon.

La Faou

Belvedère de Rosnoën

Pont de Térenez

Ja dins de Crozon, la primera parada la fem al poblet costaner de Morgat, on dinem al Restaurant Les Flots, al davant mateix de la badia. Tot seguit anem a fer una petita caminada pel sender de la Pointe de Morgat, sender que va tot al llarg de la costa, amb vistes als penya-segats,  i fins a la Pointe de la Chèvre, a uns 10 kms als sud.

Amb el cotxe anem fins a la Pointe de la Chèvre, la punta més al sud de Crozon.

Tot seguit recorreguem uns 11 kms de costa, des de Pointe  Chèvre fins a Pointe Dinan, on parem també per fer una caminada pels seus penya-segats, abans de arribar a la Pointe de Pen Hir, i observar els punts rocosos de Tas de Pois.

Plage Kodor, Pointe de Morgat

Pointe de Chèvre

Pointe de Dinan

Vista  de Pointe Dinan, des de Pointe de Pen-Hir

Fem una parada als alineaments megalítics de Lagatjar, situats al costat mateix de la carretera que ens porta fins al poble de Camaret-Sur-Mer. Aquest poble marítim té un petit i bonic casc antic, i un animat passeig marítim que acaba amb la Chapelle Notre Dame de Rocamadour i la Tour Vauban, situats a la punta del seu port.

No ens dona més temps per fer ruta, i  tot seguit anem fins a l’allotjament per sopar i descansar.

Alignemets de Lagatjar, Camaret Sur Mer.

Camaret Sur Mer

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

Setè dia :

Avui fem ruta per la costa nord-oest;  una part de la costa bretona que ens mancava per recórrer.

Des de Sizun , fem uns 25 kms per anar fins a la ciutat de Landerneau, on a més del seu petit casc antic, val la pena veure el seu pont, amb cases situades damunt, que daten del segle XVI;  s'anomena “Pont de Rohan”, i travessa el riu Elorn, que voreja la ciutat. Està classificada com a “ Cité d’Art et d’Histoire” i també com a “ Village Historique”.

Pont de Rohan, Landerneau.

Tot seguit, voregem el “Aber Wrac’h”, una mena de petit fiord format pel riu que s'endinsa dins la terra.

I arribem a la costa de Kerlouan, al Pays de Lesneven Côte des Légendes,per veure el “ Site de Meneham”, un petit poblet de pescadors recuperat amb finalitats turístiques. Situat davant d’una esplèndida costa rocosa, agresta i no urbanitzada, és ideal per fer-hi caminades i per gaudir de tranquil·litat. Dins del recinte s’hi troba una capella,  un petit bar, i un parell de botigues d’artesania, i unes cases recuperades, i rés més; la resta és natura.

Kerlouan, Site de Meneham.

Kerlouan, Site de Meneham.

Tot seguit anem al poble proper de Brignogan, per veure-hi la petita capella de Sant Pol, les cales de la badia i el menhir situat dins el seu terme, anomenat “menhir de Men Marz”, que mesura 8.5  metres i pesa unes 80 tones.

Menhir Men Marz, Brignogan 

La següent parada, a uns 36 kms, al poble de Roscoff, Rosko en bretó. Petita ciutat marinera, on el dia de la nostra arribada s’hi realitzava una fira marítima dedicada a velers i embarcacions, al port nou de Roscoff-Bloscon , situat un xic lluny del centre.

Una petita passejada pel seu centre, i pel seu port vell, anomenat L’Estacade.

Uns 40 kms per tornar fins a l’allotjament i donar per acabat el dia.

Port Roscoff-Bloscon

Roscoff

Roscoff

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

Vuitè dia :

Avui volem recórrer una part del departament de Finistère Sud.

Comencem per anar fins a Locronan, a uns 50 kms des de Sizun. Aquest petit poble medieval està perfectament conservat, i té un centre històric amb cases dels segles XVII i XVIII.

També és una de les moltes ciutats de la Bretanya que s’han adherit a l’associació “ Ya d’ar breazhoneg”, que vol dir “ si al bretó”, i que vol defensar la llengua i costums bretones.

Locronan pertany a les associacions de “ Petites cités de caractère” , i a “Plus Beaux Villages de France”.

Locronan

Locronan

Sortim tard de Locronan, i ens parem a dinar al “crêperie le Raz de Sein”, situat a peu de la carretera que va des de Locronan a Plogoff, la nostra propera parada .

Al terme municipal de Plogoff, anem fins a la “ Site de Pointe de Raz, en Cap Sizun”, un cap rocós situat a la punta de la comuna, davant del Mer d’Iroise, amb penya-segats de més de 75 metres, i grans senders de caminades.

 L’entrada a l’aparcament és de pagament, 6 €, i dóna accés a tot el recinte del cap.

Site Pointe du Raz, Plogoff

Site Pointe du Raz, Plogoff

La nostra següent parada, a Quimper, capital del departament de Finstère, i típica ciutat bretona amb un cas antic ben consevat, cases d’entramats de fusta, carrers empedrats i carrerons estrets, raons per les que és catalogada com a “Cité d’Art et d’Histoire”.

Recorreguem els 60 kms que ens separen de l’allotjament, i anem a descansar.

Quimper

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.

Novè dia :

Avui volem anar fins a la costa oest del departament bretó de Finistère.

Primer fem una petita parada a Plougastel, per veure un dels molts calvaris religiosos conservats anomenat “calvaire dePlougastel “.

Calvaire de Plougastel.

Tot seguim, fem ruta per anar fins a la “Pointede Finistère”, que com el seu nom diu, durant segles era considerada “la punta del fi de la terra.

Arribem al petit poble costaner de Le Conquet, Konk-Leon en bretó, molt proper a la Pointe de Saint Mathieu. Aquí estem dina una regió turística anomenada Pays d’Iroise.

El dimarts, dia de la nostra visita hi havia un petit mercat municipal, molt animat. Tot seguit una passejada pel seu petit casc antic i fins al seu port, abans de agafar una petita carretera comarcal per anar fins a la propera parada.

Le Conquet

Recorreguem uns 5 kms per la D58, vorejant costa fins a la “ Site de la Pointe Saint Mathieu”, que pertany al poble de Plougonvelin.

Aquí trobem penya-segats de més de 20 metres, un far molt turístic, i al costat les restes d’una antiga abadia.

Plougonvelin, Pointe Saint Mathieu.

Plougonvelin, phare de  Saint Mathieu.

Encara dins els Pays d’Iroise, anem fins a Plouarzel, nomenat “Pays des plus hautes Menhirs”. Aquí visitem el Menhir de Kerloas. Una petita caminada de 300 metres separa l’aparcament del menhir, que té actualment una alçada de 9.50 metres, i es creu pot pesar unes 150 tones; al segle 18 un llamp va escapçar la seva punta, pel que es creu que originalment podria haver tingut una alçada superior als 10 metres.

Menhir de Kerloas, Plouarzel.

Molt a prop, visitem el “Phare de Trézien”, sota una intensa pluja, que ens impedeix observar tota la vista des del seu cim.

Recorreguem els 60 kms que ens separen de l’allotjament, per sopar i fer les maletes, doncs demà ens situarem a la tercera part del nostre viatge, i canviem de Gîte.

Plouarzel. phare de Trézien.

Vista de Plouarzel des del cim del far de Trézien

Les fotos del dia a Picassa  aquí.

Més informació i punts Gps  aquí.